“Fa un mes i mig vaig estar a punt de tirar la tovallola”

Sí, més que del govern, del pro­jecte polític nas­cut fa més de sis anys i que, com en tots els par­tits i ho veiem en el pano­rama naci­o­nal, té moments de crisi. És veri­tat que per renúncies de regi­dors i la sor­tida d’ERC hem pas­sat per una etapa com­pli­cada i ens acaba afec­tant emo­ci­o­nal­ment. Però en un mes i mig l’hem superat, ens hem refet i el pro­jecte està fort i amb ganes de tirar enda­vant. I la mos­tra que no afecta el govern sinó Tot per Ter­rassa és que no s’ha atu­rat cap pro­jecte, la ciu­tat avança i el 92% de pro­pos­tes, de les actu­a­ci­ons del pro­grama de govern, estan en vies d’exe­cució i el 36% aca­ba­des.

Exacte. No ha sigut de forma vol­guda, sinó per dues regi­do­res que han renun­ciat i un par­tit que de forma uni­la­te­ral ha deci­dit sor­tir. També és difícil can­viar regi­dors quan després de dos anys ja ho tenien tot per mà i esta­ven fent una bona feina.

Fa refle­xi­o­nar sobre la mateixa essència del pro­jecte el fet que per­so­nes sig­ni­fi­ca­ti­ves de dife­rents àmbits, amb tra­jectòries pro­fes­si­o­nals sol­vents i talent hagin de fer un pas enrere. En què fallem tots ple­gats des de les ins­ti­tu­ci­ons, els par­tits polítics i la soci­e­tat en gene­ral. És veri­tat que la política està en un moment de molta opressió, és molt més dura que abans i, com a alcalde, noto molta diferència entre la pri­mera etapa i aquesta. També el mons­tre de l’extrema dreta que can­via la forma de fer política, els con­sen­sos de ciu­tat, la imme­di­a­tesa de les xar­xes soci­als, la pressió i l’exigència imme­di­ata de la ciu­ta­da­nia... Això fa que sigui molt difícil i dur dedi­car-se a la política. S’han de fer renúncies, és molt difícil con­ci­liar la vida per­so­nal i la labo­ral, i això fa que hi hagi per­so­nes que ho posin a la balança i que no els com­pensi. Nosal­tres ho fem, però també ho ha de fer l’opo­sició que un dia abans del ple de pres­su­pos­tos diu A i després fa B i tot això afecta.

M’ho expli­cava una nit la seva por­ta­veu i en paral·lel ho estava lle­gint als mit­jans de comu­ni­cació. Teníem dis­crepàncies menors i sal­va­bles en temes de mobi­li­tat, i l’endemà teníem una reunió pre­ci­sa­ment per bus­car con­sens i l’equi­li­bri. I van deci­dir mar­xar de forma uni­la­te­ral. Crec que no res­po­nia a temes de ciu­tat, sinó a lògiques inter­nes del par­tit, a neces­si­tat de visu­a­lit­zar-se, i van pre­val­dre més els interes­sos del par­tit que la visió de ciu­tat. A la vida tens dos camins, o inci­dir o ser irre­lle­vant, i crec que ERC en aquests moments ha deci­dit ser irre­lle­vant a la ciu­tat. Dubto que tin­gui en les pro­pe­res dècades l’opor­tu­ni­tat històrica que té ara d’estar al govern de la ciu­tat, d’estar inci­dint des de les ins­ti­tu­ci­ons.

Tenim uns reque­ri­ments que ens venen per llei i la ciu­tat en sis anys ha fet pas­sos molt impor­tants, hem dupli­cat els espais per a via­nants al cen­tre i hem implan­tat una illa de via­nants amb un procés molt com­plex on interac­tuen molts actors dife­rents. Par­lem de mesu­res que són molt con­tun­dents, que afec­ten molt els hàbits del dia a dia i des del pri­mer moment hem vol­gut fer-ho amb diàleg, al cos­tat de la gent, i això implica ajus­tar algu­nes mesu­res. Si no escoltéssim, si no modi­fiquéssim les mesu­res, ens dirien que som un govern que imposa, que és auto­ri­tari. Ara bé, garan­tim que la revo­lució verda va enda­vant i al maig vindrà l’ampli­ació de la de la zona de bai­xes emis­si­ons al car­rer Josep Tru­eta i al car­rer Fara­day. En cap cas estem tirant enrere, sinó al con­trari, estem avançant cap a on va la soci­e­tat en aquest moment.

Veiem que en el cas de pro­pos­tes que s’han ana­lit­zat molt amb enti­tats i asso­ci­a­ci­ons de veïns quan s’apli­quen ens tro­bem enti­tats veïnals del cos­tat que els afecta o veïns del mateix barri, o que per­ju­di­quen el sec­tor del comerç. És un exem­ple que no només hem d’escol­tar les asso­ci­a­ci­ons de veïns, sinó una diver­si­tat d’actors de la soci­e­tat. I el comerç ho està pas­sant molt mala­ment i hem de mirar que no per­ju­di­quin un sec­tor tan estratègic per a la ciu­tat.

