Míriam Lanero Carrillo
Alcaldessa de La Jonquera (Junts)
“El parc eòlic Galatea no és ni serà sostenible mediambientalment”
“Hem presentat una demanda en el contenciós administratiu contra la resolució que atorga l’autorització administrativa”
“El contenciós és el punt final de molts passos previs, com ara presentar al·legacions i recursos d’alçada”
Aquest any es consolida una nova aula a la llar d’infants; això també és una bona notícia Des del nostre punt de vista, la polèmica al voltant del radar de l’N-2 s’ha descontextualitzat
L’alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero (Junts), diu que institucionalment no es deixarà de lluitar contra la implantació del parc eòlic conegut com a Galatea. De moment, la Generalitat ja ha concedit autorització administrativa prèvia al projecte en sòl no urbanitzable. L’Ajuntament no ha quedat de braços plegats. Després de presentar al·legacions i recursos d’alçada, ara ja ha entrat en la via del contenciós administratiu, que ja ha estat interposat, amb un notable esforç, diu Lanero, econòmic. Ni un pas enrere, però. L’alcaldessa es mostra satisfeta pel treball que es fa per lluitar contra la sequera, la nova aula de la llar d’infants i el projecte que s’impulsa per fer un hotel d’entitats. Pel que fa a la polèmica del radar que s’ha instal·lat a l’N-2, i que ha batut rècords de conductors multats i ha generat una campanya en contra, diu que s’ha descontextualitzat, atès el gran volum de trànsit que hi circula, que voreja els 2,5 milions de vehicles en només quatre mesos, dada que representa que s’ha multat prop del 2%.
Una de les principals preocupacions en l’entrevista anterior era el projecte del parc eòlic anomenat Galatea. En quina situació estan?
Hem presentat una demanda en el contenciós administratiu contra la resolució que atorga l’autorització administrativa prèvia al projecte en sòl no urbanitzable a Enel Green Power España SL.
Un pas lògic, entenc?
Sí, des del principi hi hem estat en contra. El parc eòlic Galatea no és ni serà sostenible mediambientalment.
David contra Goliat!
Hem destinat molts recursos econòmics del pressupost a abordar judicialment aquest tema, amb la contractació d’un advocat especialista en aquesta matèria que ens defensés als tribunals. El contenciós és el punt final de molts passos previs, com ara presentar al·legacions, recursos d’alçada, etcètera. Ara som en aquest punt.
Caldrà veure com respira el jutge. Centrem-nos en altres temes. Quins considera importants?
La sequera. Si bé és cert que ha plogut, la sequera és un tema amb el qual sempre treballem i que tenim ben present en l’horitzó. Malgrat que abans de començar l’hivern estàvem en una situació més o menys tranquil·la, un cop vam entrar a l’hivern vam tornar a estar en períodes d’excepcionalitat, però abans d’entrar en aquest període nosaltres continuàvem utilitzant aigua regenerada. Així mateix, en aquest sentit, també estem fent obres de millora de la xarxa d’aigua, i això ha provocat que tinguem una eficiència que gairebé arriba al 80%.
Un repte a curt termini.
L’hotel d’entitats. Nosaltres actualment estem en converses amb la Societat de Socors Mutus, propietària de l’edifici on s’ha de fer, per impulsar-ho. La Jonquera, amb moltes entitats, és un poble cada vegada més actiu. Aquestes entitats són el cor de la població. És per això que necessiten aquests espais, tant per a les entitats com per a les activitats que s’organitzen cada vegada de manera més sostinguda des dels serveis culturals de la Jonquera.
Un projecte de què vàrem parlar era el que afecta la remodelació dels carrers Prat d’en Malagrava i Sant Pere de l’Arca.
Aquest és un projecte que va tenir diverses dificultats, perquè quan es va posar a licitació va quedar desert. Va ser quan va esclatar la guerra d’Ucraïna i els preus van pujar d’una manera bestial. Però l’hem abordat de nou amb moltes ganes. S’hi han hagut de fer modificacions per tal de poder-lo posar a licitació i mirar que no quedi desert.
Un projecte important que camina.
Implica canviar tots els serveis que hi ha de llum, d’aigua, fer arribar la fibra òptica, a banda de poder fer-ho accessible, amb noves voreres, nous espais verds, disseny d’aparcaments; de fet, ordenar tota la zona en l’àmbit d’aparcaments, una remodelació completa.
I pel que fa als petits reptes?
Sempre diem que també ens hem de centrar en les coses més petites, encara que aparentment siguin menys importants, que no és així, perquè tot suma. Per això, i a tall d’exemple, hem reforçat i incrementat les subvencions: hem passat de 42.000 a 48.000. L’any passat vam iniciar tots els tràmits i aquest any ha sigut una realitat amb la primera subvenció que hem rebut de la Generalitat per fer el pla educatiu d’entorn. Nosaltres creiem que l’educació no la podem relegar només als centres educatius.
Una responsabilitat compartida.
Sí, creiem que és un deure compartit de tota la societat. El pla ha de servir per treballar la cohesió social del municipi, fent que s’utilitzi més la llengua catalana, fent més accessibles a tothom les activitats extraescolars; i amb això també creiem que és un tema de poble molt important. S’ha demostrat en altres municipis que ha tingut un impacte molt positiu. Ens coordinem per involucrar-hi tota la comunitat, per fer un procés educatiu global; és a dir, que tothom hi estigui inclòs i ningú se’n senti exclòs. I amb un altre tema importantíssim que hi va lligat.
Expliqui, expliqui.
Aquest any es consolida una nova aula a la llar d’infants municipal; això també és una bona notícia, perquè s’ha ampliat també el servei per poder absorbir tota la demanda. Feia anys que no ho podíem fer. Era una reivindicació important que ens demanava la gent; vèiem aquesta demanda de les famílies del nostre municipi amb les inscripcions.
La dinamització del nucli antic també ha estat en el seu punt de mira.
Sí, amb una campanya que vam engegar dels locals buits. Ja s’havia fet la remodelació del carrer Major i s’havien potenciat les subvencions per a rehabilitació de façanes.
Parlem del comerç.
Hi ha alguns locals que estan tancats. Tot i això, entre el carrer Major i els que hi connectem, tenim més de 70 locals oberts.
En què ha consistit, la campanya?
Hem fet instal·lacions en locals buits per millorar-ne l’aspecte visual, però també per fomentar l’interès d’emprenedors o d’empreses que vulguin establir-s’hi. De fet, un parell de locals ja s’han llogat des de l’inici de la campanya. En la primera fase ho hem fet en set locals del carrer Major, instal·lant-hi lones amb obres de l’artista Guillem Comalat i imatges del castell de Recasens.
Parlem de la polèmica del radar de l’N-22 al seu pas pel municipi.
Des del nostre punt de vista, la polèmica del radar de l’N-2 s’ha descontextualitzat. Hem de tenir en compte que, per aquest tram de via, hi passen 20.000 cotxes al dia. Això vol dir que en quatre mesos s’han posat 50.000 multes sobre un total de 2,4 milions de vehicles. És a dir, se n’han multat un 2%. A més, per la Jonquera passen entre 10.000 o 11.000 camions. No paren de passar cotxes. Aquí hi havia una qüestió de seguretat i per a nosaltres era prioritari poder abordar aquesta problemàtica. En aquest sentit, pensem que el radar ajuda. Una dada: abans d’instal·lar-lo, el 90% dels vehicles circulaven a més velocitat de la que marcava el límit de la via. A més, la gent més afectada per les sancions ha estat de fora del municipi.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
