El delegat a Perpinyà rebutja parlar de “Catalunya Nord” per “respecte” a l’Estat francès

El foment del català

Pre­ci­sa­ment, Per­son, que va ser nome­nat a prin­cipi d’octu­bre, també ha remar­cat que apos­tarà per la llen­gua cata­lana i les acti­vi­tats per pro­mo­ci­o­nar-la, com prova l’aug­ment de la sub­venció a la Bres­sola des dels 650.000 als 800.000 euros anun­ciat pre­ci­sa­ment per Illa en la seva visita, i que, amb les apor­ta­ci­ons que hi fan altres enti­tats del sud i del nord de la fron­tera, con­fia que serà “sufi­ci­ent” per con­tri­buir a la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica del pro­jecte. “L’ús de la llen­gua con­ti­nua sent extre­ma­da­ment mino­ri­tari en l’espai públic i els mit­jans de comu­ni­cació, i en l’àmbit asso­ci­a­tiu també, tot i que una mica menys”, havia apun­tat el dele­gat en una pri­mera inter­venció avui, tot i que en la segona la seva des­cripció ha estat més dura encara: “Pot­ser es té una imatge massa posi­tiva de l’estat de la llen­gua cata­lana als Piri­neus Ori­en­tals; s’ha per­dut, no es parla i estem fent molta feina per la seva difusió”, ha expo­sat, després que Colo­mi­nes li hagués retret que rebi molta gent en francès a la Casa de Per­pinyà. “Ens agra­da­ria que tingués el català com a pri­o­ri­tat de comu­ni­cació”, li ha recla­mat.

En aquesta línia, Per­son també ha expli­cat que hi ha hagut un canvi en les direc­trius de les acti­vi­tats que orga­nitza. “Fins ara es feien molts actes del que jo ano­meno ‘alta cul­tura’, i ens hem d’adap­tar una mica més al ter­ri­tori, que és el segon depar­ta­ment més pobre de França”, ha des­crit. La intenció, segons ell, ha de ser que no hi vagin “sem­pre les matei­xes per­so­nes, i sem­pre cata­la­no­par­lants”. “La idea és la difusió de la llen­gua per a les per­so­nes que no la par­len i la volen recu­pe­rar”, ha refle­xi­o­nat. Les matei­xes fonts con­sul­ta­des de l’ante­rior govern ja han lamen­tat també que hagi vin­gut a assi­mi­lar l’“alta cul­tura” al fet de “fer actes en català”.

En la mateixa línia, el dele­gat també s’ha hagut de jus­ti­fi­car després que Vilalta li ha dema­nat expli­ca­ci­ons sobre per què la nadala amb què la ins­ti­tució feli­cita cada any les fes­tes enguany es va enviar ini­ci­al­ment “de manera inèdita i sor­pre­nent” només en francès. “La nadala es va enviar a una de les llis­tes d’excel en francès i després en català, es van enviar en tots els casos en els dos idi­o­mes però és cert que per una columna vam tri­gar unes hores entre un envi­a­ment i l’altre”, ha expli­cat Per­son.

Això encara no ha estat tot. Colo­mi­nes i Vilalta també li han recri­mi­nat que, al cap de poc d’acce­dir al càrrec s’anul·lés, “de manera arbitrària i injus­ti­fi­cada”, l’entrega que s’havia de fer a la casa del premi Veu Lliure a l’escrip­tora turca Pinar Selek, dis­si­dent amb el règim d’Erdo­gan. “Em vaig tro­bar amb uns comp­tes gens bri­llants i havia de fer una selecció dins les acti­vi­tats de la Casa”, ha jus­ti­fi­cat avui Per­son, que ha recor­dat que el premi no es va can­cel·lar perquè va par­lar amb Òmnium Cul­tu­ral, que té la seu a tocar, i final­ment es va fer el lliu­ra­ment allà. El cert, però, és que el mateix Illa va inter­ve­nir ales­ho­res ofe­rint la Casa de nou per fer l’acte, però els orga­nit­za­dors del PEN català ho van rebut­jar, i van denun­ciar que Per­son els havia jus­ti­fi­cat l’anul·lació ini­cial pel fet que “l’acti­vi­tat pre­vista no s’ajusta com­ple­ta­ment a les com­petències i a l’àmbit d’actu­ació” de la seva ins­ti­tució. Les matei­xes fonts con­sul­ta­des avui de l’ante­rior govern, a més, han negat la nova expli­cació que ha donat l’actual dele­gat: “Ha dit que no hi havia diners per l’acte cen­su­rat del novem­bre. Fals. Ell mateix ha par­lat de l’existència d’un roma­nent per l’exer­cici 2024”, han recor­dat, després que Per­son hagi apun­tat, en efecte, al prin­cipi de la seva inter­venció a un roma­nent d’uns 40.000 euros que s’havia incor­po­rat al pres­su­post d’enguany, d’uns 320.000.

Davant les pre­gun­tes de Colo­mi­nes, que li ha recla­mat que potenciés la “man­co­mu­ni­tat cul­tu­ral” que agrupa les asso­ci­a­ci­ons muni­ci­pa­lis­tes, i del dipu­tat dels comuns Lluís Mijo­ler, que li ha pre­gun­tat quin suport donava als ajun­ta­ments que han estat per­se­guits per par­lar en català als plens, Per­son s’ha limi­tat a expli­car que està fent una ronda per reu­nir-se amb els 226 alcal­des del ter­ri­tori “amb la idea de fomen­tar la col·labo­ració i coo­pe­ració amb Cata­lu­nya”. Això sí, en les tro­ba­des, ha expli­cat, els informa prin­ci­pal­ment sobre les sub­ven­ci­ons que hi ha ober­tes per al període 2021-2027 -dota­des amb 2,2 mili­ons en una pri­mera con­vo­catòria el 2024, i amb 796.000 en la segona que s’acaba d’obrir- en el marc de l’àrea fun­ci­o­nal de l’espai trans­fron­te­rer que està reco­ne­guda per la UE. “La nos­tra feina és aju­dar Per­pinyà i la regió a mirar més cap al sud, que vegin que a l’altre cos­tat de la fron­tera hi tenen un aliat de pes”, ha resu­mit. El dipu­tat de Junts, tan­ma­teix, li ha retret, sense obte­nir-ne rèplica, que “no acaba d’enten­dre” el paper de la Casa de Per­pinyà en aquesta con­vo­catòria d’ajuts, ja que ha pas­sat de lide­rar-la en anys pre­ce­dents a ser sub­sidiària dels pro­jec­tes que pre­senta la dele­gació i la Dipu­tació de Girona i, en menor mesura, la Uni­ver­si­tat de Girona. També les matei­xes fonts de l’ante­rior govern han con­fir­mat que en aquest cas hi ha hagut una “pèrdua de poder deci­sori de Per­pinyà”.

PP i Vox, entre­tant, han dema­nat un cop més avui el “tan­ca­ment imme­diat” de la Casa, que con­si­de­ren que és una des­pesa inne­cessària, com ho és l’ajut a la Bres­sola, que fomenta “deli­ris expan­si­o­nis­tes” i que con­ti­nua tenint “un com­po­nent polític molt mar­cat”, ja que està pen­sada com una “estruc­tura d’estat” que exer­ceix com­petències que no li són pròpies. “No accep­ta­rem una dele­gació que, entre altres, té la missió de la coo­pe­ració entre els cata­lans del nord i del sud”, ha etzi­bat el dipu­tat popu­lar Pau Fer­ran.