Enric Marín: “Si hagués desvirtuat la llei no hauria acceptat el càrrec”

El Parlament el va elegir al darrer ple com a nou president del consell de govern del CCMA. Mira ara de girar full a la polseguera política que va generar el seu nomenament.

La seva elecció ha estat polèmica. L’oposició ha acusat el tripartit d’intentar controlar els mitjans públics per haver recorregut a un decret llei per reformar la llei de la CCMA i canviar les majories.
Sóc actor passiu d’aquesta història. No em correspon jutjar el govern ni el Parlament. Si hagués pensat que la modificació que s’estava fent estava adulterant o desvirtuant la llei que va costar tant de consensuar no m’hi hauria prestat. No s’ha alterat l’arquitectura de la proposta legislativa.

¿Hi havia necessitat “urgent” de fer ja aquest nomenament?
La CCMA ha de procurar funcionar amb màxima normalitat institucional. La gestió d’una empresa com aquesta és complexa i hi ha temes que no poden esperar.

¿No tem que un nou govern es plantegi un canvi també de la llei?
No seria una iniciativa gaire feliç. Personalment, no és una cosa que m’afecti.

Es veu complint tot el mandat?
Si d’aquí uns mesos haig de tornar al meu despatx de la facultat no serà cap trauma. Una gestió demana temps i, per tant, si les coses que m’he proposat fer, les haig de fer, necessitaria comptar amb tres o quatre anys per fer un balanç de gestió.

S’acosta la campanya electoral i un dels problemes que hauran de resoldre és si hi haurà o no blocs electorals als informatius.
Sempre m’he mostrat crític amb els blocs electorals. El consell de govern de la corporació discutirà aquest tema, intentarem arribar a acords, però som conscients de les limitacions que tenim. La legislació espanyola ens va a la contra i, si no hi ha una voluntat política compartida, serà molt difícil que els eventuals acords a què puguem arribar a la Corporació finalment es puguin aplicar.

¿Els blocs atien la desafecció política amb missatges dels periodistes posicionant-s’hi en contra?
El que és segur és que no afavoreix l’afecció. Fa que el joc de la política sigui una mica més distant. A una empresa de comunicació no li afavoreix. Hi ha la voluntat d’arribar a acords, ja veurem on podem arribar.

Hi ha voluntat també d’un cara a cara Montilla-Mas?
No ho hem discutit encara. S’ha de respectar el pluralisme que hi ha al país. Un cara a cara entre dos candidats, pot ser molt vistós, però té un element contraproduent: presenta una imatge falsa del sistema polític, que no és presidencial, sinó parlamentari. A més, limita la percepció de la pluralitat. Hem de pensar fórmules en què el debat no quedi segrestat i el pluralisme no quedi deformat.

Una de les seves assignatures és el contracte programa.
Estem en el procés d’elaboració però s’hauria d’impulsar perquè en un termini raonable pugui prendre forma definitiva.

Vostè ha apuntat que seria un error suprimir la publicitat.
El sistema públic català s’ha de finançar de forma mixta, hi ha d’haver aportació de l’erari públic i recursos captats per la publicitat. Si parlem de TV3, ha de competir, si és possible, en igualtat de condicions, amb una oferta molt potent que ve de Madrid, a més reforçada per la publicitat, per aconseguir el lideratge. També per reforçar les indústries de publicitat i perquè no desaparegui la publicitat en català. Una altra cosa és que es parli de regulació. El mercat publicitari per a ràdio i televisió pública ha de tenir uns límits.

Regular a través del CAC?
Nosaltres ens hem avançat incorporant autoregulació. Es tractaria de fer un pas més i blindar aquest model a partir d’una regulació que podria fer el CAC.

La recepció de TV3 al País Valencià és un dels temes pendents.
Som partidaris de reforçar l’espai català de comunicació. Que no hi hagi reciprocitat és un anacronisme. Seria molt adequat que en la fase que representa la TDT això estigués solucionat.