"La coalició que tenim amb ICV no és la idònia"

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, arriba a l'assemblea nacional d'aquest cap de setmana sense discrepàncies internes i més pendent de l'assemblea d'IU del 15 i 16 de novembre, on la delegació catalana tindrà la clau per buscar la pau entre els seguidors de Gaspar Llamazares i el PCE.

EUiA ha de fer autocrítica, com ICV, en aquesta assemblea?
De les 800 esmenes que hem rebut, només un 8% estan dirigides al govern i la coalició. La nostra militància no creu que no marquem perfil propi. Hem d'aprofundir en el nostre perfil social per casar-lo amb la pràctica institucional.

L'aposta per convertir EUiA en un moviment social i polític d'esquerres obeeix al descens electoral?
N'és un efecte, no la causa. No som només una organització pensada per anar a les eleccions, estem de campanya tot l'any. Hem de tenir presents les institucions però la política també ha d'estar als centres de treball perquè la classe treballadora no està polititzada. Hem de polititzar l'activitat social i ser en la majoria de les associacions.

Esteu satisfets amb l'Entesa?
Nosaltres avui mateix tornaríem a firmar l'acord d'Entesa davant l'ombra de la sociovergència, que seria un pas enrere.

Amb l'amenaça de la sociovergència, ICV-EUiA es veurà forçada a rebaixar les seves divergències?
El nostre grup segueix dient que no a projectes com la llei d'educació o el copagament sanitari, però ara hem de mantenir una posició de fermesa davant del govern espanyol perquè compleixi els acords.

CiU acusa el govern de bloquejar pactes controvertits per ICV-EUiA com el de les infraestructures a l'espera que passin els congressos.
A l'assemblea es discutirà si cal repensar els pactes nacionals perquè hem de buscar la complicitat de la societat civil però no podem estar pendents de la proposta de CiU per descafeïnar l'acord de l'Entesa. Des del 2001 governem les esquerres i tenim un full de ruta, que és l'acord d'Entesa que cal desplegar.

Ha comès errors l'Entesa?
La política comunicativa o la gestió de la sequera, i potser caldria alguna infraestructura menys i més polítiques socials.

Què passarà si ICV rebutja la vostra proposta de crear una coalició política i no electoral?
És una proposta molt mesurada perquè el 2003 encara estàvem competint electoralment. Sortim d'un món de ruptures històriques i per primer cop des dels anys vuitanta el grup parlamentari acaba unit. La nostra coalició electoral ens limita les possibilitats si només es retroba quan hi ha campanya electoral i en els grups institucionals. Hem de depassar els marcs institucionals, però també abordar els reptes junts.

ICV no en parla en els seus documents estratègics.
En el document polític aposta per la coalició però també diu que la coalició actual és aconsellable. Si pensem en la fortalesa de la coalició, aquesta no és la idònia, però per començar es poden acordar passos previs.

Una de les propostes de l'assemblea parla de superar l'estat de les autonomies. Veieu esgotada la via autonòmica?
No som nouvinguts ni en el dret a decidir ni en el dret a l'autodeterminació. Si no s'avança en el reconeixement de la pluranacionalitat, molta gent es pregunta de què serveix Espanya.

Una sentència adversa del TC amb l'Estatut posaria en entredit la via autonòmica?
Hi hauria una crisi institucional real que portaria conseqüències, però no sé quines encara. Això sí, no governarem amb CiU, això ho tenim clar.

L'assemblea d'IU del cap de setmana vinent no serà tan plàcida.
Els no alineats amb cap dels dos sectors, Catalunya, Aragó, Madrid i Astúries tindrem la clau. Preveig una nova direcció amb una política comuna, més instal·lada en què cal fer per aturar la crisi que no pas en les seves lluites internes i que vegi la pluralitat no com un problema sinó una marca del seu ADN.