Unió Europea
Brussel·les impulsa les compres conjuntes d’armament per avançar cap a l’autodefensa
El Llibre Blanc per a la Defensa Europea planteja crèdits en matèria de defensa, afavorint les empreses i els components dels socis
La UE calcula que els estats membres podran mobilitzar 650.000 milions d’euros els pròxims quatre anys
La Comissió Europea vol impulsar el sector de la defensa europea i les seves capacitats de dissuasió mitjançant un sistema de compres conjuntes. Per fer-ho, posarà a disposició dels estats membres fins a 150.000 milions d’euros en forma de préstecs –ja anunciats per la presidenta Ursula Von der Leyen– i exigirà que les adquisicions conjuntes es facin a empreses radicades a la Unió Europea i que produeixin articles amb un mínim del 65% dels components fabricats en territori europeu, segons explica l’ACN. Aquestes mesures s’inclouen en el Llibre Blanc per a la Defensa Europea, que s’ha presentat aquest dimecres i representa el full de ruta per als pròxims anys en matèria de defensa.
“Allò que invertim en defensa posa de manifest fins on valorem la valorem, i durant les últimes dècades no hi hem posat un preu prou alt, hem d’invertir-hi més”, ha dit en la presentació del document l’alta representant per a la política exterior de la UE, Kaja Kallas. “El treball conjunt dels 27 ens dona un avantatge competitiu que no té rival al món”, hi ha afegit.
La presentació d’aquest pla arriba l’endemà que Von der Leyen fixés l’any 2030 com a data límit perquè la Unió Europea asseguri la seva autonomia estratègica en defensa, davant l’amenaça més imminent de Rússia i els reptes a mitjà termini en àmbits com la ciberseguretat o les guerres híbrides.
En aquest sentit, el Llibre Blanc per a la Defensa Europea recull les propostes anunciades durant les darreres setmanes, amb l’objectiu “d’assegurar la pau” al continent i disposar de “la preparació suficient” per dissuadir “tots aquells que volen fer mal” a la Unió.
Compres conjuntes
Un dels punts més destacats del pla passa per impulsar les compres conjuntes al sector de la defensa a través dels 150.000 milions d’euros en préstecs anunciats per la Comissió Europea. Segons ha detallat aquest dimecres l’executiu comunitari, aquests processos es beneficiarien de procediments més simplificats i d’exempcions d’IVA.
Una de les condicions per accedir a aquests recursos és que les compres es facin a empreses radicades a la Unió Europea i que, al mateix temps, produeixin articles amb almenys un 65% dels seus components fabricats a la UE. En aquells casos en què això no sigui possible per la complexitat del producte o l’alta dependència de certs proveïdors, la Comissió Europea proposa la següent salvaguarda: el proveïdor escollit pels estats ha de ser capaç de canviar el disseny del producte per fer front a possibles prohibicions i, per tant, ser capaç de substituir-lo en cas de restriccions de la matriu.
Per poder aprofitar encara més els avantatges que ofereixen les compres conjuntes, Brussel·les autoritza els estats membres a treballar amb països tercers “afins” a la UE a participar en les operacions, tot i que sense beneficiar-se dels préstecs. Això inclou els aliats de l’OTAN com els Estats Units i el Regne Unit, Ucraïna, Noruega, el Japó, Corea del Sud, Turquia o l’Índia, entre d’altres.
Flexibilització de les regles fiscals
En línia amb el que s’havia anat anunciant les últimes setmanes, la Comissió Europea autoritzarà als estats membres certa desviació de les regles fiscals per impulsar la despesa en defensa. En concret, Brussel·les permetrà que els països facin inversions addicionals equivalents a l’1,5% del PIB que no es tindrien en compte a l’hora d’avaluar el compliment de les regles fiscals durant els pròxims quatre anys.
Amb aquesta mesura, l’executiu comunitari calcula que els estats membres seran capaços de mobilitzar un total de 650.000 milions d’euros per als pròxims quatre anys. Des de la Comissió asseguren que aquest pla garantirà “prou espai fiscal” per incrementar la despesa.
A partir d’ara, els estats hauran d’elaborar un pla sobre com afrontaran l’increment de la despesa que serà avaluat per la Comissió i, posteriorment, aprovat pel Consell. Segons els càlculs de l’executiu comunitari, s’espera que la qüestió es resolgui abans de l’estiu.
S’han quedat fora del Llibre Blanc per a la Defensa Europea les ajudes directes que havia plantejat el govern de l’Estat espanyol. En canvi, sí li han fet cas, segons fonts comunitàries, per admetre que certes inversions en ciberseguretat o protecció de les fronteres computin com a despesa en defensa.