El calcul que va fer la Generalitat de Catalunya per al 2021 es basa en el mètode de flux monetari, que té en compte la inversió i la despesa en el mateix territori. Hi ha, però, un altre mètode de càlcul, anomenat de la càrrega-benefici, en el que es tenen en compte les inversions de l’Estat que, en teoria, poden “beneficiar” el conjunt dels ciutadans, visquin on visquin i tributin on tributin. En aquest cas, s’inclouen les inversions fetes en espais com el Palau de la Zarzuela o el Museu del Prado. Això fa que el resultat sigui més baix, al voltant dels 15.000 en el darrer càlcul, fet el 2019.

Aquesta frase és la que més es recorda del discurs de Martí Domínguez, llavors director de ‘Las Provincias’, com a mantenidor de la fallera major en 1958: “València, la gran silenciada”. Domínguez hi denunciava l’oblit per part del règim franquista, després de la riuada que s’havia patit uns mesos abans. Aquesta reivindicació li va costar el càrrec. Tot l’episodi de la riuada va fer que Domínguez evolucionàs cap al valencianisme liberal, en contacte amb Joan Fuster. Un paral·lelisme històric que es podria repetir ara?

Quan el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va aprovar la proposta de condonar 83.252 milions d’euros de deute a les comunitats autònomes, el vicepresident de les Balears va ser el primer a aixecar-se de la taula. Costa considera una “mesura irresponsable” condonar el deute. També afirma que des de les Illes no poden “blanquejar un pacte entre el PSOE o La Moncloa i ERC, que no compta per a res amb els representants legítims dels ciutadans de les Illes”. El govern de Prohens seria partidari de negociar una reestructuració del deute, però no una condonació. Diuen que podrien pactar un allargament dels venciments, del tipus d’interès, etc.