Josep Ester, un anarquista berguedà

Tal dia com avui del 1980 va morir amb 66 anys l’anar­quista de Berga Josep Ester Borràs, cone­gut amb el sobre­nom de Minga.

Va néixer en una família humil de la capi­tal del Ber­guedà l’any 1913. Amb 14 anys va aban­do­nar els estu­dis per fer d’apre­nent al taller de ser­ra­lle­ria de Ramon Canu­des, que era amic de la família. Però un any més tard, des­con­tent amb la feina, va pas­sar a tre­ba­llar a la fàbrica Hila­dos Asen­sio SA, cone­guda com a Ca l’Asen­sio, on va conèixer qui seria la seva futura esposa, Alfon­sina Bueno Vela. En pro­cla­mar-se la Segona República espa­nyola, a Berga es va orga­nit­zar un Sin­di­cat Únic de la Con­fe­de­ració Naci­o­nal del Tre­ball (CNT), impul­sat per Ramon Casals, Ramo­net Xic. Josep Ester s’hi va afi­liar i poc després, a través de la lec­tura, va començar a abraçar les idees anar­quis­tes. L’octu­bre de 1931 el van fer fora de la fàbrica després de bara­llar-se amb un capellà. Ales­ho­res tenia 18 anys i ja espe­ra­ven un fill amb l’Alfon­sina, el pare de la qual era un històric anar­quista de Berga, Miquel Bueno. El 9 de gener de 1932 es van casar, i aquell mateix gener va par­ti­ci­par acti­va­ment per esten­dre la vaga revo­lu­cionària que es va gene­rar en diver­sos muni­ci­pis de la zona. La vaga va aca­bar amb diver­ses deten­ci­ons i empre­so­na­ments per part de la Guàrdia Civil, entre ells, el del seu sogre. Aquell fet li va pro­vo­car encara un com­promís més ferm amb la lluita social i l’anar­quisme. Des del sin­di­cat de Berga van con­ti­nuar orga­nit­zant xer­ra­des, i entre aques­tes tro­ba­des, van acon­se­guir dur a la vila Fede­rica Mont­seny i Josep Pei­rats.

El 1936, amb l’esclat de la guerra civil, va fun­dar les Joven­tuts Lli­bertàries de Berga i el 20 de juliol va bai­xar amb tres com­panys més a Bar­ce­lona, per tro­bar-se amb Bue­na­ven­tura Dur­ruti, que aca­bava de rebre infor­mació i con­sig­nes del pre­si­dent Com­panys per afron­tar l’agressió fei­xista. També va ser fun­da­dor de la Fede­ració Local de Sin­di­cats i quan es va crear el Comitè de Milícies Anti­fei­xis­tes de Berga en va ser un dels mem­bres més actius i des­ta­cats. El novem­bre de 1936 va mar­xar com a volun­tari d’intendència al front del cen­tre de la península amb la columna Terra i Lli­ber­tat. El març de 1937 les colum­nes es van mili­ta­rit­zar i, com que no ho accep­tava, va deci­dir tor­nar a Berga. Allà, en repre­sen­tació de la CNT, va ser pre­si­dent de la Con­se­lle­ria de Proveïments. Tan­ma­teix, hi va estar molt poc temps, ja que segui­da­ment va ser cri­dat a files a Bar­ce­lona. Després de diver­sos con­flic­tes interns entre anar­quis­tes i comu­nis­tes, va aca­bar sent detin­gut acu­sat de par­ti­ci­par en l’assas­si­nat d’un comis­sari polític comu­nista de la 153 bri­gada mixta. Mal­grat tot, se’n va poder esca­par i el 2 de febrer de 1939 va tra­ves­sar la fron­tera camí de l’exili i amb una nova iden­ti­tat: Domingo López Sepúlveda.

A França, el juliol de 1940, jun­ta­ment amb la seva dona i el seu sogre es van inte­grar en un grup d’anar­quis­tes cata­lans i ara­go­ne­sos per llui­tar amb la resistència con­tra els nazis. Van acon­se­guir treure fins a tres mil per­so­nes de la França ocu­pada cap a con­so­lats i ambai­xa­des segu­res d’Espa­nya i, en mol­tes oca­si­ons, fins a Gibral­tar. Entre elles, van sal­var avi­a­dors angle­sos, fran­ce­sos i ame­ri­cans. Josep Ester va dur fins a Bar­ce­lona un gene­ral anglès, motiu pel qual va rebre una con­de­co­ració del govern britànic. El 1943 es va fer mem­bre de la recent­ment recons­tituïda CNT a l’exili, però l’octu­bre d’aquell mateix any va ser loca­lit­zat per la Ges­tapo. Va ser tor­tu­rat i dut, amb la resta de la família, a dife­rents camps de con­cen­tració fins arri­bar a Maut­hau­sen. Dins el camp, va ser un dels cap­da­van­ters de la resistència i va esde­ve­nir el repre­sen­tant de la CNT del Comitè Naci­o­nal dels Repu­bli­cans Espa­nyols del camp.

Després de l’alli­be­ra­ment de Maut­hau­sen va fun­dar la Fede­ració Espa­nyola de Depor­tats i Inter­nats Polítics, que va ser molt activa entre 1947 i 1954. També va ser mem­bre de l’Agru­pació de Ber­gue­dans a l’Exili i va assis­tir a dife­rents aplecs de l’orga­nit­zació i va col·labo­rar en els seus but­lle­tins. En reco­nei­xe­ment de la seva lluita con­tra el fei­xisme i el nazisme va rebre con­de­co­ra­ci­ons del govern francès, anglès i nord-ame­ricà, i el 1972 va tenir un gran home­natge de caràcter inter­na­ci­o­nal a Tolosa. Els últims anys els va pas­sar a la regió occi­tana del Gard fins que, avui fa 45 anys, va morir.

El 1987 a Berga es va crear el Cen­tre d’Estu­dis Josep Ester Borràs, un cen­tre de recu­pe­ració, recerca, difusió i crítica cul­tu­ral, en espe­cial d’història social i sobre­tot del Ber­guedà.