L’independentisme moderat guanya les eleccions groenlandeses

El partit de centre dreta Demokraatit (Demòcrates), fins ara a l’oposició, ha guanyat les eleccions a Groenlàndia amb el 29,9% dels vots. És la primera vegada d’ençà que Groenlàndia va aprovar el seu Estatut d’Autonomia del 1979 que el guanyador de les eleccions no és ni el Siumut ni Inuit Ataqatigiit (IA), les dues úniques forces que han governat des d’aleshores.

El triomf del Demokraatit, presidit per Jens-Frederik Nielsen i que aposta per una independència a mitja o llarg termini, ha estat la sorpresa de la nit electoral. El partit liberal ha triplicat els vots i ha passat del 9,1% obtingut el 2021 fins a fregar el 30%, malgrat que l’únic sondeig, realitzat fa un mes, li atorgava el tercer lloc amb un 19%.

El segueix el Naleraq, que defensa una ruptura ràpida i total amb Dinamarca i està a favor a cooperar més amb els Estats Units. El partit independentista ha encapçalat l’escrutini fins a la meitat del recompte però ha acabat en segon lloc amb un 24,5%, el doble que fa tres anys.

Malgrat que les enquestes donaven com a favorits els dos partits d’esquerres que han governat el país en coalició els últims tres anys, el socialista i ecologista IA i el socialdemòcrata Siumut han quedat en el tercer i quart lloc amb el 21,14% i 14,7%, respectivament. Aquestes dues formacions, també favorables a una separació gradual de la metròpoli, han perdut en conjunt un 30% dels vots en comparació amb els anteriors comicis. L’IA, la força de l’actual president Múte B. Egede, es va imposar el 2021 amb el 36,6% i el Siumut, que ha dominat la política groenlandesa en les últimes dècades, va obtenir 29,5% dels vots, el doble que ahir.

La cinquena força parlamentària serà el liberal Atassut, també un partit independentista moderat, ha pujat quatre dècimes, fins al 7,3%.

El Qulleq, una altre partit independentista de línia similar al Naleraq –formada per exmilitants d’aquesta formació i del Siumut–, ha obtingut un 1,1% i es queda fora del Parlament.

La votació d’ahir ha estat marcada per una elevada participació, del 70,9%, cinc punt més que fa tres anys. Els resultats, però, no s’han traduït en cap majoria parlamentària clara i, per tant, les diferents formacions hauran de negociar una nova coalició de govern. Nielsen ja ha avançat que el seu partit vol “estendre la mà a tothom”. “De la part del Demokraatit, estem oberts a parlar amb tots els partits i buscar la unió, en especial davant allò que passa a l’estranger”, ha declarat.

De la seva banda, Egede ha assegurat que l’IA respecta el resultat de les eleccions i està “preparat” per participar en les negociacions per formar govern.

Durant la campanya electoral, tots els partits han criticat les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha manifestat la seva intenció d’adquirir el territori àrtic. Trump ha promès inversions “bilionàries” a l’illa si s’uneix als EUA, una opció que rebutgen el 85% dels groenlandesos, segons un sondeig recent. El país àrtic amb hidrocarburs i minerals clau per a la transició energètica, a més d’estar situada en un enclavament estratègic per als Estats Units.

Groenlàndia, l’illa més gran del món amb 2,2 milions de quilòmetres quadrats –el 80% dels quals coberts de glaceres permanent– i menys de 57.000 habitants, depèn en gran mesura de les aportacions econòmiques de Dinamarca, que aporta el 40% dels ingressos del país, i de la pesca, que suposa el 90% de les exportacions. El nou Estatut d’Autonomia de 2009 inclou el dret a l’autodeterminació, que té un ampli suport popular i defensen tots els partits, per bé que la majoria defensen assentar unes bases sòlides per al sosteniment del país abans de crear un Estat independent.