El plenari del congrés d’ERC ha aprovat aquest migdia amb el 89,75% de vots favorables (692, per 24 en contra i 55 en blanc) la ponència política que actualitza el corpus del partit. “Hem fet un esforç per incorporar el màxim d’esmenes, això significa que la militància se sent reflectida en aquest text”, ha ressaltat una de les responsables de coordinar el text, Ares Tubau. De fet, aquesta ha estat la primera gran votació d’un conclave que la direcció vol aprofitar per girar full definitivament a una etapa convulsa, i que s’ha iniciat aquest matí a Martorell amb uns 1.500 militants inscrits, tot i que de moment són molts menys els que hi han participat.

La ponència política havia rebut 867 esmenes, la majoria de les quals no van passar el sedàs del debat territorial; 424 van ser transaccionades i tot just cinc arribaven vives al plenari d’avui. Tres d’elles, sobre la jornada laboral, han acabat coincidint que cal apostar per una setmana de 35 hores, però amb el compromís de “transitar” cap a una de 32. Les altres dues reclamaven que ERC, en el marc de la seva política de sostenibilitat, defensés el decreixement, però no han estat aprovades. La majoria d’esmenes s’han centrat en aspectes com les infraestructures, l’habitatge o la sostenibilitat. També en el combat antifeixista, sobre el qual han pivotat per exemple bona part de les transaccions amb els crítics de Nova Esquerra Nacional. En aquest sentit, han pactat que ERC “de cap manera” donarà suport a cap votació que pugui facilitar que l’extrema dreta obtingui quotes de poder, però s’ha eliminat la referència que l’antiga candidatura alternativa a Oriol Junqueras volia fer a descartar cap pacte amb formacions que eventualment negociessin amb formacions ultra. “Ens reivindiquem pel que fem nosaltres mateixos, no parlem de pactes en cap lloc de la ponència política”, ha justificat Tubau.

En qüestió de relacions amb altres forces, això sí, també s’ha transaccionat una altra esmena amb l’Àgora Republicana de Joan Tardà, que aposta per mantenir una relació amb el socialisme català “que combini confrontació i col·laboració”. En aquest marc, el text li fa una crida expressa a “impulsar conjuntament” la Convenció Nacional per a la Resolució del Conflicte Nacional, l’òrgan sorgit de les cendres de l’extint Acord de Claredat i acordat en el marc del pacte d’investidura de Salvador Illa, depenent del Parlament i presidit per ERC, que havia d’iniciar un debat per formular una proposta a nivell de país per acabar amb el conflicte entre Catalunya i l’Estat basada en el principi democràtic. Així mateix, el redactat final de la ponència política insta les forces independentistes i sobiranistes d’esquerra a “fomentar sinergies i aliances” amb la finalitat de construir una “via àmplia” que permeti millorar les condicions per fer efectiu el dret a decidir.

La tercera candidatura en discòrdia en l’última cursa electoral, Foc Nou, ha ressaltat pel seu cantó com ha acabat transaccionant les esmenes que havia presentat perquè el català es consideri llengua oficial única en un estat independent.