Política

Nova alcaldia, mateix projecte

Yolanda Rivera és la nova alcaldessa de Castellar del Vallès en substitució d’Ignasi Giménez

Oferir habitatge de lloguer assequible i fer realitat la piscina d’estiu, els principals objectius

Amb Sabadell i Terrassa, el govern local aposta per la ronda Nord per millorar la mobilitat a la comarca

Castellar ha passat de feu convergent a socialista, amb majories, i no té cap regidor ni de Vox ni del PP

El desembre del 2024, Ignasi Giménez deixava l’alcaldia, després de 17 anys, en mans de la seva primera tinenta d’alcaldia, Yolanda Rivera, donant continuïtat al projecte de Som de Castellar-PSC, que governa amb majoria absoluta. Giménez, amb només 45 anys, era un dels alcaldes més veterans i reconeguts del Vallès Occidental. President del Consell Comarcal durant prop d’una dècada, ha passat 21 anys de la seva vida, primer com a regidor i després com a batlle, al consistori vallesà. Rivera agafa el relleu d’un polític amb estil propi modelat al llarg dels anys, que a més era professor de filosofia en un dels instituts del poble i periodista de formació. Deixa sobre la taula diversos reptes com ara el desenvolupament d’un tercer polígon industrial, la creació d’habitatge de lloguer públic –després de més de dues dècades sense construir-ne– i fer realitat la piscina d’estiu municipal. Marxa sense que s’hagi solucionat una de les demandes històriques del municipi: millorar la mobilitat. Com ja denunciava Giménez i ara repeteix Rivera, Castellar és l’únic municipi català de 25.000 habitants sense connexió directa per tren ni autovia. Val a dir, però, que tot i això, la població vallesana ha anat creixent en les darreres dècades de forma esglaonada. El consistori calcula que podria arribar als 30.000 habitants en els propers deu anys. De retruc, comparteix amb més ciutats catalanes els maldecaps per l’accés a l’habitatge. De fet, una enquesta de la Diputació de Barcelona sobre la percepció ciutadana dels municipis (Dibaròmetre) mostra com el trànsit, l’habitatge i el transport públic són les principals preocupacions d’uns veïns que per àmplia majoria –un 92% dels enquestats– asseguren que estan molt o bastant satisfets de viure al poble.

El consistori té una situació financera equilibrada, cosa que s’ha traduït enguany en un dels pressupostos més ambiciosos dels darrers anys, amb dues inversions destacades: 3,6 milions per a la piscina descoberta de Colobrers i 2,6 milions per a l’institut escola Sant Esteve. El de la piscina, un dels projectes estrella de Giménez i ara de Rivera, ha suscitat queixes per part d’Esquerra, principal grup de l’oposició, perquè creuen que l’equip de govern podia haver estat més ambiciós amb el plantejament i optar, per exemple, per cobrir la piscina de carrils i afavorir el seu ús fora de la temporada d’estiu. Rivera, que havia portat l’àrea econòmica de l’Ajuntament abans d’accedir a l’alcaldia, defensa, però, el plantejament del govern argumentant que el pressupost és “limitat” i que hi ha altres prioritats a la ciutat, com ara l’habitatge. Sembla que la piscina, per fi, serà realitat l’estiu del 2026 perquè les obres, assenyala, “començaran en breu”. En tot cas, el projecte va amb retard ja que s’havia publicat que les noves instal·lacions, situades al costat de les pistes d’atletisme, s’obririen aquesta temporada. Des del consistori asseguren que es tracta d’unes obres “necessàries” i que, en un futur, es podran ampliar.

