"Montilla i Zapatero s'adonen ara que necessiten el PP"

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, li va agafant a poc a poc les mides al partit amb l'objectiu de "determinar" el pròxim govern de la Generalitat.

Com ha canviat l'escenari polític per a Mariano Rajoy, no?
La política és així. Rajoy demostra la seva capacitat de líder en els moments difícils.

El judicial no tant, perquè Baltasar Garzón acusa Francisco Camps i alcaldes madrilenys de corrupció en el cas Gürtel.
Com en casos anteriors, s'ha seguit actuant de manera immediata amb els alcaldes, però cal prudència i precaució. En el cas de Camps, es confia en la seva honorabilitat i presumpció d'innocència, i esperem que el Tribunal Superior de Justícia de València es pronunciï en aquest sentit. Cal garantir la presumpció d'innocència.

I després d'Euskadi i Galícia, a Catalunya què?
En l'onada de canvi que s'ha iniciat, Catalunya és determinant. Ara els ciutadans s'adonen de qui és el veritable Zapatero, com està sent la decadència del PSOE a tot Espanya i del tripartit a Catalunya. Els catalans ens donaran un paper decisiu.

¿Vostè donaria el vot a Montilla com farà el PP basc a Patxi López?
La situació és totalment diferent. Al País Basc el nacionalisme del PNB ha estat governant durant 29 anys, no hi ha hagut alternança. A Catalunya sí, i no ha estat per anar a millor. Però allà, a més, es vulnera el principi de la llibertat i la vida, i el PP hi vol donar un tomb amb un govern de majoria no nacionalista. A Catalunya el que volem és fer polítiques eficaces que determinaran un futur govern.

Per tant, podrien donar suport a una formació nacionalista com CiU...
El PP ja va donar suport el 1999 a un govern de CiU, amb extremada generositat, sense demanar conselleries. I no se'ns ha reconegut l'estabilitat. Si el PP és decisiu, farem política.

Amb CiU o amb el PSC?
El que és important és que els catalans vegin que el futur a Catalunya passa pel PP.

A Euskadi hi ha un pacte contra el guanyador. Se l'imagina al Congrés?
No estem en una democràcia presidencialista, sinó parlamentària, però al Congrés, seria més complicat. El president d'Espanya ha de ser del partit més votat. Ho han dit Zapatero i Rajoy. Estem parlant de governar Espanya, no una comunitat.

¿És més important governar Espanya que Catalunya?
No dic que sigui més o menys important, però a Espanya ho veuria més complicat perquè, a més, les dues formacions majoritàries així ho han dit.

¿És partidaria que a Catalunya hi hagi un pacte implícit en aquest sentit?
El més important és escoltar la veu dels ciutadans. S'ha de mirar que els que han guanyat puguin governar, però no sempre és possible.

En el nou escenari hi haurà més joc al Congrés. Aposta per acords PSOE-PP?
En cinc anys de govern del PSOE, Zapatero ha passat d'una estratègia de voler excloure el PP a necessitar-lo. Aquest és el seu balanç i el seu fracàs. Ara qui està sol és Zapatero i el PSOE. Dit això, el PP és un partit responsable, de govern, i en una situació de greu crisi és important que els partits assumim consensos. És el PSOE el que no ha volgut escoltar.

Pactaran PSOE i PP el finançament?
Hem estat disposats a parlar-ne. Ha estat el PSOE qui no ha volgut. Però volem parlar d'un model com el del 2001, que és el millor model que ha tingut mai Catalunya.

Si l'acaben pactant, ¿afectarà el govern català? ERC podria no firmar-lo?
El que els ha passat al president Montilla i al president Zapatero és que s'adonen que necessiten de manera imprescindible el PP, i això no entrava dins de les seves previsions. És el que han dit els ciutadans de Galícia i País Basc i ara farà que no tinguin els suports parlamentaris necessaris.

Hi ha pendent un pacte per la Justícia de la que pot dependre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. ¿Si hi ha entesa PSOE-PP, el procés s'accelerarà?
La sentència del TC ja s'hauria d'haver produït. Portem tres anys d'endarreriment. En cap cas vull reconèixer que formi part de cap pacte. El TC és independent judicialment.

Vostès no volien reformar l'Estatut, hi van votar en contra, el van recórrer i ara es queixa que no millorin els recursos per a Catalunya...
Els models de finançament que es van assolir amb el PP van permetre que per primera vegada Catalunya tingués capacitat normativa respecte a la tributació. Es van cedir trams d'impostos que mai s'havien cedit i el pressupost de la Generalitat va passar de 14.000 milions d'euros el 2001 als 37.000 d'aquest any. La promesa del president Montilla que assumirà un model millor... m'agradarà veure-la. El 2005 vam dir que calia reformar el model al marge de l'Estatut, però Montilla i Zapatero no han complert perquè no han actualitzat la població ni el 2005, ni el 2006, ni el 2007, ni el 2008 ni el 2009. Portem cinc anys d'endarreriment i 3.400 milions. Ara tenim un Estatut que no serveix perquè no hi ha voluntat política per fer-lo complir i estem en la pitjor crisi econòmica per poder tenir un bon model. I això ho sap Montilla. Sap que l'oferta que li està fent el seu propi govern és a la baixa i molt per sota de les necessitats de Catalunya.

Li aniria més bé amb el PP?
Li asseguro que un govern del PP a Madrid hauria complert les promeses. Zapatero diu una cosa el 2005 i el 2009 la incompleix, genera expectatives i a l'hora de la veritat enganya.

Per guanyar les eleccions a Espanya cal un bon resultat a Catalunya. ¿En quin moment del gir catalanista està el PP de Catalunya?
No hem de parlar de girs, sinó de projecte de partit de centre-dreta, liberal, amb principis i valors, que creu en una Espanya plural. Atur a Catalunya significa PSC-PSOE. En els moments de més atur, 1983 i 2009, hi ha hagut 475.000 i 488.000 aturats. Montilla és el president que ostenta el rècord històric d'atur a Catalunya en tota la democràcia. El PP ha significat sempre creació d'ocupació.

Però el PP al País Valencià o a Galícia és vist com el partit que millor defensa els interessos dels valencians o dels gallecs. A Catalunya, no.
És el nostre gran repte. Hem d'explicar als catalans que el PP real és el que més es preocupa pels catalans. Que el PP que jo encapçalo faria el mateix que Núñez Feijóo a Galícia: baixada d'impostos, millor qualitat de vida, lluita contra l'atur, ajuts als emprenedors i creació d'ocupació.

¿I el PP que vol fer això està a favor que hi hagi el 50% de les pel·lícules en els cinemes en català?
El PP vol una situació d'igualtat i bilingüisme integrador, però també defensem la llibertat empresarial i sancionar i imposar no és la millor política de promoció d'una llengua.

Quin millor bilingüísme que aquest?
Ha de ser a les administracions, no al món privat.