Patxi mana, Ibarretxe plega

“Inicio una nova etapa en la meva vida. No serà difícil perquè als lehendakaris ens toca el sol com a la resta de la gent. Però aquí vaig començar i aquí deixaré de fer política”. Amb aquestes paraules i unes de justament anteriors, adreçades als seus companys del PNB i inquietantment utilitzant la segona persona del plural, el lehendakari més longeu de la democràcia, Juan José Ibarretxe (1999-2009), va dir adéu a la política pocs minuts abans de ser derrotat pel pacte espanyolista entre PSE i PP –a més d’UPyD–, que, sumats i sense la il·legalitzada –per la llei de partits d’Aznar i Zapatero– esquerra abertzale, van proclamar Patxi López Álvarez (Portugalete, 1959) quart lehendakari des de la recuperació del govern basc.

La prevista elecció de López, lehendakari que s'afegeix a la llista que José Antonio Agirre va estrenar el 7 d’octubre de 1936 i càrrec que fins ara que només havien ostentat nacionalistes (Leizaola a l'exili, Garaikoetxea, Ardanza i Ibarretxe), es va consumar, però va deixar també amargor en les files socialistes i populars: el líder del PNB, que no s'havia referit al seu futur en la intervenció del matí, va aprofitar la rèplica de la tarda als grups per anunciar la retirada, forçada pel pacte contra el guanyador. El joc de sensacions que, passades les set de la tarda, es va viure al Parlament de Vitòria ja el va resumir molt bé Alfonso Guerra fa uns anys, el 1996, quan va parlar de dolça derrota del PSOE i d'amarga victòria del PP en unes eleccions europees. Ahir Ibarretxe li va robar el titular a López a l'últim minut.

Eren moltes les càbales que s'havien fet en els últims mesos sobre el futur del fins ahir lehendakari en funcions. Ibarretxe, una persona que va arribar al govern com a vicelehendakari de José Antonio Ardanza el 1998, va fer-se gran en política passant de la grisor del gestor al carisma de qui ha rebut més cops que ningú –amb permís d'Agirre– per la defensa del seu pla sobiranista. Algunes veus dins del PNB asseguren que en una carta Ibarretxe ja va dir adéu la primavera passada a un cercle reduït, però la victòria dels 30 escons de l'1 de març va impedir una lògica sortida. El silenci del lehendakari només es va trencar amb un insinuant “agur” en l'últim Aberri Eguna. El seu adversari, Patxi López, en tot cas en segon pla, va sortir elegit en primera votació amb el suport dels 39 sufragis de PSE, PP i UPyD i va afegir al botí del front espanyolista el cap del lehendakari que va desafiar Aznar i Zapatero.

Al Parlament de Vitòria, fins a l'acceleració dels esdeveniments de la tarda, no hi havia hagut cap sorpresa que fes variar el guió més enllà de dos discursos, el de Patxi López i el de Juan José Ibarretxe, farcits d’insuficients emplaçaments a l’entesa a què cap dels dos candidats va intentar respondre positivament. Ara cal veure què passa sense Ibarretxe.

Qui va mostrar-se més flexible en els plantejaments va ser Patxi López per allò de la seguretat que dóna tenir confirmats la majoria dels vots, i per la dita: a l’enemic que fuig, pont de plata. López, com marquen els cànons, va oferir mà estesa al seu principal adversari i fins i tot va fer una inusual reivindicació del seu llegat. El nou lehendakari sempre havia limitat aquests elogis a Ramón Rubial –el president del preautonòmic Consell General Basc– i Agirre, però ahir va ampliar la llista a tots els presidents. “A tots els devem molt i amb Ibarretxe hem discutit però també ens hem entès”, va admetre.

López va posar especial èmfasi a la lluita contra ETA i a les mesures anticrisi, i va subratllar la intenció d’actuar amb diàleg obert i consens: 25 diputats obliguen. Alternant castellà i euskera, va concretar el primer punt reclamant el suport de totes les forces parlamentàries per dissenyar un nou pacte antiterrorista d’Ajuria Enea. En clau d’autogovern, també va fer una crida al diàleg per “recuperar l’esperit de pacte” que va donar origen a l’Estatut basc per acabar de desplegar-lo. Ibarretxe, al seu torn, va sortir llançat a denunciar el pacte treballat des del 2001 i “perfeccionat” en els últims anys entre socialistes i populars per descavalcar el PNB i “repartir-se el poder”. “Aquesta és la seva concepció de la transversalitat”, va concloure. Ibarretxe també va fer els seus oferiments sense esperar res a canvi de López i va marcar perfil demanant l’impuls d’un nou procés de negociació amb tots els partits per exercir el dret a decidir o el compliment de l’Estatut “amb les 36 competències pendents de fa 30 anys”.