L'Estatut, en un bucle jurídic

Catalunya s'està acostumant a viure pendent del Tribunal Constitucional (TC). Fa gairebé tres anys que s'espera la sentència sobre l'Estatut i el PP torna a agitar el fantasma de la inconstitucionalitat, aquesta vegada contra la llei d'educació.

Mentre comença el culebrot de la LEC, les filtracions periodístiques i el sentit comú fan pensar que el de l'Estatut és a punt d'acabar, però podria tenir un final obert. És el que passarà si es produeix la sentència interpretativa que els juristes preveuen, que podria ser laberíntica i permetre múltiples lectures, polítiques i jurídiques. "El TC està en un context polític que li impedeix assolir una sentència sensata jurídicament", adverteix el professor de Dret Constitucional Gerardo Pisarello, de la Universitat de Barcelona.

No es tracta només dels suposats interessos polítics, de pressions directes o indirectes o de l'alineació dels magistrats en un o altre dels dos grans bàndols espanyols. "El problema és tot el marc constitucional, la Constitució presenta problemes perquè ho condiciona tot amb l'article 2, el que estableix la unitat indissoluble de la nació espanyola, i això impregna la jurisprudència que els jutges han d'aplicar", puntualitza Pisarello.

Està convençut que l'afer "no es tancarà jurídicament amb la sentència".  La resolució condicionarà l'aplicació de l'Estatut, ja que les lleis per desenvolupar-lo s'hauran de fer amb la interpretació marcada pel TC, molt probablement poc clara i amb "contradiccions internes". I podria significar un altre viatge al Constitucional per cada llei nova. Com en un bucle sense fi.

"Bombes retardades"
Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, alerta d'una altra possibilitat: "En alguns dels articles, el tribunal podria no pronunciar-se, esperar que el Parlament els desenvolupin amb lleis i resoldre aleshores els recursos que provoquin. Serien bombes retardades, i el procés s'allargaria 10 o 15 anys".

Tant Requejo com Pisarello i altres juristes consultats creuen, però, que l'opció del TC serà una sentència interpretativa "de compromís": no declararà la inconstitucionalitat dels articles impugnats però s'assegurarà que el contingut queda "desactivat", especialment per impedir la bilateralitat de les relacions Estat-Generalitat, limitar les pretensions catalanes -aprovades també a les Corts espanyoles- sobre finançament i matisar el deure de conèixer el català.

"Serà una sentència menys vistosa que si es tomben articles, però afectarà el fons de l'Estatut, que al capdavall es va fer per limitar els excessos de legislació de l'Estat, als quals el TC sempre deixa una porta oberta", aventura el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós, de la Universitat de Girona. 

La utilització de l'adjectiu "nacional" i l'apartat sobre la llengua són, des del punt de vista d'Arbós, els que tenen més números de rebre. Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional de la Pompeu Fabra, va més enllà. Està convençut que, malgrat que la sentència serà interpretativa en el seu conjunt, es declararan inconstitucionals alguns articles, "per marcar territori". Tem pel preàmbul, en què Catalunya queda definida com a nació. "No té efectes jurídics, però afecta la interpretació de l'articulat. I ens podem trobar amb el fet inèdit que el TC anul·li un preàmbul", argumenta.

La reacció
Els quatre experts consultats coincideixen en la conclusió que, després de tots els filtres que l'han anat retallat, el llarg viatge del nou Estatut gairebé no haurà servit per a res. "Només per remoure consciències i adonar-nos definitivament que Espanya mai serà un Estat plurinacional o federal", apunta López Bofill.

La qüestió és quina reacció hi haurà. Arbós creu que una sentència interpretativa farà que "formalment hi hagi qui vulgui defensar que l'Estatut s'ha salvat". I Requejo avisa, amb èmfasi: "És important que hi hagi una reacció contundent dels partits, i ho dic especialment pel PSC, que pot tenir la temptació de dir que la batalla s'ha guanyat, si no hi ha una retallada explícita".

Sense cap escletxa, els quatre professors universitaris defensen que l'Estatut cabria en la Constitució sense tocar-ne ni una coma i sense indicacions sobre com interpretar-lo. "Ja hi cabia el text del 30 de setembre, però per camins pels quals el TC no ha anat mai", sentencia López Bofill.