Recuperar la iniciativa

El president d'ICV, Joan Saura, afronta el seu últim mandat amb l'objectiu de rellançar la formació ecosocialista després dels mals resultats a les eleccions municipals i generals i fer callar les veus internes que qüestionen la seva estratègia. La placidesa de les dues darreres assemblees ha deixat pas a l'aparició de corrents crítics que reclamen a la direcció un gir en la política i en les formes.

Fruit de l'erosió que comporta entrar a formar part del govern, el líder d'ICV viu les seves hores més baixes. Mai com ara havia tan qüestionat. El vot de càstig que va patir en les eleccions primàries així ho avala. Si fa quatre anys va obtenir el 95,5% de vots a favor, ara ha baixat dotze punts (83,7%), amb un 16% de vots en blanc i en contra, quan en l'anterior congrés el vot de càstig no arribava ni al 5%.

L'assumpció de la conselleria d'Interior -amb qüestions com el kubotan o les últimes carregades dels Mossos contra els estudiants- encara cueja entre part de la militància, i el corrent crític Manifest de Maig fins i tot ha presentat una esmena on denuncia que, en assumir la cartera d'Interior, Saura "ha degradat la imatge" del partit i l'ha "convertit en el partit de la policia". Pitjor ha caigut entre les bases el pacte Saura - De la Vega o la gestió de la sequera del conseller Francesc Baltasar, que va provocar que les agrupacions locals del partit a l'Ebre s'alcessin en peu de guerra en contra del transvasament.

No és estrany, doncs, que un dels reptes d'aquesta 9a assemblea sigui fer visible la tasca que ICV fa dins del govern per posar de manifest que és una oportunitat per créixer. Una altra de les assignatures pendents és trencar la imatge de seguidisme que tenen els ecosocialistes envers el PSC i enfortir el seu perfil propi. De fet, tant el manifest ICV que es noti!, impulsat per l'exconseller i ara diputat Salvador Milà, com el Manifest de maig, elaborat per una quarantena de dirigents locals, aposten perquè el partit torni a ser el referent de l'esquerra transformadora. O el que és el mateix: conjugar l'acció de govern amb els seus pilars ideològics per no allunyar-se dels moviments socials. Els sobiranistes també han fet sentir la seva veu amb un manifest, tot i que serà difícil que el partit aprofundeixi en el dret a l'autodeterminació.

El successor de Saura
En l'intent de rellançament del partit també hi haurà canvis importants en la direcció. Tot i que cap dirigent significatiu dubta del seu lideratge, alguns sí que parlen de limitar les seves funcions perquè ICV tingui una veu pròpia que no estigui tan lligada a la gestió diària del govern. En aquest sentit, Saura podria perdre algunes atribucions a favor de la secretaria general, que recauria en el diputat i portaveu al Congrés, Joan Herrera, en lloc del senador Jordi Guillot. De fet, fonts del partit ja el situen com a successor de Saura d'aquí a quatre anys en una aposta personal del mateix president.

La cúpula d'ICV, doncs, viurà una renovació profunda i l'herència del PSUC anirà perdent força. Les quatre vicepresidències podrien canviar si Herrera passa a ser el nou secretari general, atès que tant Imma Mayol com Mercè Rivadulla i Jaume Bosch han deixat clar que no repetiran com a vicepresidents. La feminització que ICV vol implantar a la direcció fa que la portaveu, Dolors Camats, i la diputada Laia Ortiz tinguin molts números per obtenir alguna vicepresidència. L'alcalde del Prat, la ciutat més gran on governa ICV, Lluís Tejedor, també podria ser recompensat amb una vicepresidència.