Rajoy es queda

Mariano Rajoy continuarà al capdavant del PP amb l’objectiu de substituir Rodríguez Zapatero a la Moncloa quan acabi aquesta legislatura. El president dels populars està decidit a continuar la seva travessa del desert perquè està convençut que és “el millor per al PP i per a Espanya”.

Així ho va assegurar ahir des de la seu del partit, al carrer Génova de Madrid. Ho va fer després de reunir-se amb el comitè executiu de la formació. És a dir, amb el secretari general, Ángel Acebes, i tots els secretaris d’àrea, amb els portaveus parlamentaris, amb els líders regionals i amb vocals tan destacats com l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón.
Rajoy també va assegurar que si no deixa les regnes del partit és perquè ha millorat els resultats electorals respecte el 2004 i perquè té un “projecte polític”. Però darrere de tanta poesia el que s’amaga és un teló de fons maquiavèl·lic, un escenari complex que, tot sigui dit, és el que tindria qualsevol formació que es trobés en una situació com la del PP.

Rajoy es queda perquè sap que pot fer-ho. Perquè molts l’hi han demanat. No tant perquè sigui un líder carismàtic, que no ho és, sinó perquè ningú és capaç d’erigir-se com a successor seu sense que hi hagi un ball de bastons digne de ser recordat.

Tots contra Aguirre
La gran pregunta és: qui ha demanat a l’actual president del PP que no se’n vagi? Doncs, majoritàriament, tots aquells que no volen veure com la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, fa honor al sobrenom que es va autoimposar, el de lideresa.

Dins del sector que no vol Aguirre com a presidenta del partit hi ha, en primer lloc, els centristes, capitanejats per l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón. Però a aquest grup s’hi han de sumar els barons territorials que han sortit reforçats de les eleccions, com ara el president del PP valencià, Francisco Camps, o el líder dels populars andalusos, Javier Arenas.

Al número 13 del carrer Génova s’ha comentat durant aquesta setmana que la presidenta de Madrid s’ha precipitat postulant-se com a successora perquè ha encès moltes alarmes. I el que és segur és que qui menys content n’ha quedat és Mariano Rajoy perquè, durant la compareixença que va fer per anunciar que continuava al capdavant del partit, a la Espe li devien xiular les orelles. Quan li van preguntar si s’havia sentit “incòmode” amb la seva actuació, Rajoy va respondre que, “a aquestes altures, un se sent incòmode per poques coses”. A Gallardón, en canvi, li va atribuir els bons resultats del PP a Madrid.

Pel que fa al discurs, Rajoy va assegurar que continuaran fidels als seus “principis” perquè el PP és un partit “previsible”. Ara bé, va admetre que s’hauran d’esforçar per fer entendre a Catalunya i a Euskadi que els populars són una bona opció davant la “incompetència” socialista. Insistint, això sí, en les reformes econòmiques i no en el concepte de l’Espanya plurinacional. Tot plegat ho va rematar assegurant que “un s’ha d’adaptar a tot en aquesta vida”.