Xifra incòmoda

L’enuig de tots reflec­tirà la bon­dat del sis­tema. A mesura que s’acosta l’hora de la veri­tat els eufe­mis­mes són  cada cop més inne­ces­sa­ris  i el vice­pre­si­dent econòmic, Pedro Sol­bes, no té por de dir les coses pel seu nom. Davant la tem­pesta de retrets des de Cata­lu­nya per la xifra de 1.200 mili­ons que ofe­ria per al pri­mer any en el nou finançament, Sol­bes avisa amb caràcter pre­ven­tiu que la xifra final “no serà còmoda per a ningú, però sí rao­na­ble­ment incòmoda per a tot­hom”.

El vice­pre­si­dent, curi­o­sa­ment, no només segueix sense voler quan­ti­fi­car què entén per xifra “incòmoda”, sinó que ni tan sols s’obre a con­fir­mar que l’oferta de l’Estat a Cata­lu­nya sigui de 1.200 mili­ons el pri­mer any i de 1.600 el segon, fins a arri­bar als 2.000 mili­ons el ter­cer any d’apli­cació del nou sis­tema de finançament autonòmic. Fonts del govern català van res­pon­dre que aquesta no és la millor manera de repren­dre la nego­ci­ació.

El no man­xec a Felipe
Després de la reunió del con­sell de minis­tres, Sol­bes va con­ce­dir per pri­mer cop carta de natu­ra­lesa a la xifra divul­gada pel con­se­ller d’Inte­rior, Joan Saura. “Mane­gem i tenim al cap un cert entorn que és el que hem comen­tat a les comu­ni­tats”, va des­ve­lar. És a dir, que d’una tacada va vali­dar indi­rec­ta­ment l’oferta de 1.200 mili­ons i, alhora, que de cara a l’esprint nego­ci­a­dor d’última hora dis­posa d’un estret marge de mani­o­bra perquè l’aug­ment de la xifra es pot pro­duir, però sem­pre en el marc d’un “entorn rao­na­ble”. Tot un antibiòtic con­tra pos­si­bles frus­tra­ci­ons. “Però no sabem quina és la idea de l’altra part”, va con­fes­sar un enigmàtic Sol­bes, que per pri­mer cop sem­blava dub­tar de si el con­se­ller d’Eco­no­mia català, Antoni Cas­tells, estam­parà la seva firma al cos­tat de la resta de con­se­llers que ara per ara no ofe­rei­xen sig­nes d’un des­a­cord insal­va­ble.

L’inter­ro­gant de Sol­bes reco­llia l’eco del plan­te­jat ahir a Bar­ce­lona per José Bono, ara pre­si­dent del Congrés, que va treure ferro a l’even­tual no català  recor­dant que quan ell era pre­si­dent de Cas­te­lla-la Manxa i baró del PSOE es va per­me­tre votar con­tra el finançament que apro­vava l’ales­ho­res pre­si­dent Felipe González. “No va pas­sar d’aquí: uns hi estàvem a favor i els altres en con­tra”, va rela­ti­vit­zar insi­nu­ant que no s’estri­pa­rien les car­tes si ara és José Mon­ti­lla qui es planta davant José Luis Rodríguez Zapa­tero. 

Tot i que la indis­creció de Saura ha rebre­gat el seu guió de reser­var per al final el lla­mi­ner esquer de les xifres i no obrir així una sub­hasta pública, Sol­bes lluita ara per retor­nar als orígens en l’última fase del debat pri­mant l’arqui­tec­tura del model i no els mili­ons. “L’impor­tant són els prin­ci­pis i els cri­te­ris, la xifra en serà el resul­tat”, va dir.

Osten­tació de Cha­ves 
Quan se li va pre­gun­tar què falta per a l’acord, Sol­bes no va mirar a la plaça de Sant Jaume sinó al Palau de Rajoy, la seu de la Junta de Galícia. Segons ell, l’únic que impe­deix con­vo­car ara el Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera i reu­nir  les comu­ni­tats per rubri­car l’acord és que el govern gallec no ha pres pos­sessió i no té con­se­ller d’Eco­no­mia. “Tan aviat com hi hagi nou govern es con­vo­carà el CPFF, és per una qüestió d’edu­cació”, va reve­lar. El debat de les xifres, però, també cou al sud després que Manuel Cha­ves hagi fet osten­tació que Anda­lu­sia serà “la que més gua­nyi” amb el nou model. El PP l’ha ins­tat a dimi­tir si al final no és cert.