L’aposta per les energies renovables ha d’anar a més. Això, a hores d’ara, no ho posa en dubte ningú que tingui un mínim de criteri. Això no obstant, com sol passar en totes les revolucions, i la transició energètica és una de les més rellevants que afronta la societat, és plena de contradiccions i d’interessos empresarials, legítims, però que, segons com es duguin a terme, poden canviar d’una manera radical la fesomia de molts municipis i, fins i tot, la seva idiosincràsia.

Una vegada més, i tal com ha passat en ocasions anteriors amb projectes clau a les comarques gironines, el debat no es pot polaritzar en arguments absoluts si es pretén reeixir en la solució més avantatjosa vistos els pros i els contres. N’és un bon exemple l’intens debat que es va produir a l’entorn del projecte de l’eix Vic-Olot pel túnel de Bracons. La connexió de les comarques de la Garrotxa i Osona era una necessitat, però calia decidir quina era la solució més adequada, si amb una connexió artificial sota el coll de Bracons, la que ara és una realitat, o bé l’alternativa per Ripoll amb les variants d’Olot, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.

I més rellevant encara era determinar si s’optava per un eix de gran capacitat o per una connexió intercomarcal, perquè, en el primer cas, Olot es dispararia en nombre d’habitants, amb els serveis i àrees residencials, i es convertira en un centre logístic i, en canvi, en el segon cas, es preservaria com a ciutat principal d’un parc natural, amb un creixement molt més sostingut i amb un límit molt clar. Els successius redimensionaments del projecte el van convertir en un eix intercomarcal i, per tant, Olot va fer un pas decisiu cap a la capital del Parc Natural de la Garrotxa, fixada en el seu pla d’ordenació urbana municipal.

Un altre exemple molt més recent són els projectes de parc eòlic marí al golf de Roses i a la badia de Pals. Presentat a finals del 2024, l’actual és el vuitè projecte de parc eòlic marí. Rep el nom de Norfeu, és el segon més gran i té una capacitat de 1.080 MW, amb la instal·lació d’aproximadament entre 60 i 70 aerogeneradors. Està promogut per la multinacional francesa QAIR Renewables. La Iaeden-Salvem l’Empordà, Stop Macroparc Eòlic Marí i la plataforma No al Plemcat han presentat al·legacions al projecte d’aquest parc i un total de 34 ajuntaments del Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà, juntament amb aquestes i altres entitats, han protestat reiteradament contra els projectes d’eòlica marina al golf de Roses i a la badia de Pals, les línies d’evacuació d’alta i molt alta tensió que se’n derivarien i el parc marí experimental Plemcat (Plataforma d’R+D+I en Energies Marines de Catalunya).

Vistos aquests precedents, Cornellà del Terri s’ha volgut blindar contra els macroparcs solars. No perquè sí, sinó perquè ha detectat que hi ha un important fons d’inversió internacional que està temptejant els propietaris de terrenys en una zona que hi ha entre Pujals dels Pagesos i Pujals dels Cavallers, per construir-ne un, i que quedaria totalment trinxada per aquest parc si s’hi acabés instal·lant. En concret, ha modificat el pla d’ordenació urbana municipal (POUM) amb els criteris urbanístics i ambientals per poder avançar cap a la producció energètica amb fonts renovables –les plaques solars i els aerogeneradors– i, al mateix temps, delimita amb precisió els àmbits considerats aptes per a la seva instal·lació, prioritzant els terrenys ja transformats urbanísticament, com ara zones industrials i franges al voltant d’infraestructures existents.

L’Ajuntament de Cornellà del Terri ha emmarcat aquesta revisió del planejament urbanístic en la línia d’assumir els compromisos de previsions establertes per la Prospectiva Energètica de Catalunya (Personat) per al 2050 i garantir la neutralitat climàtica, entesa, segons aquestes directrius, com l’equilibri entre les seves emissions de diòxid de carboni (CO2) tant de manera directa –vehicles, habitatges...– com les emissions o la petjada de carboni de la producció dels béns i serveis indirectes –la fabricació d’un moble, la producció d’una peça de fruita o les provinents dels avions en els viatges que les persones duen a terme– i les accions que es fan per aconseguir la generació o producció d’energia provinent de fonts renovables.

Actualment i d’acord amb aquesta línia d’actuació, Cornellà del Terri disposa de tres comunitats energètiques locals, amb una producció d’uns 150 kW h. En espera de disposar del pla territorial d’energies renovables de Catalunya (Plater), l’Ajuntament s’ha volgut avançar i establir els criteris urbanístics i ambientals abans citats. Segons el consistori, Cornellà hauria de contribuir energèticament entre el 0,03% i el 0,08% de la producció d’energia sostenible de fonts renovables d’acord amb el Personat per al 2050, és a dir, entre 15 i 48 MW h. La proposta de POUM aprovada per l’Ajuntament la duplica i fins i tot la sextuplica, amb 97 MW h.

L’alcalde de Cornellà, Salvador Coll, remarca la rellevància de la modificació del POUM. “És una proposta pionera i valenta: hem decidit que Cornellà generarà més energia neta de la que consumeix i ho fem des del territori, amb una mirada local i sostenible. Hem demostrat que és possible apostar per la transició energètica de manera responsable i equilibrada, produint energia verda sense trinxar el paisatge ni vendre el nostre patrimoni natural. Protegim el que som, el que tenim, i alhora avancem cap a un futur energèticament autosuficient”, ha sentenciat.

Així, doncs, i amb l’aprovació d’aquesta modificació puntual del planejament urbanístic, l’Ajuntament blinda el municipi davant la implantació de macroinfraestructures de producció energètica. És pioner i, a més, destaquen els criteris que ha utilitzat, que van més enllà dels tècnics. I és que estableix criteris estrictes que preserven i reivindiquen el patrimoni natural, ecològic, paisatgístic i rural del municipi, vetllant per la identitat del paisatge del municipi i la protecció dels seus valors agraris i ambientals.