Un any sense amenaça

Sigui pel fred sigui perquè hi ha tradicions foranes que costen més de normalitzar-se als ulls de tothom, enguany la festa de l'Aixura a Barcelona s'ha celebrat amb menys soroll i menys espectacularitat que altres anys. Menys gent a l'Arc del Triomf, on l'Ajuntament l'ha desplaçat per segon any consecutiu, però també menys imatges de cops al cap i al pit, amb què els fidels xiïtes de la mesquita de Sant Pere Mitjà commemoren en públic la seva festa més important. Hi ha altres mesquites a la ciutat, la majoria al Raval, que opten per una celebració més discreta.

Amb una contenció creixent, doncs, la comunitat musulmana de Barcelona no només va recordar ahir que feia un any de la primera celebració de l'Aixura a l'Arc del Triomf sinó també que aquell dia, 19 de gener, al vespre, va tenir lloc al Raval l'operació més gran contra una suposada estructura terrorista islamista a Barcelona que hauria tingut com a objectiu fer un gran atemptat contra el metro de Barcelona. Un any després, amb més raó cal utilitzar tots aquests condicionals i totes les presumpcions d'innocència, ja que la investigació no ha avançat substancialment i tot se segueix apuntalant en la declaració d'un confident policial que va permetre la detenció de catorze persones.

Des que al mes d'octubre es va ratificar l'empresonament d'onze dels catorze encausats, nou pakistanesos i dos indis, el ministeri de l'Interior ha mantingut la utilitat de l'operació policial que aquell cap de setmana va sacsejar Barcelona, sobretot pel seu caràcter preventiu. Però això no ha fet més que irritar la comunitat musulmana, que en els últims mesos, a través de portaveus com Mohammad Iqbal, secretari general de l'associació pakistanesa Camí de la Pau, i Javed Ilyas, president de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, ha lamentat l'efecte nociu de les detencions sobre la imatge del col·lectiu a la ciutat i la falta de respecte per la innocència dels acusats. No hi ha proves ni n'hi haurà, ha estat l'argument més repetit.

El judici, segons va admetre ahir a VilaWeb l'advocat de la defensa, Benet Salellas, es podria celebrar abans de l'estiu, precisament per resoldre els dubtes que ara mateix pengen d'un procés que va néixer amb molta repercussió mediàtica i que s'ha anat esllanguint. Els empresonats van explicar al seu dia davant del jutge que van conèixer només 48 hores abans de la detenció el confident que després els va delatar i que va ser ell mateix qui va arribar al pis amb dues bosses on hi podia haver la nitrocel·lulosa per la qual se'ls acusa de possessió d'explosius. Als registres també es va trobar perclorat potàssic, connectors d'alimentació i balins de plom.

Els encausats també van apuntar en les seves declaracions judicials que els set temporitzadors que van sortir a bastament fotografiats als mitjans tenien un ús domèstic i que els utilitzaven per cuinar. El jutge va admetre que "el material explosiu incautat no tenia prou capacitat destructiva per causar estralls". Malgrat això, el govern espanyol mai no ha desmentit la utilització d'aquests elements amb 200 quilos d'explosius que les forces policials van arribar a buscar per tota la costa catalana i que mai han aparegut. Curiosament, des d'aquella gran operació Raval, no s'ha tornat a produir cap més ràtzia d'importància contra el terrorisme islamista a Catalunya.