El referent holandès d’Ascó

El cementiri nuclear de Borsele, referent holandès per al que vol construir Ascó, pot resistir terratrèmols i huracans, inundacions de fins a deu metres, explosions de gas i l’impacte d’un avió. Però vist des de fora, aquest búnquer només sembla una nau industrial qualsevol, pintada de taronja llampant. I a mesura que passen els anys i que els residus que emmagatzema perden radioactivitat i són menys perillosos, la façana es repinta d’un color més pàl·lid, fins que d’aquí a cent anys, quan el combustible nuclear ja gairebé s’hagi apagat, sigui completament blanca.

Dóna feina a 53 persones en un poble de 22.000 habitants i el seu alcalde, Jaap Gelok, exactivista antinuclear que es manifestava als anys setanta, ara n’està encantat. “Endavant Ascó, assumiu la vostra responsabilitat!”, animava ahir. El seu ajuntament rep 100.000 euros anuals de subvenció –quantitat molt inferior a la que s’embutxacaria Ascó– per aquest cementiri, que és a tocar d’una central nuclear i d’una de carbó, d’una refineria i d’una fàbrica de pesticides i que no espanta els moltíssims turistes que visiten la península de Zeeland.

Tot el contrari: aquest edifici anomenat Habog és, en si mateix, una atracció o fins i tot, asseguren orgulloses les autoritats holandeses, una obra d’art. I és que, al costat dels residus nuclears s’exposen alguns quadres que simbolitzen el pas del temps i el seu impacte en la natura i s’hi han arribat a fer representacions teatrals, amb espectadors que paguen la seva entrada i es fan fotografies al costat dels bidons radioactius. A la façana s’hi pot llegir, en lletres verdes gegants, la fórmula matemàtica d’Einstein E=mc2, base de l’energia nuclear. No hi ha ni grans tanques, ni filats, ni muralles.

El cementiri nuclear de Borsele, que fa 20 metres d’alt, 83 de llarg i 54 d’ample, es va construir el 2003, després de dues dècades de discussions públiques, d’un procés de participació i de moltes manifestacions. Però ara la principal amenaça no són els ecologistes, sinó les inundacions: el magatzem, com la resta dels Països Baixos, està sota el nivell del mar, “però està preparat per resistir tots els desastres naturals que poden passar només un cop cada milió d’anys, ni una inundació de deu metres d’aigua ni l’impacte d’un avió militar F-16 no produirien cap fuita radioactiva”, assegura orgullós el seu director, Hans Codée. El 1985, 800 veïns de Borsele van morir, precisament, a causa d’una inundació. Els plans locals d’emergència i la formació dels bombers costen a cada veí 22 euros anuals.

A diferència de l’abocador que s’instal·laria a Ascó, i que rebria residus d’arreu de l’Estat, en aquest només hi van a parar els de l’única central nuclear operativa a Holanda i els d’una segona que s’està desmantellant. Abans d’arribar per tren o camió fins al cementiri, el combustible nuclear viatja a França i el Regne Unit, on se’n fa un tractament per reciclar-ne una part i es compacta per al seu emmagatzematge. El Habog està robotitzat gairebé en la seva totalitat per raons de seguretat i per això el nombre de treballadors no supera el mig centenar. Els EUA, Japó, el Regne Unit i França també l’han pres com a referent tecnològic per a construir els seus cementiris nuclears.