El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat personalment a l’expresidenta del Parlament Laura Borràs que està inhabilitada per tretze anys per la seva condemna per adjudicar contractes a dit en la Institució dels Lletres Catalans (ILC), mentre el govern espanyol estudia si indulta la seva pena de presó.

Borràs, acompanyada dels seus advocats Gonzalo Boye i Jordi Cabré, ha comparegut aquest divendres a la secretaria del TSJC a requeriment del tribunal que la va condemnar per notificar-li que comença l’execució de la pena de tretze anys d’inhabilitació imposada i que ha de pagar la multa de 36.000 euros que se li va imposar en sentència. La defensa de Borràs, segons fonts jurídiques citades per Efe, es planteja discutir el còmput de la pena d’inhabilitació, de manera que se li descomptin dels 13 anys fixats en la condemna els gairebé dos que porta suspesa com a diputada i presidenta del Parlament, càrrec del que va ser apartada una vegada se li va obrir judici oral.

Fa una setmana, el TSJC va demanar al govern espanyol l’indult parcial per a Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó per contractes il·legals mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tribunal també va decidir suspendre l’ingrés a presó de l’expresidenta del Parlament mentre el govern espanyol tramita l’indult.

L’indult plantejat pel TSJC se cenyeix a la pena de presó, però no a les de multa i inhabilitació, per la qual cosa l’expresidenta del Parlament i de Junts no podrà exercir cap activitat, ocupació o càrrec públic durant tretze anys, la qual cosa no afecta a la seva feina com a docent a la Universitat de Barcelona (UB).

Borràs va ser condemnada el març de 2023 per adjudicar contractes a un conegut seu per valor de 335.700 euros a l’ILC, que va dirigir entre els anys 2013 i 2018, en una sentència en la qual el TSJC proposava al govern estatal el seu indult parcial per lliurar-la d’entrar a la pres. La sentència del tribunal català reconeixia que la pena que corresponia a Borràs pel delicte de falsedat documental, castigat amb quatre anys i mig de presó com a mínim, era “desproporcionada i excessiva” pels fets comesos per l’exdirigent de Junts, tenint en compte que si va fraccionar els contractes de l’ILC va ser per adjudicar-los de forma “arbitrària” al seu amic, no per obtenir amb això un “lucre personal”.

La setmana passada, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va confirmar que el govern espanyol estudiarà l’indult parcial i va recordat que el TSJC fa la petició “perquè considera que la pena ha estat desproporcionada” i que la Fiscalia també es va mostrar partidària d’aquesta mesura. “Ara nosaltres, com a ministeri, el que hem de fer és tramitar-lo i demanar els informes a tots els organismes que n’han d’emetre” i “estudiar l’indult que s’ha sol·licitat”, va avançar, deixant clar que no es podia pronunciar sobre el sentit de la decisió final.

L’expresidenta de Junts sempre ha defensat la seva innocència assegurant que és víctima d’una persecució política i judicial per ser independentista i per això reclamava poder-se beneficiar de la llei d’amnistia. El Suprem, però, va confirmar la pena, al·legant que no se li podia aplicar l’amnistia perquè el seu cas no té res a veure amb el procés d’independència. El mes passat, l’expresidenta del Parlament va instar el TSJC perquè demanés l’indult al govern espanyol.