Si escoltem l’alcalde, Jordi Masquef (Junts per Figueres), la capital de l’Alt Empordà afronta importants reptes, molts dels quals acumulen retards endèmics. Estaríem parlant de dècades, fins i tot. És, doncs, tasca d’aquest govern mirar de redreçar-ho i, a la vegada, impulsar un projecte propi. A més, segons sempre remarquen, engrescador i, com és lògic, transformador. A l’entrevista de les planes següents, de l’Observatori Municipal, l’alcalde ho destaca. No és la primera vegada que ho fa, és clar; però en aquesta ocasió hi posa especial èmfasi, tot i que també vol deixar clar que moltes de les actuacions no depenen de l’administració local, com és obvi. “Estem abordant temes endèmics que hem desencallat i que estaven enquistats feia dècades”, destaca Masquef. I ho exemplifica: “Portaven dècades aturades la reforma del Casino Menestral, el pavelló municipal i altres com ara trobar solucions per a la Sala Edison. En tot això, hi treballem. Com dic, n’hi ha que depenen d’altres administracions, com el desdoblament del cinturó de ronda, l’allargament de la C-31 a la carretera de l’Escala fins a l’estació de l’AVE, el túnel del Castell, la nova sortida de l’AP7 a Figueres Centre.” I tot això ens porta a parlar de gestió; una paraula que repeteixen la majoria d’equips de govern i, com és lògic, un dels temes cabdals del govern de Junts.

Un concepte, és clar, que té dues cares, en funció de l’òptica amb la qual es mira, com és el cas de la crítica oberta per part del cap de l’oposició, Pere Casellas (PSC). Com és lògic, i més després d’haver governat per “posar ordre a l’Ajuntament” en el mandat anterior –com sempre assenyala–, Casellas no és de la mateixa opinió; en aquest cas, la crítica la centra, diu, en la repetició de molts dels errors de quan Masquef va ser alcalde –per cert, un període no superior als sis mesos d’un final de mandat–. “Ens trobem en una situació molt anàloga a la dels darrers sis mesos del mandat, aquell en què va ser alcalde, després de plegar Marta Felip”, diu Casellas. I hi afegeix: “Masquef fa una gestió poc acurada, amb una gran manca de projectes. Li reconec una capacitat política, que sembli que ho faci tot bé i amb l’aparença de no haver trencat mai cap plat.” La crítica no ha variat substancialment. El que sí que han passat són coses. Vegem-ho.

En la primera entrevista es va posar molt èmfasi en el tema de la seguretat i el civisme, un dels pals de paller del programa electoral de Junts. Un punt, i queda recollit en el pressupost, al qual s’han destinat molts recursos. En aquest període, segons l’alcalde, el canvi ha estat evident, especialment arran del relleu del cap de la Guàrdia Urbana i la capacitat, diu, de fer que la ciutadania fos conscient d’aquest enfocament. De fet, i fent servir les seves mateixes paraules, l’evolució és molt positiva, fins al punt, diu, que Figueres “ha deixat de ser una barra lliure per a la delinqüència”, i afegeix a més que aquest treball també es nodreix d’una tasca desacomplexada: “Hem de deixar d’acomplexar-nos d’una minoria que ens obsequia amb adjectius desqualificatius per fer complir la llei”. Aquí també es podria aplicar un altre filtre per analitzar-ho. Ens el posa el cap de l’oposició, Pere Casellas, que hi veu més una “política estratègica per plantar cara a l’auge d’Aliança Catalana, el gran competidor de Junts a les urnes”. Si ens continuem centrant en la seguretat, una de les accions que es volien dur a terme era la de demanar a la conselleria d’Interior de la Generalitat la concreció d’una regió policial pròpia per a Girona nord. Els motius són diversos, però bàsicament per les característiques de la comarca de l’Alt Empordà, que té 68 municipis, frontera amb França i tot el que comporta El Baldiri de la costa (José María Font-Espina, 1968), parafrasejant una antiga pel·lícula de Joan Capri, que fa referència a un sector costaner turístic molt potent. Aquesta acció ja s’ha fet. El març passat, Masquef va traslladar la petició a la consellera Núria Parlon durant una reunió de treball que van fer en la seva visita a la ciutat. La futura regió policial Girona Nord hauria d’incloure els 68 municipis de l’Alt Empordà i reforçar les comissaries dels Mossos d’Esquadra de Figueres, la Jonquera, l’Escala i Roses, i l’oficina de Portbou. Una petició avalada per les dades. L’Alt Empordà és la comarca amb més municipis de Catalunya; la seva capital, Figueres, és la segona ciutat de la demarcació; és la segona comarca amb més immigració de Catalunya, amb un 25,9%; la demarcació de Girona està entre les sis amb més ocupacions de l’Estat, i amb una creixent problemàtica pels cultius i tràfic de marihuana. L’AP-7, que travessa la comarca, és una de les vies més transitades de l’Estat, amb més de 30.000 vehicles al dia. L’Alt Empordà és una comarca altament turística, amb estacions de tren convencional sense control d’accés ni sortida i una macropresó al Puig de les Basses preparada per acollir 1.174 presos. “Tot això són dades objectives. Per això reclamem una regió policial. El que ha d’entendre el govern és que no tot és Barcelona; la resta existim”, destaca Masquef entra la crítica i la ironia.

L’habitatge, o millor dit la dificultat per accedir-hi, és recurrent a les planes de l’Observatori Municipal. I, darrerament, i amb l’objectiu de donar resposta a la manca d’oferta d’habitatge de lloguer a la ciutat de Figueres, l’Ajuntament ha obert la primera convocatòria de pisos de gestió municipal en modalitat de lloguer assequible o cessió d’ús. Són, de moment, vuit pisos adreçats a diversos col·lectius específics que poden tenir dificultats en l’accés a l’habitatge, com són les persones de 65 anys o més, els joves d’entre 18 i 35 anys, i les famílies amb progenitors d’entre 36 i 64 anys.

Finalment, el nou contracte de la neteja no acaba d’arrancar. Aquest, no s’ha d’oblidar, és un dels grans compromisos de Junts, a la vegada que representa un repte –a ningú se li escapen els problemes de Girona amb el nou mode–. El problema és que la mesa de contractació del concurs va proposar excloure les dues empreses licitadores per errors en l’oferta. Dilluns s’acaba el termini de presentació de noves ofertes i es preveu que entri en servi abans de l’octubre.