Política
Garzón nega haver prevaricat però no sap explicar les escoltes del cas Gürtel
El magistrat s'ha negat a respondre a les acusacions particulars
El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ha negat durant la seva declaració al Tribunal Suprem haver vulnerat la intimitat de diversos imputats en relació al cas Gürtel, quan va ordenar intervenir les comunicacions que mantenien amb els seus advocats defensors. Tanmateix, no ha sabut explicar per què va autoritzar aquestes gravacions, que afectaven el dret a la defensa. El magistrat ha declarat aquest dilluns durant 4 hores davant el magistrat Alberto Jorge Barreiro, que instrueix la querella presentada per l'advocat Ignacio Peláez, lletrat de l'empresari José Luis Ulibarri, implicat en el cas.
Garzón no ha contestat a les preguntes de les acusacions particulars: només ha respost les preguntes del fiscal, les del jutge instructor i les del seu advocat, Francisco Baena Bocanegra. Tanmateix, no ha convençut gens els querellants. Després de la declaració, Peláez ha assegurat als mitjans de comunicació que esperaven al carrer que Garzón "no ha sabut explicar per què no va desglossar la intervenció de les converses que afectaven el dret a la defensa". "No ha aclarit per què no ho va fer, tot i que el fiscal li va demanar. No ho va fer fins al final, i no ha donat unes explicacions gaire convincents", ha argumentat Peláez.
El lletrat denunciant manté que Garzón va ordenar les escoltes sabent que era injust fer-ho (fet que implica un delicte de prevaricació) i ha dit que creu que el cas contra el magistrat tirarà endavant al Suprem. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ja va declarar il·lícites aquestes proves al març i va considerar que Garzón, en ordenar-les, va vulnerar el dret de defensa.
Peláez va presentar la querella analitzada avui contra Garzón i posteriorment s'hi van adherir les defenses del suposat cap de la trama, Francisco Correa, i el de Pablo Crespo, un altre dels principals implicats.
Avui ha estat la tercera vegada que Garzón declarava davant el Tribunal Suprem, ja que el 9 de setembre i el 15 d'abril ja va haver d'acudir-hi com a imputat per una querella per haver investigat les desaparicions del franquisme i per un suposat delicte de suborn i prevaricació pels cobraments d'un cursos que impartia a la Universitat de Nova York. Banco Santander va pagar part d'aquests cursos, i posteriorment, de tornada a l'Audiència Nacional, Garzón va exculpar d'una imputació el president del banc, Emilio Botín. En aquest procés va assegurar que no li calia inhibir-se perquè no tenia relació amb Botín, però posteriorment van aparèixer cartes en què Garzón s'adreçava a Botín anomenant-lo "estimat Emilio" i li agraïa la seva aportació econòmica.
Garzón no ha contestat a les preguntes de les acusacions particulars: només ha respost les preguntes del fiscal, les del jutge instructor i les del seu advocat, Francisco Baena Bocanegra. Tanmateix, no ha convençut gens els querellants. Després de la declaració, Peláez ha assegurat als mitjans de comunicació que esperaven al carrer que Garzón "no ha sabut explicar per què no va desglossar la intervenció de les converses que afectaven el dret a la defensa". "No ha aclarit per què no ho va fer, tot i que el fiscal li va demanar. No ho va fer fins al final, i no ha donat unes explicacions gaire convincents", ha argumentat Peláez.
El lletrat denunciant manté que Garzón va ordenar les escoltes sabent que era injust fer-ho (fet que implica un delicte de prevaricació) i ha dit que creu que el cas contra el magistrat tirarà endavant al Suprem. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ja va declarar il·lícites aquestes proves al març i va considerar que Garzón, en ordenar-les, va vulnerar el dret de defensa.
Peláez va presentar la querella analitzada avui contra Garzón i posteriorment s'hi van adherir les defenses del suposat cap de la trama, Francisco Correa, i el de Pablo Crespo, un altre dels principals implicats.
Avui ha estat la tercera vegada que Garzón declarava davant el Tribunal Suprem, ja que el 9 de setembre i el 15 d'abril ja va haver d'acudir-hi com a imputat per una querella per haver investigat les desaparicions del franquisme i per un suposat delicte de suborn i prevaricació pels cobraments d'un cursos que impartia a la Universitat de Nova York. Banco Santander va pagar part d'aquests cursos, i posteriorment, de tornada a l'Audiència Nacional, Garzón va exculpar d'una imputació el president del banc, Emilio Botín. En aquest procés va assegurar que no li calia inhibir-se perquè no tenia relació amb Botín, però posteriorment van aparèixer cartes en què Garzón s'adreçava a Botín anomenant-lo "estimat Emilio" i li agraïa la seva aportació econòmica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.