Un congrés per girar full

Tres mesos després de la disputada votació que va permetre el retorn d’Oriol Junqueras a la presidència d’ERC, al final d’un llarg i convuls procés precongressual en què van volar els ganivets entre partidaris i detractors, el 30è congrés del partit afronta aquest cap de setmana la segona part amb la celebració a Martorell, rere el lema Ambició. País. Futur, del ple en què se n’aprovaran la nova organització i el corpus ideològic per als propers anys. Serà en forma de ponència política, estatutària –que es votaran dissabte– i estratègica, que ho tancarà diumenge posant ja la mirada en el 2031, coincidint amb el centenari de la fundació, com a nova data assenyalada amb vermell en el calendari per tornar a guanyar una majoria social independentista. El cap de setmana, a més, es presentaran les conclusions de la comissió de la veritat que ha investigat l’estructura b que hauria impulsat accions com la dels cartells dels Maragall –si bé l’afer no se segellarà encara del tot perquè el document serà traslladat a la comissió de garanties a fi que apliqui les sancions que se’n puguin derivar– i es farà públic un primer informe de la nova comissió de seguiment dels pactes.

Tot i que les ferides internes encara no s’han tancat, la crispació ha baixat moltes revolucions enguany i la direcció presenta el ple com una oportunitat per “enfortir-se” i “reconnectar” amb el país. El vol aprofitar, així, per girar full definitivament al cicle de caiguda electoral del partit, però tant o més a la desmoralització i la cruenta guerra interna que es van desencadenar després, inclosa una investidura de Salvador Illa no païda per tothom. Amb això compta consolidar la victòria del 14 de desembre imposant el gran gruix d’unes ponències que introdueixen poques novetats de pes en el rumb que ja s’havia seguit en els darrers anys. Així, es manté l’objectiu d’un referèndum d’autodeterminació pactat que condueixi a la fita “irrenunciable” de la República Catalana, sense descartar “cap via democràtica” però sense parlar tampoc d’unilateralitat. I, en el mentrestant, s’aposta per anar “guanyant sobiranies” a l’Estat en forma de traspassos com el de Rodalies o, sobretot, el finançament singular que ha de permetre a Catalunya recaptar i gestionar tots els impostos –després de rectificar una primera redacció que acceptava un consorci “temporal”–, aprofitant la posició de força d’ERC en la negociació amb els socialistes tant al Congrés com al Parlament. Els textos, a més, posen èmfasi en la defensa de la llengua i a guanyar representativitat “des de l’esquerra” per esdevenir primera força en les municipals del 2027, la primera cita electoral de la nova direcció.

Tot i que els dirigents no s’han cansat de repetir des del desembre que hi ha un únic partit, i que totes les esmenes s’han presentat a títol individual, les antigues candidatures han continuat treballant com a tals i s’han organitzat per mirar d’introduir les principals propostes que van defensar en campanya. I, de passada, donar un toc d’atenció a la direcció perquè s’adoni que el consens intern encara és lluny i els ha de tenir en compte. Això sí, per poder ser transaccionades o arribar vives a Martorell, abans les seves esmenes havien de ser aprovades en algun dels congressos regionals convocats al febrer, on ja hi va haver una primera batalla guanyada amb força solvència per la direcció actual. Tot i que manté l’aspiració, així, la Nova Esquerra Nacional que van encapçalar Xavier Godàs i Alba Camps ha renunciat a presentar batalla en un dels fronts més destacats que quedaven, ja que va anunciar ahir que ha retirat les esmenes que reclamaven limitar a 12 anys els mandats de la direcció i que les figures de president i secretari general no puguin ocupar en paral·lel altres càrrecs institucionals. NEN justificava que, a canvi, té el compromís dels dirigents d’afrontar la qüestió en un debat específic durant aquest mandat, que permeti tractar-ho amb més profunditat, i evitar entrar ara en “debats personals”, tot i que igualment les mesures no haurien estat d’aplicació fins després del proper congrés. El sector, això sí, presumeix que ha aconseguit incorporar a les ponències, íntegrament o en una transacció, més del 90% de la cinquantena d’esmenes que va presentar, entre les quals destaquen la necessitat de reforçar l’esquerra nacional o de convocar una conferència sobiranista. També l’Àgora Republicana de Joan Tardà ja va retirar fa uns dies l’esmena que volia explicitar l’obertura d’ERC a gent no independentista.

Les altres candidatures crítiques, Foc Nou i Recuperem ERC, van veure rebutjades en les territorials les propostes que havien presentat com a esmena a la totalitat de la ponència estratègica, així com altres de parcials referides al reconeixement de les seleccions catalanes o la necessitat d’un full de ruta independentista. Així, només n’arriba viva una de referent a l’oficialitat única del català en un estat propi. Les esmenes de tots els crítics, això sí, coincideixen a introduir en els estatuts la possibilitat de constituir-se com a corrents interns permanents, amb un seguit de drets i deures. Parlen de preservar així el debat i la pluralitat, terme que no acaba d’agradar a la direcció, que ha contraofertat, per recollir els anhels, ampliar l’executiva amb quatre integrants de llistes perdedores.

Entretant, la militància ha perdut el punt de mobilització que va fer que rondés el 80% –al voltant de 6.500 votants– la participació en les consultes sobre la investidura d’Illa i les dues voltes que va requerir la tria de la nova executiva. Ara, poc més de 1.500 militants s’han inscrit al ple, fet que denotaria una certa desmobilització de les bases després de tanta tensió acumulada, i de passada pot afavorir la intenció de la direcció de veure consolidades les seves tesis, i la seva autoritat, ja sense més sobresalts.