ZP alimenta el rumor d’una crisi de govern

José Luis Rodríguez Zapatero no està especialment interessat a promoure que tingui decidit un canvi de govern, però, alhora, no es mostra tampoc molest pel fet que la sospita que ja té al cap un ball de carteres regni a l’ambient polític. Preguntat per un relleu del govern que inclogui l’equip econòmic, el president espanyol va trigar a respondre –“se m’havia oblidat, com que és recurrent”–, però no va donar un vot de confiança als seus ministres sinó que va preferir llançar pilotes fora adduint que la seva “prioritat” és lluitar contra la crisi econòmica.

Si bé l’inesperat revés electoral a Galícia convida a un canvi de timó que freni l’ascens del PP i ajudi a capejar la crisi amb una nova embranzida, el calendari imminent no és cap aliat. El 2 d’abril a Londres, Espanya consolida el seient al G-20 i ho fa aportant un decàleg sobre la nova regulació del sistema financer, ja enviat a Gordon Brown, que porta la partitura del vicepresident econòmic, Pedro Solbes. I després el calendari és una muntanya russa que travessa la cita de l’Aliança de Civilitzacions a Turquia a l’abril, les eleccions europees el 7 de juny i la preparació de la presidència de torn de la UE el 2010. Calibrant l’atapeït calendari, és en aquest lapse previ a presidir la UE quan Zapatero disposa de més marge per remodelar el govern i remuntar en paral·lel a l’economia.

A la reunió mensual de l’Eurogrup a Brussel·les ahir, Solbes va fer l’orni sobre si ha parlat amb Zapatero d’un eventual cessament. “No se m’acudiria parlar-ne”, es va escapolir. El problema és que el 23 de febrer sí que va evidenciar algun signe de voler plegar al fòrum Abc quan se li va demanar si envejava alguna cosa del recentment dimitit ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. “Sí, que és exministre”, va sentenciar. El to era irònic, però sense voler havia escrit el discurs al PP: algú que només pensa a plegar no té l’empenta necessària per derrotar la crisi. 

Els problemes neixen quan es gira la vista a la banqueta del PSOE. Entre els possibles noms per rellevar Solbes en actiu dins el govern, l’estrella del titular d’Indústria, Miguel Sebastián, ha decaigut en un any de gestió. A la idea inicial de regalar bombetes contra la crisi, s’hi sumen la crida a comprar made in Spain i el caos d’imposar el rebut de la llum mensual quan la lectura del comptador segueix sent bimensual, amb el lògic descontrol de preus i les elèctriques cobrant un dels mesos basant-se en una estimació. La seva última idea, el pla integral de l’automòbil, no satisfà patronal ni sindicats.

L’altra solució de la casa, David Vegara, presenta l’handicap de no poder simbolitzar un brusc cop de timó, perquè ha estat secretari d’Estat d’Economia i mà dreta de Solbes des del 2004. A fora, només el comissari europeu d’Afers Econòmics, Joaquín Almunia, uneix prestigi i gestió estant en actiu, però l’opció trontolla, perquè Almunia cada trimestre enfosqueix des de Brussel·les les previsions ja fosques de Solbes.

Si Zapatero a la Moncloa alimentava les travesses negant el suport explícit al seu equip, en particular l’econòmic, a primera fila la ministra de Defensa, la millor valorada pel CIS, Carme Chacón, acollia la pregunta del relleu davant el líder serbi, Boris Tadic, amb una rialla serena.