“La planta d’aigües residuals a Can Jalpí es farà com nosaltres volem”

Doncs ha estat molt positiu. De fet, quan penso en el govern no ho faig en clau de partit, sinó de veí. Per mi la Raquel i en Guiu són dos veïns, dos companys que treballen pel poble, que tenen un projecte molt similar al meu, i n’estic content, de tenir-los al costat. Tinc confiança plena en ells i ells confien en nosaltres. Som un equip.

És un projecte de transformació social, transversal, innovador. Necessari per fer avançar Arenys de Munt en molts àmbits. Aposta per habitatges assequibles per a joves, un nou CAP i una nova residència geriàtrica municipal. La que tenim ara, gestionada per una fundació privada sense ànim de lucre, és un centre molt envellit. La proposta amplia les places pels residents, de 40 a 60-70, i comptarem amb una gran plaça i aparcaments subterranis. Parlem d’una actuació d’entre 14 i 16 milions d’euros amb una visió estratègica que demana concertar convenis tant amb agents privats com amb altres administracions. És un projecte tan difícil, tan ambiciós, que els que no són coneixedors de la problemàtica socioeconòmica del poble i tampoc saben com funciona la gestió d’allò que és públic consideren que és inviable. Peti qui peti, mani qui mani, és un projecte guanyador que acabarà fent-se. Però algú havia de començar i ens ha tocat a nosaltres És una proposta de llarg recorregut, amb moltes dificultats, però acabarà passant.

Entenc que si no es veu obra i només es parla sobre plànol pot generar desconfiança. Però hem tirat endavant el procés de modificació del planejament i estem posant les bases perquè l’edifici sigui realitat. La residència pot costar 5, 6 o 7 milions d’euros. Hi ha gent que em trasllada que seria més ràpid si ho fes un privat, i és una opinió del tot legítima. Però nosaltres volem fer allò més difícil: una residència pública. A Catalunya, la immensa majoria de les residències geriàtriques són privades o concertades. L’anecdòtic és allò públic. Doncs a Arenys de Munt volem que l’anècdota esdevingui normalitat.

Fins ara hi havia l’expectativa dels Next Generation, però a mesura que va passant el temps es va fent cada cop més petita. A l’Ajuntament estem estalviant. Tenim romanent acumulat que ens servirà per afrontar el projecte i també hem trucat, truquem i trucarem a la porta de la Generalitat, perquè estem parlant d’una residència pública. Jo puc tenir dues actituds: demanar i que no em donin i queixar-me perquè no em donen, o demanar i espavilar-me. Jo demanaré, exigiré i em posaré insuportable per aconseguir que la Generalitat ens financi al màxim possible, però el cert és que cada vegada que he preguntat m’han dit “sí, el dia que tu tinguis el projecte, parlem-ne”. Potser pot caure alguna cosa. Però fins ara la prova de veritat, la prova del cotó, és que la Generalitat ara fa poc ha fet una convocatòria de 10 milions d’euros per a tot Catalunya, per finançar obres. Si una residència val 7, 8 o 9 o 10 milions d’euros, què m’estan explicant? Com que no em refio de ningú, plantejo un escenari pessimista a nivell de finançament, tot i que com a govern ja tenim plantejaments prou realistes de com es pot arribar a fer. Mentrestant anem fent guardiola i em posaré insuportablement pesat amb les amistats públiques per agafar recursos d’on sigui.

Sí. Ho he aplicat en l’àmbit del transport públic, i he aconseguit el que semblava impossible. Tenim una línia de bus de Mataró que volem ampliar a les tardes que acabarem aconseguint. Però la millora brutal ens ha arribat amb la línia Arenys de Mar-Arenys de Munt i Sant Iscle, on hem aconseguit augmentar de manera molt substancial el nombre de serveis i parades.

El centre cívic està a punt d’acabar-se del tot, perquè les obres ja han finalitzat. Hi ha un tràmit burocràtic que fa que això sigui excessivament lent. I això és el gran problema del nostre país: la burocràcia. Les crítiques al centre cívic ja venen del 2018 i potser son per ignorància o per desconeixement. Fa molts anys altres governs locals repartien claus dels equipaments públics. Jo vull compartir, no pas repartir, i el centre cívic va d’això, de compartir espais i formació. És un projecte guanyador, com ho és la Nova Eixample. El moment que estigui obert del tot, el centre cívic demostrarà com era de necessari per al municipi. No es pot entendre que un municipi amb voluntat d’avançar com el nostre no hagi tingut fins ara aquest equipament, perquè a més es fa en una zona com és el barri de Sant Carles, que sempre ha estat menystinguda per una part de la política local. El centre cívic encara no té acabat tot el tràmit, però ja té una part funcionant, que és l’Escola de Música, i no penso tancar-ho. És inacceptable que al nostre país aturem la vida de les persones, afectem l’activitat ordinària d’una entitat per culpa de quatre papers.

