Ajuria Enea té un preu

La nit electoral el líder del PSE-PSOE, Patxi López, anunciava que, tot i que el PNB acabava de guanyar les eleccions, ell se sentia legitimat per ser el nou inquilí d'Ajuria Enea.

El de Portugalete només necessitava els vots del PP per sumar majoria a la cambra i convertir-se en lehendakari. Per tant, des de l'1 de març a Euskadi tothom s'ha fet la mateixa pregunta: què es cobraran els populars pel suport a López? PSE i PP han trigat un mes a respondre la qüestió. Els populars ho faran pagar.

Una de les contrapartides per investir López a principis de maig té nom i cognoms: la conservadora Arantza Quiroga, que des de divendres presideix el Parlament basc.

Però la cambra de Vitòria no és l'única institució que anirà a parar a mans del PP. Abans de l'estiu -així ho apunten fonts del partit que lidera Antonio Basagoiti-, el PNB deixarà de governar en minoria a la Diputació d'Àlaba i a l'Ajuntament de Getxo (Biscaia). Els populars passaran a controlar les dues institucions amb el suport del PSE-PSOE.

El PP també volia un pacte de legislatura ple de compromisos en temes que considera claus. El PSE ha cedit, i dimecres totes dues formacions van rubricar un document d'onze folis titulat Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca.

López es compromet a complir tots els punts de l'acord i a mantenir una "relació preferent" amb el PP durant la legislatura. A canvi, els populars aprovaran els pressupostos del govern socialista i no avalaran ni presentaran cap moció de censura, llevat que el de Portugalete no compleixi el pacte. Per controlar-ho, es crearà una comissió de seguiment, amb representats dels dos partits. I a què s'ha compromès el PSE?

Ni López ni la nova presidenta del Parlament basc dominen l'euskera. Panorama desolador que fa témer per una llengua mil·lenària que està en risc d'extinció segons la Unesco.

El govern de López es compromet a garantir "la lliure elecció de la llengua vehicular en l'ensenyament", és a dir, a deixar-ho tot gairebé tal com està, amb els alumnes podent escollir entre tres models lingüístics diferents: A, en castellà; B, en bilingüe, i D, en euskera. Per tant, es mantindrà l'opció de poder estudiar en castellà, a pesar que el 95% dels alumnes es matriculen en els models B i D.

La conselleria d'Educació, en mans d'EA, ha intentat canviar durant els últims anys el model d'aules separades i establir l'euskera com a idioma vehicular en un 60% de les classes, però ha topat amb les reticències del PNB.

Amb la legislatura gairebé esgotada, el tripartit va aprovar diversos decrets que elevaven les exigències d'euskera a infantil i batxillerat, però Patxi López els derogarà "immediatament". També hi haurà canvis en l'administració pública: a l'hora de buscar feina al govern basc, parlar euskera atorgarà menys punts que fins ara.

Reforma de ràdios i televisions
El document signat per PSE i PP anuncia una "reforma profunda" de les ràdios i les televisions públiques del País Basc. Euskal Herria -tant el concepte, com la imatge d'Euskadi Sud, Navarra i Euskadi Nord juntes- desapareixeran. És a dir, que als mapes del temps només hi sortiran Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

Se "simplificarà" l'elecció del director dels mitjans de comunicació públics, disminuirà el pressupost i l'esquerra abertzale il·legalitzada no podrà aparèixer ni a ETB ni a Radio Euskadi. Prohibit entrevistar per exemple Arnaldo Otegi.

En contra del que va prometre en campanya electoral, el PSE es plega a les exigències del PP i es compromet a no modificar l'Estatut de Gernika. Reclamaran a l'Estat alguna de les 36 competències pendents, i poc més. Es "normalitzaran" les relacions amb l'executiu de Zapatero.

Si el PSE vol comptar amb el suport del PP tota la legislatura, haurà de dotar de més mitjans l'Ertzaintza, impedir "homenatges a persones o grups vinculats a ETA", eliminar els símbols etarres que hi ha als carrers i no ajudar els familiars de presos.