La CUP entra en joc

Les exigències poc convencionals de les candidatures d'unitat popular (CUP), sempre basades en el concepte de democràcia participativa, comencen a tenir efectes en els ajuntaments catalans. Els assemblearis de l'esquerra independentista posen i treuen alcaldes. Les eleccions municipals de fa dos anys els van donar regidors en 16 poblacions, i en tres d'aquests ajuntaments van obtenir una posició estratègica. La seva presència s'ha notat, de menor a major grau, a Berga, a Sant Celoni i, sobretot, a Vilafranca del Penedès, on ara estan a punt de fer caure el PSC de l'alcaldia d'una capital de comarca que controlava des de 1979.

L'efecte CUP està descol·locant els altres partits, que es debaten entre la necessitat de pactar-hi i l'impuls de titllar-los d'antisistema i acusar-los de voler "debilitar" les institucions. A Berga, on CiU va aconseguir 7 regidors i el PSC 6, el convergent Juli Gendrau va ser investit amb el vot favorable del regidor del PP i l'abstenció dels dos de la CUP. I fa unes setmanes va necessitar l'abstenció de la CUP per aprovar el pressupost de 2009.

Ho té més difícil l'alcalde de Sant Celoni, també de CiU. Francesc Deulofeu té el pressupost pendent perquè la CUP –que va investir-lo alcalde tot i tenir un regidor menys que el PSC (7 a 8)– l'ha abandonat. La ruptura del pacte de governabilitat es va produir fa uns mesos, per una de les àrees residencials estratègiques (ARE) que promou la conselleria de Política Territorial. CiU era favorable a l'ARE i la CUP, que s'hi oposava, va trencar amb Deulofeu. Com que el PSC tampoc aprovava l'ARE, els assemblearis van poder forçar una consulta popular sobre el projecte: hi van votar unes 4.000 persones i va triomfar el no a l'ARE. Ara CiU pacta les votacions amb els socialistes, però no li serà fàcil amb el pressupost. El butlletí del PSC local criticava aquesta setmana CiU i la CUP a parts iguals.

Revolució a Vilafranca
Però la revolució de la CUP ha estat a Vilafranca del Penedès. Tot i haver-se inhibit al principi del mandat, dos anys després han passat a l'atac i han signat la moció de censura que encapçala CiU i que farà alcalde el convergent Pere Regull. És l'esclat final d'una crisi que fa un any que és visible però que es covava des del principi del mandat. ERC, amb un únic regidor, també signarà la moció i hi votarà a favor en un ple previst per al 20 d'abril.

El futur alcalde, Pere Regull, parla d'una entesa en l'essencial amb ERC i la CUP. "Volem el mateix model de ciutat, una Vilafranca amb personalitat pròpia en un Penedès fort, amb vegueria pròpia. Els socialistes volen una ciutat dormitori dins de la gran àrea metropolitana de Barcelona". Regull s'aferra a aquest nexe comú per encarar dos anys de mandat basats en un acord que sap que és fràgil. Per començar, ni tan sols té garantida l'aprovació dels pressupostos de 2009, perquè la CUP es fa valdre.

"No hi ha cap pacte, ni cap full de ruta comú, només hi ha un acord per canviar l'alcalde i l'equip de govern perquè estem en una situació d'emergència, però no donarem un xec en blanc a Regull, el marcarem tant com hem fet amb els socialistes. Si el pressupost té partides de les que nosaltres proposem ens podem abstenir en la votació, però no votarem que sí, perquè no són uns pressupostos participatius, no es consulten les inversions als ciutadans", adverteix el portaveu de la CUP, Xavier Navarro.

Els dos regidors de la CUP són la clau del mandat. En les eleccions, el PSC i CiU van empatar a 8 regidors i la resta de grups, ICV, ERC i el PP, van obtenir-ne un cada un. En el ple d'investidura, cada grup va votar el seu propi candidat i el socialista Marcel Esteve va ser escollit alcalde perquè era el cap de la llista més votada, amb tan sols 200 més que CiU. Va començar aleshores un estira-i-arronsa continu d'Esteve amb els grups per anar aprovant projectes i el pressupost de 2008, que va rebre el suport d'ERC, ICV i el PP.

Navarro assegura que la CUP ha intentat entendre's amb els socialistes, però que molts acords s'han incomplert, que l'Ajuntament està "paralitzat" i que cal un cop de timó "perquè la gent torni a confiar en la institució". El maig de l'any passat va sonar la primera traca: ERC, primer, i la CUP, poc després, van anunciar que buscarien el canvi. Després van venir mesos de negociacions a tres bandes entre CiU, ERC i la CUP. Mentrestant, la CUP continuava buscant un acord amb el PSC per al pressupost de 2009 –alhora que ho intentaven ERC i els altres grups amb més o menys intensitat– i paral·lelament els assemblearis feien públic el document Cinc motors per al canvi.

"La CUP vol generar caos"
La negociació del pressupost va fracassar, l'assemblea de la CUP va rebutjar la proposta quan el PSC creia que tenia els assemblearis al sac i Marcel Esteve no va ni presentar els comptes al ple. Quan, poc després, la CUP va anunciar que donaria suport a la moció de censura de CiU, el PSC va reaccionar com si hagués rebut un cop al cap sense veure'l venir. "Com que feia tant que en parlaven, no se sabia si la moció s'arribaria a fer", justifica el regidor del PP, Josep Ramon, que veu en l'actitud de la CUP "certa planificació" per partir el mandat, dos anys per a cadascú: suposadament perquè ni el PSC ni CiU tinguessin gaire marge de maniobra.

El PP es planteja abstenir-se en la votació de la moció –ICV hi votarà en contra–, però dóna la raó al PSC quan els socialistes acusen CiU i la CUP d'un treball de desgast de l'equip de govern. Marcel Esteve va dimitir per intentar evitar l'hecatombe quan es va anunciar la moció. ERC encara no s'havia decidit i el primer tinent d'alcalde, Francisco Romero, va assumir l'alcaldia. Aquesta setmana, havent donat la batalla per perduda perquè ERC ja s'ha sumat a la moció, Romero ha engegat els retrets. "CiU només vol obtenir l'alcaldia com sigui, la CUP vol generar caos, debilitar la institució, perquè són antisistema, i ERC intenta superar els seus problemes interns", argumenta.

El portaveu i únic regidor dels republicans, Josep Quelart, esbufega quan sent aquestes paraules. "És el PSC el que ha provocat la situació actual comportant-se amb prepotència i cremant la seva relació amb els altres grups. Han caigut ells sols. Durant l'intent de negociació del pressupost d'aquest any, els socialistes van triar la CUP com a soci preferent i, en fracassar, ens van venir a buscar, quan encara no han complert la part del pressupost de 2008 pactada amb nosaltres", replica. El republicà assegura que, ara, el PSC li ha ofert "fins i tot una tinença d'alcaldia" si frenava la moció de censura: ERC només té un vot, però és imprescindible.

Els esforços d'última hora de Romero han estat inútils. El mateix Quelart reconeix que ell ja s'hauria decantat per CiU en la investidura si la CUP s'hi hagués afegit. La CUP no va entrar en joc aleshores. Ho fa ara. I per Quelart, a Vilafranca es produirà un "canvi històric". "Serà com una transició després d'una dictadura, i preferim ser a l'oposició perquè volem garantir que sigui tranquil i que no hi hagi revenges", anuncia.