Manrique denuncia al Congrés l’oblit institucional de les víctimes del 17-A

Robert Manrique, víctima de l’atemptat perpetrat per ETA a Hipercor el 19 de juny del 1987 i assessor de l’Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT) que s’ha encarregat de fer un seguiment de les víctimes dels atemptats del 17-A i de contactar amb elles i els seus familiars de totes les diferents nacionalitats, ha portat avui el seu clam sobre l’oblit institucional de les víctimes durant la seva compareixença davant la comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Amb un ninot Ironman presidint la sessió a la sala Prim –“és la joguina de Julian Cadman, el nen australià de set anys que va perdre la vida a La Rambla, i és un regal que em van fer els pares i que em van demanar que portés aquí perquè, junt amb les ales del Xavi Martínez, representa la força de les víctimes”–, Manrique ha relatat com la UAVAT ha arribat a una atenció personal que sovint ha anat més enllà de les institucions. “Més de 400 persones devien saber que hi havia una oficina que va estar oberta només una setmana, del 22 al 29 d’agost del 2017. Hem revisat la premsa i és que no existia ni un sol anunci enlloc! Com ho havien de saber! Això és assessorar i informar les víctimes de vuit nacionalitats?”, ha etzibat Manrique davant els diputats Pilar Calvo (Junts), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Eloi Badia (Sumar), David Serrada (PSOE), Nacho Martín Blanco (PP) i Juanjo Aizcorbe (Vox).

Manrique ha posat en evidència la desídia institucional tot recordant que, si després d’Hipercor es van buscar víctimes a través de les Pàgines Grogues, en aquest cas la UAVAT ha escanejat el sumari per cobrir buits oficials de la llei de víctimes del 2011 que implica totes les administracions. “Com pot ser que a les institucions sent 40 persones no hi arribin si nosaltres creem la UAVAT el febrer del 2018 amb ajuda de 11-M. Afectats pel Terrorisme i trobem víctimes que ningú ha buscat?”, s’ha preguntat retòricament. “I els fetus que no arriben a néixer perquè la mare pateix un atemptat. El 17-A n’hi ha! La sentència no ho diu, però el sumari sí que ho diu”, ha revelat. “Un fetus en un accident de tràfic sí que es valora de forma indemnitzable, per què no en un atemptat terrorista?”, ha demanat als diputats. “Com a català em dol molt dir que no tenim una llei catalana de víctimes”, ha lamentat.

En la seva exposició carregada d’emotivitat, Manrique ha contraposat el llenguatge burocràtic amb les circumstàncies vitals d’una víctima: “Què son víctimes indirectes? Algú ha inventat aquest concepte, però mèdicament aquest concepte no existeix”. “I no puc acabar d’entendre que fa vint anys es valorés –i sé que la paraula és rara d’utilitzar– la vida d’una persona en 500.000 euros i ara sigui la meitat o una quarta part”, ha exposat. Què son víctimes indirectes? Algú ha inventat el concepte però mèdicament aquest concepte no existeix”, ha reblat Manrique.

El documental de Netflix 800 metres li ha servit a Manrique per posar deures a la comissió. “Al documental el jutge Fernando Andreu hi diu la següent frase: «Han quedat coses que no sabem, queden llaços per lligar en aquesta investigació». M’encantaria que el jutge Andreu vingués aquí a explicar les seves paraules”.

L’assessor de l’Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha demanat als grups presents a la comissió d’investigació sobre el 17-A que apliquin mà dura als farsants que utilitzen una tragèdia terrorista fent-se passar per afectats i que la legislació aprofiti els avenços tecnològics. “Siguem valents i acabem d’una vegada per totes amb els impostors que es fan passar per víctimes del terrorisme sense ser-ho. Existeix la geolocalització, no costaria res fer-ho a Espanya”, ha exigit.