Política

Deu anys encallats al TC

A més de l’Estatut, el Constitucional té pendents de resoldre 62 temes catalans, el més antic dels quals data del 1998. L'any passat, el tribunal va acceptar a tràmit 25 recursos d’inconstitucionalitat i 16 conflictes de competències. Catalunya en va presentar set

Les travesses sobre quan es farà pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs contra l’Estatut presentat pel PP fan ballar els partits catalans. Però la jurisprudència d’aquest tribunal pel que fa a calendaris no hi entén de presses: el temps d’espera es compta per anys.

Al TC s'hi amuntega la documentació de fins a 62 qüestions relacionades amb Catalunya, entre les quals, 6 recursos d’inconstitucionalitat presentats per l’Estat contra normativa catalana, 19 recursos d’inconstitucionalitat de la Generalitat contra l’Estat, 36 conflictes de competències plantejats per Catalunya contra l’executiu espanyol i un conflicte de competències requerit per l’Estat contra la Generalitat. Els registres d’entrada de 5 d’aquests litigis pertanyen al segle passat, als anys 1998 i 1999.

L’Estat contra Catalunya
Catalunya fa deu anys que espera que el Constitucional es pronunciï sobre la legalitat o no de la disposició addicional primera de la llei 9/1999 de l’esport. La llei va entrar en vigor el 31 de juliol, però el novembre, a requeriment de l’executiu de José María Aznar, el TC va suspendre la vigència l’article referent a les seleccions catalanes, que establia que “les federacions esportives de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics”, fins que aquest tribunal dictés sentència. Encara avui no ho ha fet.

En aquest cas es va ordenar una suspensió cautelar de l’article en conflicte, però no sempre que s’interposa un recurs la llei queda suspesa. En general, si la morma ha estat aprovada pel Parlament corresponent o per l’Estat, es manté en vigor mentre el TC no dicti sentència. Així va succeir amb la llei catalana de l’impost sobre grans establiments comercials. L’abril del 2001 l’executiu espanyol en va demanar la suspensió cautelar al Tribunal Constitucional, que la va acceptar, però el juliol d’aquell mateix any va aixecar-ne la suspensió. Avui està en vigor, però també pendent de sentència per part de l’Alt Tribunal.

També hi ha pendents de sentència del TC quatre normes catalanes qüestionades per l’Estat. Es refereixen a la llei d’arxius i documents del 2001, alguns articles de la llei de protecció contra la contaminació acústica del 2002, apartats d’articles de la llei de mutualitats de previsió social i la llei íntegra de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, aquesta darrera presentada per l’executiu de Zapatero el 2006.

Catalunya contra l’Estat
Pel que fa als recursos d’inconstitucionalitat de Catalunya contra l’Estat, se’n compten fins a 19, el més antic dels quals és del 1999 i correspon a l’article 59.1 de la llei 50/1998 de mesures fiscals i administratives d’Hisendes Locals. També espera sentència el litigi català contra la Llei Orgànica 10/2002 de Qualitat de l’Educació, una desena de disposicions addicionals relacionades amb lleis d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat, així com alguns articles de la Llei general de Telecomunicacions del 2004.

En una altra carpeta hi ha els conflictes de competències, considerats conflictes de rang inferior al recurs d’inconstitucionalitat. Des del 1998 està pendent de sentència un conflicte de competències que va plantejar la Generalitat contra el govern de l’Aragó, que volia retractar-se de la venda a l’executiu català procedents del monestir de Sijena. És l’expedient més antic que espera resolució, a més de 35 conflictes de competència més presentats per Catalunya contra l’Estat sobre qüestions com expedients sancionadors per emissions de televisions locals catalanes, el Reial Decret que autoritza la ONCE a comercialitzar una loteria instantània, una resolució sobre ajudes per a arts escèniques de nova generació. El gruix del conflicte de competències Generalitat-Estat al TC, 30 de les 36 peticions, tenen a veure amb la invasió de competències relacionades amb el sistema educatiu, la concessió de títols professionals i les beques.

Catalunya encapçala el rànquing de 2008, un any més
L’Informe de Comunitats Autònomes 2008, coordinat per l’Institut de Dret Públic de Catalunya, confirma la Generalitat com el govern autònom més litigant contra la normativa estatal davant el Constitucional, com ja ho ha estat en anys anteriors.

Dels 41 nous conflictes que va acceptar aquest tribunal l’any passat, 7 provenien de Catalunya. Del total de conflictes registrats, 12 corresponen a demandes de l’Estat contra comunitats autònomes, 28 dels governs autonòmics contra l’Estat, i només una entre territoris, en aquest cas d’Extremadura contra la reforma de l’Estatut de Castella i Lleó.

L’Informe de Comunitats Autònomes confirma que es manté la norma no escrita segons la qual els governs autonòmics del mateix color polític que l’executiu espanyol tenen una conflictivitat pràcticament nul·la al TC. Però de nou es confirmen les excepcions catalana i gallega, amb 7 i 2 recursos d’inconstitucionalitat contra l’executiu de Zapatero.

Independència política

A parer de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el fet que Catalunya hagi presentat diverses qüestions al TC contra normativa espanyola “demostra un criteri clar d’independència política del nostre país i el compliment de la seva obligació com a govern de denunciar qualsevol sospita que s’estiguin ignorant o vulnerant competències”.

En aquest sentit, Tura demana a l’executiu espanyol que “entengui aquesta actitud del govern català no com una tendència al conflicte permanent, sinó com un estat de vigilància ferma d’aquelles competències que ens han estat conferides”.

La titular de Justícia adverteix que amb algunes lleis sectorials dictades per l’Estat, aquest s’està tornant a atorgar competències que no li són pròpies. És el cas, per exemple, d’una normativa referent a l’accés a les professions d’advocat i procurador, que va ser recorreguda per la Generalitat el 2007 i que també espera sentència: “Madrid pretén fixar fins i tot qui ha de formar les comissions d’avaluació d’aquests professionals a casa nostra. Catalunya, que té autonomia universitària i una gran tradició d’activitat formativa en l’àmbit jurídic, no pot acceptar una llei que imposi que és l’Estat qui designarà les persones que han d’avaluar els professionals catalans”, argumenta la consellera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.