Mas dissenya una executiva a mida de tots els sectors de CDC

Con­vergència pre­su­meix de ser un par­tit que renta la roba bruta a casa i que fa els deu­res. I, tot i que els con­gres­sos de qual­se­vol par­tit se sap com comen­cen però mai del tot com aca­ben fins que aca­ben –d’exem­ples recents no en fal­ten: el del PP el cap de set­mana pas­sat o la tumul­tu­osa cimera d’ERC de fa un mes– tot indica que el 15è congrés del par­tit serà una cita tran­quil·la. Fonts de CDC van donar a conèixer ahir els noms de l’exe­cu­tiva que Artur Mas pro­po­sarà a la cimera, que se cele­bra aquest cap de set­mana.

Una exe­cu­tiva que, com en els con­gres­sos del 2000 i el 2004, és l’exe­cu­tiva de Mas, perquè hi són tots els seus col·labo­ra­dors més direc­tes, però que és també fona­men­tal­ment una exe­cu­tiva a la mida de Con­vergència, amb una presència equi­li­brada de totes les sen­si­bi­li­tats que bate­guen a la casa més gran que de moment ha sigut capaç de cons­truir, la que va fun­dar Jordi Pujol el 1974.
En la pri­mera línia del par­tit es man­tindrà a la pre­sidència Jordi Pujol, tot i que sense fun­ci­ons exe­cu­ti­ves. Mas con­ti­nuarà a la secre­tari gene­ral, però dele­garà el con­trol del dia a dia de CDC en el secre­tari gene­ral adjunt, Felip Puig. La segona línia de direcció se sim­pli­fica: les sis vice­se­cre­ta­ries gene­rals que van ser ele­gi­des al congrés de 2004, i que van ocu­par el mateix Puig, Antoni Vives, Lluís Coro­mi­nas, Antoni F. Tei­xidó, Dolors Bata­lla i Carme Vidal, són subs­tituïdes per qua­tre secre­ta­ries exe­cu­ti­ves for­mal­ment depen­dents de Puig. A la de pro­jec­tes, estu­dis i pro­gra­mes, Mas situa Fran­cesc Homs, que s’encar­re­garà d’impul­sar el pro­jecte de la Casa Gran del Cata­la­nisme.

Coro­mi­nas es manté com a res­pon­sa­ble de ter­ri­tori, militància i acció muni­ci­pal. David Madí, mà dreta de Mas, con­serva comu­ni­cació i estratègia, res­pon­sa­bi­li­tat que fins ara exer­cia amb el rang de secre­tari exe­cu­tiu. A la quarta secre­ta­ria exe­cu­tiva, la de sec­to­ri­als, hi arriba Mont­ser­rat Can­dini. Vives diri­girà a par­tir d’ara el pro­jecte Galeus­cat, l’aliança estratègica amb el PNB i el BNG, i Bata­lla i Vidal con­ti­nu­a­ran a la cúpula en els àmbits muni­ci­pal i sec­to­rial.
Mas no pres­cin­deix, doncs, del deno­mi­nat pinyol –el por­ta­veu al Par­la­ment, Oriol Pujol, con­ti­nuarà com a mem­bre nat de la direcció–, però com­pensa el seu pes reforçant Puig i reno­vant les estruc­tu­res i els noms de l’exe­cu­tiva, on el 40% dels càrrecs direc­tius cor­res­pon­dran a dones.

La pro­posta de nova cúpula, amb forta presència d’alcal­des, inclourà una comissió naci­o­nal de política muni­ci­pal que diri­girà l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco­der, pro­vi­nent del roquisme i con­si­de­rat refe­rent del sec­tor reno­va­dor. Marta Alòs relle­varà Car­les Cam­pu­zano, que no obs­tant con­ti­nuarà a l’exe­cu­tiva com a mem­bre de les sec­to­ri­als. Imma Juan subs­ti­tuirà Zoila Riera com a defen­sora del mili­tant, i es crea una comissió d’arbi­tratge intern que diri­girà una altra dona, Neus Munté, mili­tant del sin­di­cat UGT. A més, Mas bas­teix un pont cap al pas­sat pujo­lista amb la cre­ació d’un con­sell asses­sor naci­o­nal que diri­girà l’excon­se­ller Josep Maria Cullell, que torna a l’exe­cu­tiva 9 anys després de sor­tir-ne.