Tots ple­gats hem de fer una reflexió sobre el grau de legi­ti­mi­tat democràtica que tenen les enti­tats. N’hi ha que tenen una repre­sen­ta­ti­vi­tat molt alta i n’hi ha d’altres que és més dubtós. I pot­ser reduïm la par­ti­ci­pació a deter­mi­na­des per­so­nes que no repre­sen­ten el con­junt del barri i fa que hàgim de pren­dre deci­si­ons d’una altra manera. A Can Boada no hi ha cap pro­blema de mobi­li­tat i amb els con­te­ni­dors de càrrega late­ral ha millo­rat la neteja i més del 90% de comer­ci­ants estan satis­fets amb els can­vis, i els veïns també. Una mos­tra d’això és que hi va haver unes elec­ci­ons després de fer tots els can­vis i al final la ciu­ta­da­nia de Can Boada va par­lar a les urnes i van ava­lar el govern actual.

S’està fent el pro­jecte exe­cu­tiu i el pro­jecte bàsic d’una futura con­nexió amb el pàrquing de la plaça Vella, que ara no és pos­si­ble perquè no s’ha pogut arri­bar a un acord i perquè era molt costós. La pre­visió és començar les obres el gener del 2027. Són obres llar­gues, com­ple­xes, però cre­iem que no només és neces­sari per als vehi­cles moto­rit­zats, sinó que també ha de ser un apar­ca­ment per a bici­cle­tes, per a pati­nets, ha de faci­li­tar la inter­mo­da­li­tat, tot el tema del cars­ha­ring, va més enllà d’un pàrquing. I pel que fa a la futura urba­nit­zació, no podem tar­dar més anys. Por­tem més de sis anys amb el Por­tal de Sant Roc tallat, i neces­si­tem que torni a bri­llar, que sigui una nova cen­tra­li­tat, el Times Square de Ter­rassa, on es puguin fer actes cul­tu­rals, recu­pe­rar l’esce­nari de festa major; ha de ser un lloc impor­tant. I con­nec­tar-lo amb el de la plaça Vella ens ha de treure el cotxe de l’illa de via­nants amb un accés per la Ram­bla. Aquest era el sen­tit de l’ope­ració de la qual fins i tot un par­tit polític, que ara hi està en con­tra, va fer ban­dera a la cam­pa­nya del 2019 i estava en el pro­grama de govern.

Hi ha una neces­si­tat de pla­ces i de treure vehi­cles de l’illa de via­nants. I par­lant del cost, encara que no el féssim i no ens gastéssim ara els 13 mili­ons més els dos de la superfície, s’hau­ria de tapar el forat, ender­ro­car-ho tot i això també té un cost ele­vat.

Total­ment. Va ser una pro­posta que va néixer en una reunió amb la pla­ta­forma de veïns d’Arqui­me­des i Gali­leu, que em van dir: “El que has de fer és atre­vir-te a obrir la Ram­bla.” I vam obrir el debat i el vam tan­car. Sí que s’obre per als acces­sos al pàrquing per inten­tar des­con­ges­ti­o­nar Gali­leu i l’Arqui­me­des, que també és un tema que ens pre­o­cupa. Som el pri­mer govern de la història de la democràcia que té una mirada en aquests dos car­rers, que ha fet una pla­ni­fi­cació, acci­ons, i abans de l’estiu estarà aca­bat el pro­jecte d’urba­nit­zació per començar el maig de l’any que ve les obres del car­rer Arqui­me­des entre Grànius i la plaça del Progrés. No podem tallar el trànsit d’un dia per l’altre. Això és de sen­tit comú. Però a la ciu­tat pas­sa­ran coses els pro­pers mesos, que estem con­vençuts que redui­ran el trànsit de pas perquè uti­litzi les vies alter­na­ti­ves.

És el que pas­sarà ara quan comen­cin les obres; en el segon semes­tre comen­cen les obres a la Porta Sud que impli­quen la rotonda a l’altura de la Ram­bleta, Tren de Baix i Navas de Tolosa, que han de deri­var el trànsit per la ronda de Ponent. Evi­dent­ment això impli­carà adap­tar la ronda, que no està adap­tada perquè sigui una ronda cir­cu­lar. I la B-40 neces­sita el ramal de les Aime­ri­gues d’accés per Can Gon­te­res que doni ser­vei a tota la zona de la Mau­rina i Can Boada.

Hem fet un estudi i el tram de Ter­rassa costa 200 mili­ons, el mateix que la tota­li­tat de la ronda Nord. S’haurà d’adap­tar, però estem en un moment de blo­queig en aquest tema després dels pro­to­cols i con­ve­nis. No hi ha retorn de moment. Si no hi ha una volun­tat d’incre­men­tar la par­tida, difícil­ment tin­drem la ronda Nord fins a Saba­dell.

Tenim reunió el 14 de maig. Par­la­rem de tots els temes que tenim enca­llats, com ara el peatge de les Fonts, les zones tarifàries, que ens donen la raó però que ho vin­cu­len a la implan­tació de la T-mobi­li­tat a tot Cata­lu­nya, tot i que no és clar que s’eli­mi­nin, i que no arriba des del 2015. I ja no ens cre­iem res ni nego­ci­ant ni apro­vant reso­lu­ci­ons al Par­la­ment. Al final hau­rem de pas­sar a l’acció i començar a mobi­lit­zar la ciu­ta­da­nia.

