El referent holandès d’Ascó

El cemen­tiri nuclear de Bor­sele, refe­rent holandès per al que vol cons­truir Ascó, pot resis­tir ter­ratrèmols i hura­cans, inun­da­ci­ons de fins a deu metres, explo­si­ons de gas i l’impacte d’un avió. Però vist des de fora, aquest búnquer només sem­bla una nau indus­trial qual­se­vol, pin­tada de taronja llam­pant. I a mesura que pas­sen els anys i que els resi­dus que emma­gat­zema per­den radi­o­ac­ti­vi­tat i són menys peri­llo­sos, la façana es repinta d’un color més pàl·lid, fins que d’aquí a cent anys, quan el com­bus­ti­ble nuclear ja gai­rebé s’hagi apa­gat, sigui com­ple­ta­ment blanca.

Dóna feina a 53 per­so­nes en un poble de 22.000 habi­tants i el seu alcalde, Jaap Gelok, exac­ti­vista anti­nu­clear que es mani­fes­tava als anys setanta, ara n’està encan­tat. “Enda­vant Ascó, assu­miu la vos­tra res­pon­sa­bi­li­tat!”, ani­mava ahir. El seu ajun­ta­ment rep 100.000 euros anu­als de sub­venció –quan­ti­tat molt infe­rior a la que s’embut­xa­ca­ria Ascó– per aquest cemen­tiri, que és a tocar d’una cen­tral nuclear i d’una de carbó, d’una refi­ne­ria i d’una fàbrica de pes­ti­ci­des i que no espanta els moltíssims turis­tes que visi­ten la península de Zee­land.

Tot el con­trari: aquest edi­fici ano­me­nat Habog és, en si mateix, una atracció o fins i tot, asse­gu­ren orgu­llo­ses les auto­ri­tats holan­de­ses, una obra d’art. I és que, al cos­tat dels resi­dus nucle­ars s’expo­sen alguns qua­dres que sim­bo­lit­zen el pas del temps i el seu impacte en la natura i s’hi han arri­bat a fer repre­sen­ta­ci­ons tea­trals, amb espec­ta­dors que paguen la seva entrada i es fan foto­gra­fies al cos­tat dels bidons radi­o­ac­tius. A la façana s’hi pot lle­gir, en lle­tres ver­des gegants, la fórmula matemàtica d’Ein­stein E=mc2, base de l’ener­gia nuclear. No hi ha ni grans tan­ques, ni filats, ni mura­lles.

El cemen­tiri nuclear de Bor­sele, que fa 20 metres d’alt, 83 de llarg i 54 d’ample, es va cons­truir el 2003, després de dues dècades de dis­cus­si­ons públi­ques, d’un procés de par­ti­ci­pació i de mol­tes mani­fes­ta­ci­ons. Però ara la prin­ci­pal amenaça no són els eco­lo­gis­tes, sinó les inun­da­ci­ons: el magat­zem, com la resta dels Països Bai­xos, està sota el nivell del mar, “però està pre­pa­rat per resis­tir tots els des­as­tres natu­rals que poden pas­sar només un cop cada milió d’anys, ni una inun­dació de deu metres d’aigua ni l’impacte d’un avió mili­tar F-16 no pro­dui­rien cap fuita radi­o­ac­tiva”, asse­gura orgullós el seu direc­tor, Hans Codée. El 1985, 800 veïns de Bor­sele van morir, pre­ci­sa­ment, a causa d’una inun­dació. Els plans locals d’emergència i la for­mació dels bom­bers cos­ten a cada veí 22 euros anu­als.

A diferència de l’abo­ca­dor que s’ins­tal·laria a Ascó, i que rebria resi­dus d’arreu de l’Estat, en aquest només hi van a parar els de l’única cen­tral nuclear ope­ra­tiva a Holanda i els d’una segona que s’està des­man­te­llant. Abans d’arri­bar per tren o camió fins al cemen­tiri, el com­bus­ti­ble nuclear viatja a França i el Regne Unit, on se’n fa un trac­ta­ment per reci­clar-ne una part i es com­pacta per al seu emma­gat­ze­matge. El Habog està robo­tit­zat gai­rebé en la seva tota­li­tat per raons de segu­re­tat i per això el nom­bre de tre­ba­lla­dors no supera el mig cen­te­nar. Els EUA, Japó, el Regne Unit i França també l’han pres com a refe­rent tec­nològic per a cons­truir els seus cemen­ti­ris nucle­ars.