Falange Española en caiguda lliure: de 600 a 60

Els que cri­den lamen­tant-se del que con­si­de­ren una des­com­po­sició d'Espa­nya –"España, una, y no cin­cu­enta y una"–, han des­co­bert aquest diu­menge que ells han pas­sat de 600 a 60 en trenta anys. El con­trast entre la marxa de falan­gis­tes del 3 de juny del 1979 i la d'aquest 13 de setem­bre del 2009 ha sorprès fins i tot els are­nyencs que recor­den aque­lla mani­fes­tació inti­mi­da­dora, pen­sada com a acte de des­greuge per l'ender­roc de la creu dels cai­guts.

Antoni Tor­rent va ser regi­dor d'ERC i segon tinent d'alcalde d'Arenys de Munt entre 1979 i 1983, quan aquesta força gover­nava amb majo­ria abso­luta l'Ajun­ta­ment. Aquest diu­menge, Tor­rent recor­dava espe­ci­al­ment l'any 1979, quan l'Ajun­ta­ment va pro­vo­car la mobi­lit­zació de la Falange a la mateixa plaça que avui: ara plaça de Cata­lu­nya, abans dels Cai­guts. “L'exe­cu­tiva d'ERC volia que s'ender­roqués la creu, i l'alcalde, Joan Miquel Figue­ras, deia que el monu­ment s'havia de tras­lla­dar al cemen­tiri i posar en el seu lloc una placa de record per tots els morts de la Guerra Civil", explica l'exre­gi­dor.

Final­ment, l'Ajun­ta­ment va fer ender­ro­car la creu. “Es va orde­nar de paraula, però ofi­ci­al­ment es va dir que en des­mun­tar-la s'havia tren­cat”, explica Tor­rent. Els falan­gis­tes van anun­ciar un "acte de des­greuge". "Es deia que en vin­drien uns 6.000, però l'alcalde Figue­ras i l'exal­calde del Movi­mento, José Mas Muñoz, van pac­tar que en vin­gues­sin només 500 o 600", matisa.

L'exre­gi­dor també recorda que a l'Ajun­ta­ment van rebre ame­na­ces de mort. "Dona­ven dades sobre nosal­tres, ho sabien tot”, diu. El govern muni­ci­pal va arri­bar a plan­te­jar-se dimi­tir.

El dia de la con­cen­tració, men­tre els falan­gis­tes mar­xa­ven pel poble, ell i l'alcalde van haver de "sen­tir de tot" a la porta de l'Aju­na­ment. “Ens van dir hijos de puta i sepa­ra­tis­tes, i vam haver d'aguan­tar el xàfec”, asse­gura.

Avui, però, ha vis­cut emo­ci­o­nat la con­sulta popu­lar. “Fa 30 anys vam posar la pri­mera pedra [en ender­ro­car la creu dels cai­guts] i ara ja tenim un edi­fici. Ara cal que algú agafi el relleu del que s'ha fet a Arenys de Munt i que ho pro­jecti cap al ter­ri­tori”, anun­cia.

El cap de la Falange a Cata­lu­nya, Anto­nio Sánchez, no va viure els fets de la mateixa manera que Tor­rent. “Vam saber que havien ender­ro­cat el monu­ment als cai­guts i vam fer una marxa blava de des­greuge, erem 600, hi va haver un dis­curs i vam can­tar el Cara al sol", recorda amb nostàlgia.

En aquell moment, tenien més capa­ci­tat de con­vo­catòria, com han com­pro­vat avui. El mateix Sánchez adme­tia aquest matí que espe­rava que serien més. "Som molts grups no vin­cu­lats i a Cata­lu­nya hi ha molta por, n'hi ha que tenen por de per­dre la feina", ha asse­gu­rat.