Patxi en solitari

Tot i l’evidència aritmètica que el PSE no té ni un terç dels diputats al Parlament basc, 24 sobre 75 (dóna per fet que seran 25 quan es compti el vot exterior), els socialistes treballen amb l’escenari d’un govern en solitari de Patxi López que plasmi el canvi a Euskadi. Amb aquest salt endavant, en què José Luis Rodríguez Zapatero avala l’aspiració de López de ser investit nou lehendakari silenciant la fórmula, el PSOE busca dissimular l’obligat tràngol inicial de regust amarg: ser elegit gràcies al PP i UPyD. És a dir, bastint el front que sempre ha promès evitar.

Amb el cap de Touriño sobre la taula des de bon matí, l’executiva federal del PSOE es va entregar a desentrellar l’enrevessat mapa basc que ha deixat l’1 de març. A la seu de Ferraz, el número dos del PSOE, José Blanco, admetia que la cruïlla basca obre “fórmules alternatives de signe diferent”, però dibuixava un horitzó: “Estem en condicions de poder liderar un govern de canvi en solitari”. També el secretari general del grup del PSOE al Congrés, Ramón Jáuregui, aposta per un executiu “monocolor”.
López compta amb l’aval de Zapatero per buscar la investidura sense lligams. “La seva intervenció d’ahir [abans-d’ahir, quan es va postular per a la Lehendakaritza] va ser molt afortunada i molt correcta”, va jutjar el president espanyol al Museu Reina Sofia després de rebre el president rus, Dmitri Medviédev.
El desig d’instal·lar López a Vitòria i foragitar els nacionalistes de l’última plaça autonòmica silencia volgudament el peatge de ser investit pel PP (i l’afegit d’UPyD si es queda en 24 escons). A Ferraz, però, es nega que la fotografia de la investidura es repeteixi durant l’eventual mandat de López o en la confecció del seu govern. “Sempre hem advocat a Euskadi per evitar xocs de trens”, va avisar Blanco en resposta a la pregunta de si la rèplica als governs nacionalistes d’Ibarretxe seria fer-ne un d’espanyolista. El vicesecretari general va donar per fet que, després d’una campanya d’enderroc dels blocs nacionalista i constitucionalista, “Patxi buscarà una majoria que aposti per la convivència”. O sigui que la resposta al tripartit PNB-EA-EB no és oferir conselleries al PP.

L’equació perquè López governi en solitari buscant acords puntuals a banda i banda és arriscada no només perquè Blanco no es creu que el PP regali els seus vots gratis, sinó també perquè enviar el PNB a l’oposició havent guanyat les eleccions per sis escons de diferència no és el millor punt de partida per buscar després la seva complicitat durant quatre anys, també al Congrés.

En clau gallega, la tristor es va vestir d’autocrítica. Per al PSOE, però, el triomf del PP no és culpa de la gestió de la crisi econòmica que ha fet des de la Moncloa, sinó de la desfeta del BNG i d’errors del bipartit. Sense anar més lluny, citen que Anxo Quintana hagi copiat de Fraga una política de gent gran “de ball i empanada”. La lectura positiva és, curiosament, que Rajoy en surt reforçat com a líder del PP. “Si ho considera un èxit personal i es consolida millor, tenim una especial predilecció perquè Rajoy continuï”, confessa Blanco.