Només cal fer un cop d’ull als portals d’immobiliàries per veure que els lloguers a Castellar no són aptes per a totes les butxaques i que l’oferta no és gaire àmplia. Es tracta d’un dels municipis declarats zona de mercat residencial tensionat. “Molts joves han de marxar perquè no poden aspirar a tenir un pis”, es lamenta l’alcaldessa, que assegura que crear habitatge de lloguer accessible és una de les seves prioritats. En aquest sentit, disposen de quatre solars. Com molts altres ajuntaments, volen sumar-se a la iniciativa del govern de Salvador Illa per crear 50.000 pisos públics abans del 2030 a tot el país. Fa temps que hi treballen. Una prova d’això és l’acord que ja tenien amb l’Incasòl per fer un centenar de pisos a la zona de l’antiga fàbrica Playtex. Recentment han adjudicat les obres, amb dos milions d’euros, per urbanitzar aquest espai, que, a més, podria incloure altres promocions d’habitatges i un equipament públic, que encara s’ha de definir. A més, s’ha reactivat el mercat privat amb diferents promocions en marxa.

Recentment l’alcaldessa de Sabadell defensava en aquest diari que hi ha un ampli consens entre els ajuntaments del Vallès entorn del desenvolupament de la ronda Nord. Castellar és un dels que veuen amb bons ulls l’enllaç entre les cocapitals vallesanes, que facilitaria una nova via d’entrada a la ciutat. L’anterior alcalde ja parlava obertament d’aquesta opció, que ara per ara està en mans de la Generalitat i que encara no disposa ni de projecte ni de pressupost tancat, com una solució per afavorir la mobilitat a la comarca. La posició de la nova alcaldessa va en la mateixa línia. Assenyala que és la solució que està més avançada, però deixa clar que no aparquen la reivindicació del tren, tot i que ho veuen com una fita més llunyana. Des del grup municipal d’Esquerra fan una defensa del transport públic i esperen els resultats de l’estudi encarregat per la Generalitat l’any passat per veure la viabilitat d’una connexió ferroviària. El pla de mobilitat aprovat recentment tampoc ha complert les expectatives d’Esquerra, que reclama més compromís del govern amb el transport públic i una millora de les connexions amb les urbanitzacions.

De convergents a socialistes

Castellar del Vallès va ser un municipi governat per alcaldes convergents fins l’any 2007, amb Lluís Maria Corominas i Montserrat Gatell com a darrers batlles. Des de llavors es pot considerar un feu socialista al Vallès. Giménez ha governat des del 2011 sempre amb majoria. Compartia amb l’alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel García, de Santa Perpètua en Comú, el pòdium de longevitat al capdavant d’un ajuntament. Una altra de les singularitats del municipi és la no presència de Vox –malgrat que a la comarca en els darrers comicis va experimentar un creixement– ni del PP, que no té presència al ple des del 2015, quan van perdre els dos regidors que tenia. Actualment el consistori està format per 12 regidors de Som de Castellar-PSC, quatre d’ERC –que n’ha perdut un respecte a les darreres eleccions–, tres de Junts, una de la CUP i un d’Ara Toca Castellar.

Ampliació de l’institut escola Sant Esteve
És una de les apostes del pressupost municipal del 2025. Es destinen 2, 6 milions d’euros a adaptar i ampliar les instal·lacions de l’escola Sant Esteve perquè els alumnes continuïn al centre per cursar secundària. Gràcies a un conveni amb Educació, l’Ajuntament avança els diners per fer possibles les obres –que segons l’alcaldessa començaran en breu– i després la Generalitat anirà retornant fins al 90% dels diners invertits. “Són obres molt necessàries”, afirma Rivera, que explica que gràcies al fet de tenir “uns comptes sanejats” poden apostar per fer inversions d’aquest tipus. El projecte inclou la creació d’un nou gimnàs per a primària i secundària i un edifici annex per donar cabuda a classes i espais comuns. No seran, però, les úniques obres que vol fer el consistori seguint el model de conveni amb el departament de la Generalitat. Aquest mandat també pretenen fer millores a l’escola Emili Carles Tolrà. “És un edifici de 80 anys que necessita reformes”, explica Rivera. Han de canviar la teulada dels edificis i les fustes d’origen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]