"La resposta de la UE a Birmània és patètica"

Zoya Phan, birmana de 26 anys, va aconseguir l’asil polític a Anglaterra fa un mes, després de tres anys de refugiada. L’any 1995 la seva família es va haver d’amagar a la selva arran d’una ofensiva dels militars a la zona karen. D’allà es van refugiar en un camp de la frontera birmano-tailandesa fins que la família es va desintegrar. La mare de Zoya va morir al Canadà, on havia arribat malalta; el seu germà viu en aquell país; la germana és a Anglaterra; i el pare continua a la frontera tailandesa. Ella lluita per la democràcia al seu país.

Què té aquesta protesta que no tenia la del 1988, quan l’exèrcit va matar 3.000 persones en manifestacions?
Aquesta inclou molts sectors de la societat, està dirigida pels monjos budistes, que són respectables i se’ls considera una autoritat moral; i fan la protesta en pau i de forma disciplinada. Els birmans tenen molta por, però ara escolten els monjos i els segueixen. A mesura que creix la protesta disminueix l’amenaça de violència. A més, el món sencer està mirant.

El país està tancat a l’exterior. Quins contactes té vostè i què sap de les manifestacions?
Van començar com a protesta per l’increment desorbitat dels preus, i ara volen, tots volem, la fi del règim militar. Jo treballo per a The Burma Campaign UK i tenim contactes dins del país. El règim ha tancat YouTube, Hotmail i Yahoo; intervé els mòbils i Internet, però trobem la manera de comunicar-nos.

¿Creu que faran efecte les sancions que han anunciat els Estats Units?
Fa anys que les demanem a la Unió Europea i l’ONU. Però fins ara només teníem comunicats de preocupació. No hi ha accions concretes. Volem que el Consell de Seguretat aprovi una resolució amb un calendari específic per a l’alliberament de presos i l’inici del diàleg amb partits polítics i nacionalitats ètniques.

La junta militar es perpetua des del 1962. Com valora la resposta d’Europa des que existeix la UE?
El paper de la UE és patètic. La prohibició de visats als membres de la junta no serveix de res, perquè no viatgen a Europa. La inversió en les empreses estatals està prohibida, però a Birmània les empreses estatals no poden fer negocis amb les estrangeres; per tant, tampoc serveix de res. Han congelat una xifra simbòlica de béns birmans. Els ingressos del règim vénen de la benzina, el gas, les pedres precioses i la fusta. L’empresa francesa Total exporta gas birmà i ara forma part del conglomerat de companyies que construeixen un gasoducte amb treball forçat, una pràctica tipificada per l’ONU com una violació dels drets humans.

¿Creu que la Xina demanarà prudència a la junta birmana per no malmetre la imatge que ha de donar per als Jocs Olímpics de l’any que ve?
La Xina, Rússia i l’Índia són els proveïdors d’armes. A l’Índia només li interessen les relacions econòmiques; no fan res per la democràcia i els drets humans. La Xina, amb els Jocs Olímpics, pot ser que faci algun gest. Tailàndia participa en la construcció de les preses i els embassaments per obtenir energia hidràulica al riu Salween, una construcció que només beneficiarà el règim militar: ecològicament és salvatge, aniquilen poblats indígenes, i els presos fan de mà d’obra.

S’ha dit que el govern militar ha fet servir armes químiques contra els karen o altres minories ètniques. ¿En té alguna prova?
Això va passar quan jo era al camp de refugiats. Els informes oficials de les organitzacions que acollien les víctimes van publicar moltes proves. La junta és pitjor que Saddam Hussein.

La seva ètnia, els karen, ¿vol un Estat independent?
Estic a favor d’un Estat federal que respecti les nacionalitats ètniques.

Birmània o Myanmar?
Birmània. La junta ha canviat el nom del país i la capital perquè vol reescriure la història.

Quan hi tornarà?
Quan hi hagi democràcia, perquè jo he donat massa la cara.