Política

Brasil

L’expresident brasiler Jair Bolsonaro anirà a judici per intent de cop d’estat

El Tribunal Suprem acorda per unanimitat admetre la denúncia de la fiscalia contra ell i set acusats més per la trama colpista

El Tri­bu­nal Suprem del Bra­sil ha acor­dat aquest dime­cres, per una­ni­mi­tat, adme­tre la denúncia de la fis­ca­lia gene­ral de la República con­tra l’expre­si­dent bra­si­ler Jair Bol­so­naro i set acu­sats més d’haver inten­tat un cop d’estat el 2023 per con­ti­nuar en el càrrec mal­grat la victòria de Luiz Inácio Lula da Silva a les elec­ci­ons de 2022.

Els vuit impu­tats s’enfron­ten a penes que poden arri­bar a un total de qua­ranta anys presó. Els cinc delic­tes per qual estan inves­ti­gats estan cas­ti­gats amb penes que van dels sis mesos als dotze anys cadas­cuna, per bé que la llei bra­si­lera limita a trenta anys la pri­vació de lli­ber­tat.

L’acu­sació més greu és la del cop d’Estat, que es defi­neix com l’“intent de depo­sar, per mitjà de la violència o amenaça greu, el govern legítima­ment cons­tituït”, amb una pena que va dels qua­tre als dotze anys de presó.

Bol­so­naro també està impu­tat per l’intent d’abo­lició vio­lenta de l’Estat democràtic de dret, que es cas­tiga amb entre qua­tre i vuit anys d presó. Aquest tipus penal posa el focus en l’intent d’“impe­dir o res­trin­gir l’exer­cici dels poders cons­ti­tu­ci­o­nals”, cosa que inclou, a més de l’exe­cu­tiu, el poder legis­la­tiu i el judi­cial.

La fis­ca­lia també acusa l’expre­si­dent de lide­rar una orga­nit­zació cri­mi­nal armada, un delicte que es cas­tiga amb una pena d’entre tres i vuit anys de presó. La con­demna pot aug­men­tar si se li apli­quen agreu­jants com haver exer­cit el coman­da­ment, ser fun­ci­o­nari públic o si l’actu­ació va con­tem­plar l’ús d’armes de foc.

Els altres dos delic­tes estan rela­ci­o­nats amb les des­tros­ses que els mani­fes­tants van pro­vo­car a les seus del Tri­bu­nal Suprem, el Congrés i la pre­sidència e 8 de gener de 2023. Un, el de dete­ri­o­ra­ment de patri­moni pro­te­git, com­porta penes d’entre un i tres anys de presó per a qui intenti actuar per “des­truir, inu­ti­lit­zar o dete­ri­o­rar” béns pro­te­gits per la llei. L’altre, el de dany qua­li­fi­cat con­tra patri­moni públic, pre­veu penes d’entre sis mesos i tres anys de presó.

Judici ràpid

La decisió del Suprem obre el camí per jut­jar els prin­ci­pals acu­sats per la trama col­pista. El judici se cele­brarà a la Sala Pri­mera i, tot i que encara no s’ha fixat la data, se cele­brarà abans no acabi l’any. Segons la premsa bra­si­lera, el tri­bu­nal vol evi­tar que el procés coin­ci­deixi amb la cam­pa­nya de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als de 2026.

En aquest sen­tit, el procés penal pot com­pli­car les pos­si­bi­li­tats de Bol­so­naro de repe­tir coma can­di­dat. Ell mateix ha cri­ti­cat la cele­ri­tat de l’alt tri­bu­nal en aquest cas i ha denun­ciat que els jut­ges inten­ten “impe­dir que jo arribi lliure a les elec­ci­ons perquè saben que, en una dis­puta justa, no hi ha cap can­di­dat capaç de gua­nyar-me”. “Tots diuen que el procés aca­barà abans de final de 2025, tot i que no hi ha pre­ce­dents per a tal cele­ri­tat en un cas d’aquesta dimensió. I per què? Perquè tots sabem que el que està en marxa és, en rea­li­tat, una espècie d’atemp­tat jurídic a la democràcia: un judici polític i conduït de manera par­cial”, ha argu­men­tat.

Els cinc magis­trats que jut­ja­ran Bol­so­naro i set altres alts càrrecs del seu govern i mili­tars estan con­si­de­rats de tendència pro­gres­sista i amb fam de ser impla­ca­bles amb altres pro­ces­sats per tren­car l’ordre democràtic. El pre­si­dent de la Sala Pri­mera és Cris­ti­ano Zanin, de 49 anys, va ser advo­cat per­so­nal de l’actual cap d’Estat bra­si­ler, que el va pro­po­sar per al càrrec el 2023.

També és pro­per a Lula da Silva el jutge Flávio Dino, que va ser Minis­tre de Justícia fins que el pre­si­dent el va nome­nar el 2024 per al Suprem.

El ter­cer magis­trat és Ale­xan­dre de Moraes, ins­truc­tor del procés per l’intent de cop. Con­si­de­rat un jutge estre­lla al Bra­sil, és mem­bre del Suprem des de 2017, quan va ser nome­nat per l’ales­ho­res pre­si­dent con­ser­va­dor Mic­hel Temer, de qui era Minis­tre de Justícia. De Moraes va diri­gir el Tri­bu­nal Supe­rior Elec­to­ral a les elec­ci­ons de 2022, que Bol­so­naro va per­dre con­tra Lula. Segons la inves­ti­gació poli­cial, la trama col­pista va con­tem­plar assas­si­nar-lo.

L’única dona de la Sala Pri­mera –i també dels onze magis­trats de l’alt tri­bu­nal– és Cármen Lúcia Antu­nes, que també va ser nome­nada per Lula da Silva, però el 2006, durant el pri­mer dels seus tres man­dats. El 2026 dei­xarà el càrrec perquè com­plirà els 75 anys, l’edat màxima per a exer­cir com a jutge del Suprem.

Un altre veterà del tri­bu­nal és Luiz Fux, que va ser pro­po­sat el 2011 per l’ales­ho­res pre­si­denta Dilma Rous­seff. Fux va pre­si­dir el Suprem entre 2020 i 2022, a l’època en què Bol­so­naro va començar a des­a­fiar al poder judi­cial per les seves reso­lu­ci­ons per con­te­nir el virus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.