Bernat Joan: "La sentència del Suprem no canviarà en res el nostre model lingüístic"
El secretari de política lingüística del govern, Bernat Joan, s'ha mostrat tranquil davant la sentència que avui ha fet pública el Tribunal Suprem, que confirma el que ja havia dictat el 14 de setembre del 2004 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obligava el departament d'Educació a consultar la llengua habitual de la família o tutors dels menors en la preinscripció escolar i tenir-la en compte en l'educació infantil i primària. El procés es va iniciar arran d'una denúncia de la plataforma Convivencia Cívica Catalana l'any 2000, liderada per Aleix Vidal-Quadras, que considerava que l'executiu català vulnerava la llei de política lingüística.
Per a Bernat Joan, denúncies com la d'aquesta plataforma pretenen enfonsar el model educatiu del país i "utilitzen totes les armes possibles contra el català, però aquesta sentència no tindrà transcendència i per tant no afectarà el model", perquè "com a molt, posarem una casella de més en els fulls de preinscripció de les escoles", ha assegurat a l'AVUI.CAT. Tot i així, ha insistit que "els intents de tombar el model d'immersió són negatius per al país, a la llengua i al sistema educatiu".
El màxim responsable de la política lingüística defensa que l'executiu català compleix estrictament la llei, i en tot cas, troba que "no és problema que es demani als pares quina és la llengua habitual dels infants. Certament, és important saber-ho perquè si no és el català, necessitaran més atenció". Ara bé, el secretari de política lingüística adverteix que "la veritable intenció de la denúncia de Convivencia Cívica Catalana no és defensar els drets dels nens, sinó pervertir un principi bàsic de l'educació, que és que les necessitats educatives per a un infant que no parli català potser seran més elevades que les d'un catalanoparlant en les fases educatives inicials a l'aula".
Bernat Joan ha recordat el recent informe del Comitè d'Experts del Consell d'Europa sobre llengües regionals o minoritàries, que defensa que el model d'ensenyament que s'hauria d'aplicar a les comunitats autònomes amb idiomes cooficials és el de la "plena immersió". És a dir, que als centres educatius s'hauria d'utilitzar el català, l'èuscar o el gallec com a llengua vehicular.