Des de la con­se­lle­ria jus­ti­fi­quen el tan­ca­ment de les nou línies, dues de primària i set de secundària, per una baixa nata­li­tat. La ciu­tat està crei­xent amb un horitzó de 250.000 habi­tants per al 2030. En totes les decla­ra­ci­ons que s’han fet des de la inves­ti­dura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, en totes les com­pa­rei­xen­ces al Par­la­ment, s’ha dit sem­pre que era una pri­o­ri­tat l’edu­cació pública i a la pri­mera de canvi ens hem tro­bat amb la reta­llada més gran a l’edu­cació pública que s’ha fet a Ter­rassa en les últi­mes dècades. Hem acor­dat espe­rar que passi el procés de preins­cripció per tor­nar-nos a veure. El com­promís és que si hi ha matrícula es puguin man­te­nir els grups actu­als.

Tenim rela­ci­ons amb tot­hom i tam­poc veiem que hagi sigut massa relle­vant tenir la dipu­tada Eva Can­dela inten­tant fre­nar aquesta reta­llada. Ni hem vist la incidència d’ERC per no reta­llar l’edu­cació pública en pac­tar la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa. Pro­ba­ble­ment, si estigués en el PSC, com a altres alcal­des de muni­ci­pis on estan reta­llant línies, em farien estar callat. La diferència és que no tenim cap vin­cle amb ningú, som lliu­res de defen­sar el que cre­iem a par­tir dels nos­tres valors i con­vic­ci­ons.

En fal­ten molts i ara mateix tenim 2.500 habi­tat­ges en pro­jecció, comp­tant tots els sec­tors resi­den­ci­als i de trans­for­mació: Can Colo­mer, l’AEG, Sala i Badri­nas, Vapor Cortès i la Porta Sud. Un 30% apro­xi­ma­da­ment serà pro­te­git i hem de sumar-hi que estem en tra­mi­tació d’uns 16 solars on hi haurà habi­tatge. Podem par­lar d’uns 5.000 habi­tat­ges els pro­pers anys i a par­tir d’aquí s’han d’adap­tar els ser­veis i equi­pa­ments. La pla­ni­fi­cació està feta i en prin­cipi la ciu­tat no s’ha de des­bor­dar per aquests crei­xe­ments.

Hi ha un interès claríssim dels matei­xos que no volien que es muni­ci­pa­litzés per demos­trar que la gestió pública no és efi­ci­ent, que no fun­ci­ona, i en cap cas és així. Evi­dent­ment hi ha errors, és molt com­plex, però nosal­tres sí que garan­tim que tots els bene­fi­cis que hi ha en aquests moments s’estan inver­tint en una millora del ser­vei, a reno­var les cano­na­des, a millo­rar les infra­es­truc­tu­res, a fer una política tarifària ade­quada a les neces­si­tats soci­als del moment, i no pas a fer pisos com pas­sava fa uns anys. Hi ha una trans­parència en la gestió, hi ha uns bene­fi­cis que es des­ti­nen a millo­rar el ser­vei i estem en procés per millo­rar el gust de l’aigua, i ben aviat en podrem donar notícies. És veri­tat que hi ha moments pun­tu­als en què les línies es col·lapsen, hi ha un canvi tari­fari, però en cap cas sig­ni­fica que la gestió pública no fun­ci­oni. Hi ha molts muni­ci­pis a Cata­lu­nya i Espa­nya que volen ini­ciar pro­ces­sos simi­lars, que s’emmi­ra­llen en Ter­rassa, i evi­dent­ment hi ha els lob­bies de l’aigua, els poders econòmics, que no tenen interès que això passi, i per tant estan fent una estratègia de des­pres­tigi de la gestió pública.

ERC va mar­xar per raons par­ti­dis­tes i per visu­a­lit­zar-se, i no té res a veure amb la con­fiança. Hi ha gent del PSC en l’àmbit naci­o­nal que està tre­ba­llant per esta­blir ponts. Amb l’Eva fem reu­ni­ons però després no con­cre­tem res i no sé fins a quin punt tenen pro­jecte de ciu­tat.

No en tenim, però estem desen­ter­rant una pila de pro­jec­tes que esta­ven en un calaix i sota les pedres, i només cal veure com s’estan movent mol­tes coses i més que se’n mou­ran. I ho ha fet un regi­dor en poc temps.

No ho sé, fa un mes i mig vaig estar a punt de tirar la tova­llola. Tot és molt difícil, començant per la con­ci­li­ació i el fet que tinc tres fills en edat com­pli­cada i difi­cul­tats, i m’està cos­tant com­pa­gi­nar-ho tot. Ho he d’aca­bar de valo­rar i par­lar amb l’equip perquè tam­poc vol­dria que aquest pro­jecte s’acabés d’un dia per l’altre. Hem de veure com ha de tenir con­tinuïtat inde­pen­dent­ment de la per­sona que esti­gui al cap­da­vant.