El TC accelera

Con­fir­mat: ara sí que ve el llop. O almenys, cada dia hi ha més números de tenir aviat la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l’Esta­tut. Ahir es va saber que la pre­si­denta de l’orga­nisme, María Emi­lia Casas, ha con­vo­cat un ple la set­mana que ve, els dies 14 i 15 d’abril, per tal de deli­be­rar sobre els 7 recur­sos que hi ha pre­sen­tats con­tra el text català.

Fonts del tri­bu­nal asse­gu­ren que, a més de l’Esta­tut, l’ordre del dia inclou altres afers i aler­ten que “pot pas­sar qual­se­vol cosa” amb el marc esta­tu­tari del Prin­ci­pat. És a dir, que la deli­be­ració no necessària­ment ha d’impli­car un desen­llaç i els magis­trats podrien con­ti­nuar tre­ba­llant com fins ara per con­sen­suar una sentència.

És pos­si­ble que l’entorn del tri­bu­nal intenti única­ment curar-se en salut. I és que, amb els gai­rebé 4 anys d’una deli­be­ració que ha com­por­tat fins i tot un retard inau­dit de la reno­vació de l’orga­nisme, sem­bla pre­ci­pi­tat dir que d’una vegada s’aca­barà aquest via­cru­cis. Ara bé: el que és inne­ga­ble és que alguna cosa s’ha mogut, perquè es tracta del pri­mer ple que es con­voca aquest any.

De les ver­si­ons que cir­cu­len al vol­tant de l’evo­lució dels tre­balls, la més ver­sem­blant és la que atorga a Casas la res­pon­sa­bi­li­tat del canvi d’esce­nari. La seva impli­cació des de prin­ci­pis d’any ha des­en­ca­llat la deli­be­ració per diver­sos motius. En pri­mer lloc, perquè d’una vegada ha deci­dit d’apli­car el seu vot de qua­li­tat en cas que sigui impos­si­ble arri­bar a una majo­ria supe­rior a cinc magis­trats, fet que supo­sa­ria un empat al ple. El segon motiu pel qual estem a les por­tes d’una reso­lució és perquè la pre­si­denta s’hau­ria res­pon­sa­bi­lit­zat per­so­nal­ment de la redacció de la ponència, que fins ara anava a càrrec exclu­si­va­ment la magis­trada Elisa Pérez Vera.

Els movi­ments de Casas sem­bla que han tin­gut èxit i que una majo­ria de sis magis­trats pot enlles­tir la sentència. Es tracta de la mateixa pre­si­denta, Pérez Vera i Manuel Aragón, pos­si­ble futur pre­si­dent de la ins­ti­tució, que s’ha fet pre­gar per que­dar bé amb els con­ser­va­dors. En aquest sec­tor, Ramón Rodríguez Arri­bas, Jorge Rodríguez Zapata i Gui­llermo Jiménez esta­rien per l’acord. Segons aquesta tesi, en que­den fora els extrems: els més auto­no­mis­tes, Eugeni Gay i Pas­cual Sala; i els més espa­nyo­lis­tes, Vicente Conde i Javier Del­gado. De totes mane­res, un acord cen­trat no garan­teix un final feliç, perquè es parla de reta­llar i rein­ter­pre­tar entre 15 i 20 arti­cles del text, alguns dels quals toquen el moll de l’os del text.

Dub­tes a Cata­lu­nya
Aspec­tes com la nació, la bila­te­ra­li­tat i la justícia podrien que­dar reto­cats, fet que ahir va tor­nar a encen­dre les alar­mes a les seus dels par­tits cata­lans, que tan­ma­teix són pru­dents i recor­den que hi ha hagut molts plens sense fumata blanca. La pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons con­di­ci­o­narà una res­posta man­cada d’uni­tat d’entrada i de con­seqüències impre­vi­si­bles.