Vertigen a Sabin Etxea

Nit del diumenge 1 de març a la primera planta del luxós Hotel Domine de Bilbao. Entre crits de "lehendakari!, lehendakari!" el secretari general del PSE-PSOE, Patxi López, s'apropa al faristol i sentencia que, tot i que el PNB ha guanyat còmodament les eleccions basques, ell se sent "legitimat" per ser el nou inquilí d'Ajuria Enea. A poca distància de la seu electoral dels socialistes, a Sabin Etxea, fortí dels penabistes, salten totes les alarmes. I és que per primera vegada des de la Transició, i gràcies a la il·legalització de les candidatures de l'esquerra abertzale, l'espanyolisme té majoria al Parlament de Vitòria i, per tant, López no fa un simple brindis al sol.

Els socialistes han obtingut 24 escons, però saben que el vot per correu de l'estranger -com així ha acabat succeint- els donarà el 25è. No són els resultats que esperaven, que eren igualar en escons el PNB. No obstant això, i ja que la suma amb els 13 parlamentaris del PP dóna majoria a la cambra, opten per seguir fil per randa el guió que tenien escrit, és a dir, investir López lehendakari al preu que sigui. "Renunciar al canvi seria un suïcidi polític", sentencia un alt dirigent del PSE. I el guió socialista ordena no trucar a Juan José Ibarretxe per felicitar-lo com a guanyador de les eleccions perquè això equivaldria a admetre la derrota. López no agafa el telèfon, i fins i tot recorre a la falta de temps provocada per un familiar hospitalitzat per justificar la seva manca d'elegància.

Qui sí que truca és el PNB, però a José Luis Rodríguez Zapatero. Sabedors que el 4 de març PSE i PP es van reunir en secret en un hotel de Bilbao per lligar la investidura de López, els penabistes volen sondejar el president espanyol per saber si hi ha alguna opció d'acord amb els socialistes per mantenir-se al govern. Però Zapatero reitera que qualsevol pacte suposa investir López com a lehendakari. El PNB ofereix als socialistes una aliança estable a Vitòria i a Madrid, però en una reunió a Sabin Etxea els socialistes la rebutgen. La Lehendakaritza és "innegociable", aclareix López. Els penabistes retiren el suport a Zapatero al Congrés el mateix dia, dijous passat, que PSE i PP es reuneixen oficialment i deixen ben clar que l'acord que permetrà a López governar en minoria i que enviarà a l'oposició el PNB és qüestió de dies.

Opositors novells

És en aquest punt que als penabistes els entra el vertigen. Per primera vegada des de les primeres eleccions autonòmiques a Euskadi del 1980, el PNB es veu a l'oposició. El partit que va ser fundat pel creador de la ikurriña, Sabino Arana, i del qual formava part el lehendakari del primer govern basc, José Antonio Aguirre, serà oposició a Vitòria.

"Ens estem fent a la idea, seguim amb la irritació que provoca guanyar uns comicis i no poder governar, però caldrà adaptar-se i fer una oposició responsable", afirma un dels membres de l'executiva biscaïna. La perplexitat és comprensible. L'1-M, a Biscaia el PNB va ser el partit més votat en 104 dels 111 municipis que hi ha a la província; a Guipúscoa, en 79 de 88; i a Àlaba, en 40 de 51. Amb aquestes dades a la mà, els penabistes discrepen sobre optar per aquesta oposició responsable o per una de dura que faci insostenible un govern socialista. "Dependrà dels acords que signi López amb el PP", apunten.

El sector més sobiranista de la formació aposta per una oposició ferma, que evidenciï la total dependència de López al PP. Els més pragmàtics, entre els quals l'empresariat, creuen que en temps de crisi és necessària una eventual coalició amb el PSE, i recorden que, si els socialistes s'ho proposen, els deixaran sense les diputacions de Guipúscoa i Àlaba, on el PNB governa en minoria. No s'estan de citar l'exemple a evitar, és a dir, la "travessia pel desert que a Catalunya està protagonitzant CiU". I els que esperen realment preocupats el pas a l'oposició del PNB són els més de 600 alts càrrecs -dels 40.500 treballadors que depenen del govern basc- que hi ha a l'administració. Hisenda, Interior o els mitjans públics han estat sempre en mans penabistes. "Hi ha molts nervis, sí", confirma un funcionari biscaí.