Hem treballat diferents implementacions de comunitats energètiques. En tenim tres, amb una producció de 150 quilowatts hora. Formem part del projecte europeu Reschool de la Universitat de Girona. Som un ajuntament pioner, però ens han aparegut els macroparcs solars, que trinxen el territori.

Ens van arribar els rumors que hi havia un fons d’inversió exterior, que va començar a parlar amb propietaris pels terrenys, perquè volien fer un parc solar enorme, d’una extensió similar a 30 camps de futbol, en una vall preciosa.

Vam suspendre llicències per fer una modificació del pla d’ordenació urbana municipal per regular els espais on poder ubicar plaques solars. En aquesta modificació, hi ha els compromisos establerts en la Prospectiva Energètica de Catalunya per al 2050, que diu que tots els municipis han de garantir la seva neutralitat climàtica, és a dir, l’equilibri de les seves emissions de diòxid de carboni.

Diem que no volem els macroparcs solars, sinó aprofitar les teulades industrials en sòl en desús o de granges per ubicar-hi plaques solars, però també aprofitem equipaments o instal·lacions de prop del polígon industrial per ubicar-hi cors solars que afavoreixin l’autoconsum. I la modificació diu que no es poden sumar terrenys, per respectar el mosaic agrícola. Sempre hem dit que defensem les energies renovables, som un poble pioner, però hem de tenir clar que hem de preservar la imatge i el territori.

Tal com ha passat en altres llocs, arriben i busquen terrenys. El problema és que, segons els quilowatts que volen produir, ja no passen per l’Ajuntament, sinó que demanen els permisos pertinents a la Generalitat o l’Estat. L’Ajuntament no s’assabenta de res fins que diuen que han aprovat un projecte. Per tant, abans que les coses es decideixin des de Madrid o des de Barcelona, ho frenem directament aquí.

És un dels temes que més ens preocupen. Té 50 anys i no hi ha hagut inversió. Conjuntament amb l’equip docent i l’Associació de Famílies d’Alumnes, hem fet front comú per demanar-hi millores.

Tenim problemes d’accessibilitat, no tenim ascensor, ni escales d’emergència, cal millorar les aules, perquè són molt velles... A més, l’any passat, la Generalitat va decidir treure els mòduls prefabricats que estan integrats a l’escola. Ens hi vam oposar, perquè doten el centre de més espai i, a més, són un refugi climàtic, ja que és l’únic lloc on hi ha aire condicionat.

Perquè van decidir treure tots els barracons. Els vam fer veure que no eren uns simples mòduls, sinó que són l’escola i, per a nosaltres, l’escola és una prioritat. Sempre hem defensat que l’escola és molt més que un espai on s’ensenyen assignatures i temari. És un lloc on es cultiven valors, respecte, educació, i on es fan arrels per estimar el poble. De fet, hi treballem braç a braç en temes com la festa major i altres activitats culturals.

Sí, hem presentat una pregunta al Parlament sobre la defensa d’aquesta escola i sobre la millora i l’ampliació. Voldríem que la part d’infantil, que ara està apartada de l’escola, hi pogués estar annexada.

Sí. Després de l’acord per enderrocar aquesta cooperativa fàbrica de pinso, en tenim l’ús, tot i ser un terreny privat. Hem iniciat els tràmits per convertir el pàrquing de SAT en un equipament públic. Un espai com aquest, ubicat al centre del poble, ha de ser municipal. Ara, en el moment en què que els propietaris vulguin, ens podrien fer fora. Per tant, hem iniciat els tràmits per a una modificació del planejament urbanístic per convertir-lo en equipament.

Sempre hem defensat que hauria de ser municipal per poder-hi desenvolupar una zona d’aparcament públic o altres equipaments.

No és comprat, sinó que gràcies a la modificació del planejament urbanístic, es fa una permuta per una zona d’equipaments del polígon industrial.

L’Ajuntament de Cornellà rep 400.000 euros pel Puosc. Hi hem proposat quatre projectes: l’accés d’entrada al poble de Corts, un parc infantil a la zona de Mas Rufí de Borgonyà –tots dos a proposta dels veïns–, el reasfaltatge de la carretera de Medinyà a Santa Llogaia i la millora de la mobilitat a la carretera de Medinyà, entre l’avinguda Girona i el carrer Major.

El del parc, perquè neix de les mateixes famílies. El tema de la participació ciutadana és molt important. Com a Ajuntament, tenim clar que les inversions que fem surten de la participació dels veïns.

Les normatives són per complir-les i, en aquest moment, aquest centre de menors no té els informes d’activitats positius i, per això, l’Ajuntament no va donar el permís pertinent, no es vol fer responsable del que pugui passar. Hi falta també un programa formatiu i d’integració. Catalunya ha estat sempre una terra d’acollida. Cal un pla d’integració real, que posi la llengua, la cultura i la identitat catalanes al centre. No podem col·locar en un centre uns menors que han tingut un viatge complicadíssim i deixar-los allà sense un projecte d’integració.

No, nosaltres vam fer el tancament quan no hi havia aquests permisos i l’entitat gestora i la Generalitat ens van presentar un contenciós administratiu. El nou govern va veure que hi havia unes coses que l’anterior no havia fet ben fetes i ens van retirar el contenciós.

Per a l’Ajuntament, és una prioritat garantir l’habitatge, i en preveiem al centre i als disseminats. Ens trobem amb una realitat de moltes cases de pagès, i la normativa no permet convertir els pallers en habitatge. Per què no se’n pot fer un ús d’habitatge si la gent té una construcció i hi ha un ús històric? Ho defensem amb una modificació del pla general, però Urbanisme no ho deixa fer per evitar l’especulació. Nosaltres fixem la limitació de no poder vendre en 50 anys. A més, estem desenvolupant un projecte de 30 habitatges a Cornellà, pensat amb criteris de sostenibilitat per a gent que vol viure aquí.