El problema que tinc amb l’ACA no el tinc jo, el té tot el país. Es pensa que pot aplicar solucions i paràmetres d’altres països que allà han funcionat però que no atenen la realitat del territori, l’especificitat d’aquí. Ara mateix vivim una situació molt absurda, que és que l’aigua residual d’Arenys de Munt baixa fins a Arenys de Mar i allà és impulsada fins a la planta depuradora de Canet. Què passa? Que quan plou molt hi ha episodis de desbordament i tota la brutícia va cap a Arenys de Mar. Fa molts anys que es reclama una solució i l’única alternativa, ens agradi o no, l’única que veiem factible és fer una planta de bombament a Can Gelpí on es pot connectar el clavegueram i impulsar-lo directament cap a Canet. El Consell Comarcal del Maresme, que és el que té encarregada aquesta responsabilitat a través de l’ACA, va fer un projecte d’edifici integrat a l’entorn que no estava malament. Nosaltres, com a Ajuntament, el vam millorar una mica. Els el traslladem i no ens diuen res més fins que ens arriba un projecte aprovat definitivament amb un edifici, una construcció que encaixa més en un context industrial que no pas en una zona com la de Can Jalpí. Tot allò que ens havien explicat s’assembla com un ou a una castanya. Anem a parlar amb l’ACA, i els plantegem que el cost de perdre l’oportunitat de no fer l’estació és més alt que fer un replantejament del projecte. Estem en espera de resposta.

Sí, perquè la planta d’aigües residuals a Can Jalpí es farà com nosaltres volem. I si no, no es farà. Si el projecte aprovat es pot salvar amb les modificacions que proposem, fantàstic. Si no pot ser, s’ha de revisar el projecte i s’ha de canviar el que correspongui. Una obra que costa dos milions d’euros no pot destinar 50, 60 o 100.0000 euros per adaptar-se? Vinga, va!

A Arenys de Munt tenim zero habitatge públic. Ara mateix tenim quatre pisos que l’Ajuntament va poder comprar per tanteig i retracte. Si tot depèn de la iniciativa privada no ens ensortirem.Crec que algun dia serem conscients, però espero que no sigui massa tard, que no es pot demanar al privat que faci d’ONG. Perquè si l’obligues acabes sense voler incrementant els preus de mercat. Ara estem creant el servei d’habitatges, som un dels primers ajuntaments de Catalunya que ho fem i ja hem detectat que al poble caldrien 400 habitatges, a preus assequibles, per començar a cobrir demanda. 400! No arribarem ni de lluny,

Això l’oposició sí que em reconeix que ho farem. I sí que ho farem, evidentment, perquè ja porto picant pedra amb aquest tema des del 2019. Tenim el projecte acabat, hem fet sessions prèvies explicant als veïns el projecte, hem incorporat propostes dels mateixos veïns, i ara una trobada general per explicar-los com aniran les obres. Està pressupostat en l’exercici actual i en el de l’any vinent. El Panagall és un carrer on hi ha més densitat de població i volem començar per aquí i continuar pel carrer de les Flors. Això forma part també d’un projecte per endreçar el poble i posar les coses a lloc

Es va intentar reactivar-lo de moltes maneres per a l’ús pel qual es va construir, però va arribar a un punt que vam veure que era insostenible. Ha canviat la manera de comprar i calia acceptar-ho. No podíem aguantar un servei de forma artificial i que no era viable econòmicament. Calia fer un canvi i així el vam tirar endavant. Amb el Mercat Municipal ha passat com ara amb el Centre Cívic, que es fa crítica fàcil i es posa en dubte una possible transformació. Em treu de pullaguera aquesta mania que tenim els polítics de dir a la gent com ho hem de fer tot. A veure, si estem en una economia de mercat, en un país presumptament lliure, deixa que les coses flueixin! . No vulguis decidir-ho tot. No som un país estalinista. Plategem un full de ruta, però no cal que ho escrivim tot perquè qui ens ajudarà a redactar-ho són els mateixos veïns, les mateixes entitats. Això és el Mercat Municipal. Ara hi ha bufetades per utilitzar-lo. En aquest sentit crec que soc una anomalia políticament parlant, perquè jo no dic a la gent allò que vol sentir. Soc coherent amb el que penso i si a la gent no li agrada intento convèncer-la que allò els proposo és la millor solució. S’ha de ser valent, perquè els veïns i veïnes no estan acostumats a sentir polítics que mantinguin el seu discurs, malgrat que tinguis davant gent que no estiguin d’acord. Hem de tractar la ciutadania com a persones adultes i no com a nens petits. No podem tenir una societat paternalista que l’únic que busca és acontentar a la majoria.

No. Sense negar la dificultat obvia que hi ha per obrir una botiga i mantenir-la i el nou model de compra basat en les grans àrees comercials i internet, crec que Arenys de Munt el cmerç local funciona. Des de l’Ajuntament fem el que podem, perquè tampoc tenim solucions màgiques, però col·laborem amb aspectes de mobilitat, aparcament, línies d’ajut... No podem esperar que la gent torni a comprar com abans. Ara és diferent i hem d’adaptar-nos al nou model de negoci, a les noves tecnologies, a buscar diferenciació molt singular. Al municipi tenim punts forts, com ara que diumenge es poden obrir els comerços i, per tant, ve gent de fora a comprar i, a més a més, som un poble que resistim dins del context tan advers del sector perquè tenim una fesomia comercial que ens apropa més a un poble de costa que no pas a un poble d’interior. I com ho fem tot això, doncs debatent tots els projectes comercials amb l’Associació de Botiguers i Comerciants d’Arenys de Munt, una entitat proactiva i autocrítica que ens ajuda a millorar. El darrer exemple el tenim amb la Fira Kilòmetre ADM, que posa en valor el producte de proximitat i la seva singularitat. Això també fa ser Ajuntament. Proposar, provar i aguantar. Tenir idees clares i fermes. Si no ho aconsegueixes, t’aixeques i continues intentant-ho. El fracàs també forma part del procés, perquè t’ensenya a millorar.