Blindar el president

Barack Obama ha pas­sat a la història com el pri­mer pre­si­dent negre dels Estats Units i el color de la seva pell l’ha con­ver­tit en un objec­tiu pre­fe­rent, fet que suposa un repte per als res­pon­sa­bles de la seva segu­re­tat.

Obama ha estat posat des del maig del 2007 sota pro­tecció del Ser­vei Secret, el cos encar­re­gat de la segu­re­tat dels pre­si­dents i can­di­dats a la pre­sidència. La seva vida està espe­ci­al­ment amenaçada. Dime­cres pas­sat dos joves neo­na­zis van ser acu­sats a Ten­nes­see per haver-lo amenaçat de mort. Els nois pre­ve­ien matar 102 negres i tenien com a objec­tiu últim inten­tar “assas­si­nar” el líder demòcrata.

La família d’Obama i la del vice­pre­si­dent electe, Joe Biden, estan pro­te­gits les 24 hores del dia per equips d’elit for­mats per agents armats del Ser­vei Secret. Una prova de la importància que es dóna a les ame­na­ces con­tra Obama és el fet que el podi des d’on va pro­nun­ciar el seu dis­curs de victòria dimarts a la nit a Chi­cago estava envol­tat d’un mur de ple­xiglàs trans­pa­rent a prova de bales.

El color de la pell del nou pre­si­dent només és, però, una pre­o­cu­pació suple­mentària en un país que té 200 mili­ons d’armes de foc, res­pon­sa­bles de 30.000 morts anu­als, i on qua­tre pre­si­dents al llarg de la història han estat assas­si­nats. Tot i això, “les cir­cumstàncies seran úniques i seran un des­a­fi­a­ment” per als res­pon­sa­bles de la segu­re­tat d’Obama, opina Fred Bur­ton, del cen­tre d’anàlisi Strat­for, espe­ci­a­lit­zat en la lluita anti­ter­ro­rista i la infor­mació geo­política, que con­si­dera la tasca “extre­ma­da­ment difícil”.

Raça blanca
Entre els grups con­si­de­rats peri­llo­sos hi ha els par­ti­da­ris de la supre­ma­cia de la raça blanca, que podrien apro­fi­tar el període de tran­sició abans que Obama assu­meixi el càrrec de pre­si­dent el 20 de gener i gau­deixi d’un nivell de pro­tecció encara més alt. Bur­ton creu que hi ha agents dels ser­veis d’intel·ligència infil­trats en aquests grups, els sim­pa­tit­zants dels quals han estat impli­cats en els assas­si­nats de líders dels drets civils com Mar­tin Lut­her King i Mal­colm X i la mili­tant de la causa negra Med­gar Evers, assas­si­nada l’any 1963 per un mili­tant del Ku Klux Klan.