Llei de referèndums

Fa mesos que alguns partits catalans plantegen com a pla B la possibilitat de convocar un referèndum si finalment el Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut. O de sotmetre a consulta de la ciutadania, per exemple, la conveniència o no de posar damunt la taula el concert econòmic. Però primer cal que hi hagi l’instrument. I, si no hi ha canvis d’última hora, el govern aprovarà en les pròximes setmanes l’avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, que permet a l’executiu –però també al Parlament, si ho demanen un mínim de dos grups, i als municipis– promoure un consulta popular.

La llei és fruit del desplegament de l’Estatut, que en l’article 29 reconeix el dret de participació i de promoure consultes, i és una de les normatives insígnia d’Esquerra, que després de mesos de negociacions amb els socis del PSC –que han reconegut públicament que no tenien pressa per tirar endavant la llei– veurà com un dels projectes estrella de la conselleria de Governació veu la llum. Curiosament, malgrat que la norma permet la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, l’apartat no figura amenaçat al Tribunal Constitucional. Això sí: l’última paraula la té l’Estat, que es reserva la potestat d’autoritzar la consulta o de denegar-la. Aquesta és l’única manera d’impulsar una llei d’aquestes característiques sense que sigui impugnada per inconstitucional de manera immediata.
El document és ara a les mans de les entitats municipalistes –la llei afecta de ple el món local–, que hi poden introduir alguns retocs, i dels departaments de la Generalitat. El pas següent és que s’aprovi a la comissió de governs locals i que passi pel consell tècnic, on representants dels tres grups de l’executiu hi donaran el vistiplau perquè s’aprovi al consell de govern. Ara ja hi ha acord, però l’estira-i-arronsa entre Esquerra i el PSC ha estat intens. Els socialistes eren reticents bàsicament en dos punts: el que fa referència a la possibilitat que el Parlament pugui promoure una consulta al marge del govern i el que regula els topalls i els percentatges mínims per tirar endavant el referèndum en l’àmbit municipal. El desbloqueig va tenir lloc en una reunió amb participació del mateix president de la Generalitat, José Montilla, i del vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira.

A més dels esculls tècnics, els socialistes no han considerat mai aquesta llei una prioritat, i això n’ha alentit el procés. Esquerra, per contra, té pressa: n’ha fet bandera i té intenció d’explotar la norma al màxim. Està previst que els republicans la presentin arreu del territori i és l’eina amb què treballen de cara al pla B sobre la sentència de l’Estatut. Tampoc es descarta que el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, en faci una presentació pública pròximament.

Ausàs, que va agafar el relleu de Joan Puigcercós al capdavant del departament, ha manifestat en diverses ocasions que la llei ha de ser un “instrument per a l’aprofundiment de la democràcia i que promou el dret a decidir”. El conseller ha mantingut nombroses reunions al si del govern, amb els grups parlamentaris i en l’àmbit local perquè la norma arribi al Parlament amb consens. Un cop entri a la cambra, s’iniciarà el debat d’esmenes.