L'exèrcit libanès assalta el camp de refugiats de Nahr al-Bared i en pren el control

Les tropes libaneses van prendre ahir el control del camp de refugiats palestins de Nahr al-Bared després de tres mesos d’intensos combats amb la milícia islamista Fatah al-Islam, que s’havia fet forta en aquest campament dels afores de Trípoli, al nord del país.

En l’últim capítol de la llarga crisi, els soldats van abatre ahir 31 milicians mentre intentaven fugir del setge i en van capturar onze més. Poc després, fonts oficials anunciaven que “la batalla s’ha acabat. L’exèrcit ha pres les darreres posicions de Fatah al-Islam al camp”. Els soldats cerquen ara possibles milicians fugits i han reforçat la seguretat de les principals ciutats.

Els darrers tirotejos també es van cobrar la vida de cinc soldats. En total, durant les dotze setmanes de combats han mort 158 militars, 131 milicians i 42 civils en el que ha estat considerat el pitjor capítol de violència interna des de la fi de la guerra civil el 1990.

Destrucció
Pel que fa als prop de 40.000 habitants de Nahr al-Bared, bona part del qual ha quedat destruït pels bombardejos, van abandonar les seves cases en els primers compassos de la crisi i s’han instal·lat provisionalment en altres campaments.

En fer-se pública la notícia de la fi dels combats, els residents de les ciutats properes van sortir al carrer onejant banderes libaneses i fent sonar les botzines dels cotxes en senyal d’alegria.

La relació entre els palestins i la població local sempre ha estat polèmica perquè molts libanesos atribueixen l’esclat de la guerra civil a la presència palestina.

Així, el ressentiment contra els palestins encara està molt estès i el primer dia de la crisi es van poder veure als afores de Trípoli centenars de persones aplaudint els soldats que bombardejaven el camp.
Tot va començar al maig, quan els islamistes van atacar les unitats de l’exèrcit situades als voltants de Nahr al-Bared, que havien incrementat la seva pressió sobre els paramilitars en resposta a una cadena d’atemptats anticristians atribuïts a Fatah al-Islam.

Un acord de 1969 prohibeix l’entrada d’autoritats libaneses als camps, fet que ha permès a les milícies convertir-los en santuaris.

Fatah al-Islam, que comparteix objectius i ideologia amb Al-Qaida i que centra la seva activitat a imposar la llei islàmica als campaments, és la refundació de Fatah al-Intifada, grup finançat pel règim de Damasc per reforçar la lluita als territoris palestins, però que va usar el capital sirià per reclutar radicals islamistes i enviar-los als camps del Líban.