Arrenca la cimera del G-8 a L'Aquila

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, acull des d'avui a L'Aquila els líders del G-8 i d'altres països de relleu internacional per donar una embranzida a les estancades converses per aprovar noves regles financeres i pactar mesures per evitar noves recaigudes econòmiques. Els països més poderosos del món, juntament amb altres potències emergents com la Xina i l'Índia, han d'avançar també en compromisos contra el canvi climàtic i reactivar l'ajut al desenvolupament.

L'amfitrió de la trobada assegura que hi veu "els millors auspicis", però no totes les delegacions són tan optimistes. En l'aspecte econòmic, hi ha el perill real que la majoria de les mesures es deixin per a la trobada del G-20 al setembre a Pittsburgh (Estats Units). En la qüestió del clima, tot i l'impuls de l'alemanya Angela Merkel i la millor voluntat del nord-americà Barack Obama, hi ha una gran discussió per si cal fixar la data del 2050 com a límit per reduir en un 50% les emissions contaminants -els països més desenvolupats les haurien de reduir en un 80%- i per això hi ha qui creu que el debat es posposarà fins a la cimera del clima de Copenhaguen del desembre. Però el ministre d'Exteriors italià, Franco Frattini, augura que es tancaran acords.

Encara més negatives són les perspectives sobre l'ajut al desenvolupament. Es podria aprovar una aportació de 12.000 milions d'euros per a l'agricultura dels països més desafavorits, però hi ha dubtes seriosos sobre el grau de compliment d'aquest nou compromís. La Itàlia de Berlusconi, que acull la cimera, és un exemple pèssim en aquest sentit, tant que algunes organitzacions xifren en només un 3% el grau de compliment de les seves promeses. Segons el Financial Times, l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan ha perdut la paciència i ha enviat una carta a Silvio Berlusconi per renyar-lo.

Qui també se sent traïda és la població de L'Aquila, la ciutat devastada pel terratrèmol del 6 d'abril. Berlusconi va aparèixer com el gran líder en els dies posteriors a la desgràcia, que es va saldar amb quasi 300 morts, i llavors va canviar la seu inicial de la cimera, l'illa de La Maddalena, per L'Aquila. Només tres mesos després, aquesta decisió se li gira en contra: els veïns de L'Aquila aprofiten la cimera per manifestar-se i exigir que arribin els ajuts promesos per a la reconstrucció. A més, el terra no ha parat de tremolar, fet que ha preocupat la resta de delegacions, que es pregunten si Berlusconi ha valorat prou bé els riscos que corren els líders.

Espanya en comptes d'Itàlia
Amb aquesta cimera el premier italià té l'oportunitat de redimir-se de la mala imatge internacional, o acabar d'enfonsar-se. El Cavaliere tem que aquests dies apareguin més fotos comprometedores de les festes plenes de models i actrius a la seva mansió de Sardenya. Però no pot atribuir tots els problemes als escàndols per la seva vida privada; les crítiques li arriben també per la gestió política. El premier va haver de respondre ahir a una informació del diari The Guardian segons la qual diversos països preferirien que Espanya substituís Itàlia en el selecte grup internacional, format per Estats Units, Rússia, França, Gran Bretanya, Alemanya, Canadà, Japó i Itàlia. Berlusconi va rebutjar la informació. Un alt càrrec del govern espanyol consultat per aquest diari va explicar ahir que per ara ningú ha fet cap proposta formal a Espanya. Però les crítiques de The Guardian no vénen soles. També el Financial Times, la bíblia del món econòmic i empresarial, acusa el govern Berlusconi de desatendre els deures internacionals, ja que hauria deixat que tot el pes de la cimera recaigués en els Estats Units. El govern italià admet que els EUA han pres algunes iniciatives, però ho atribueix al fet que aquest país organitza al setembre la cimera del G-20 a Pittsburgh.

La cimera també es presenta moguda per les protestes. Ahir la policia va detenir 35 manifestants antiglobalització a Roma i cinc més a L'Aquila, a qui van confiscar "objectes lesius".