La revolta s’aferma i el règim s’enroca a l'Iran

La tensió pels resultats de les eleccions iranianes augmenta. La repressió de les protestes de l’oposició, que acusa de frau electoral el govern, i el salvatgisme de grups partidaris de l’actual president, Mahmud Ahmadinejad, ja s’han cobrat set vides oficialment, però els opositors diuen que els morts són almenys quinze.

Algunes de les víctimes van perdre la vida dilluns a mans dels bassidji (milícia islàmica) o d’altres grups fidels a Ahmadinejad. Un fotògraf de l’agència AP va ser testimoni de l’assassinat d’un home, però segons la policia, alguns opositors van atacar els agents i els morts confirmats van perdre la vida en els enfrontaments.

A Teheran és vox populi que cinc víctimes van morir a la residència universitària on vivien. Joves opositors van explicar a l’AVUI que testimonis de l’atac asseguren que tres nois van ser assassinats amb armes de foc i dos més “van saltar pel balcó o els van llançar”. També que els homes que van assaltar la residència “parlaven només en àrab, no sabien farsi” i eren “milícies de Hezbol·lah”.

Ahir a la matinada hi havia grups de bassidji en punts de la ciutat aturant vehicles, al costat de la policia. En un barri del nord de Teheran se sentien trets i alguna ràfega d’arma automàtica. Els disturbis van seguir ahir a la plaça Vanaak, on es van concentrar desenes de seguidors de l’opositor Mir-Hossein Mussaví, malgrat que el candidat moderat havia desconvocat la protesta pacífica prevista per a la tarda per “no caure en la trampa de la confrontació”. El govern acabava de convocar una concentració a través de la televisió “per castigar els rebels” i mostrar suport a Ahmadinejad.

Bastons i trets
Els seguidors del president van tornar a desfilar a milers pels carrers de Teheran, amb el trànsit tallat i sense la repressió de les forces de seguretat. Alhora, els simpatitzants més atrevits i joves de Mussaví, alguns amb cintes i mocadors verds, es concentraven malgrat la prohibició del govern. La protesta va acabar a bastonades i, segons un testimoni, “també a trets”.

Els opositors pensen seguir amb les protestes, malgrat la repressió i les traves en les comunicacions. Des de fa dies, els mòbils iranians “no poden enviar missatges”, apuntava Ehsan, un jove opositor, malgrat que algunes agències van informar dilluns que la gran manifestació s’havia convocat per SMS. Ahir les línies telefòniques van deixar de funcionar a la tarda per fer trucades internacionals, i els mòbils no tenien cobertura.

Dissensions al poder
Tot apunta que, malgrat la insistència, l’oposició no aconseguirà l’objectiu d’anul·lar els comicis. Ahir el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, i el Consell de Guardians van acceptar fer “un recompte parcial dels vots”, només en els centres electorals on s’al·lega que es van cometre irregularitats, però deixant clar que les eleccions no es repetiran.

Els incidents han fet visibles les diferències internes en el règim. Ahir el cap del Parlament, Ali Larijani, va responsabilitzar el ministre d’Interior dels atacs contra estudiants i habitants de Teheran. Les tensions dins dels òrgans de poder de la República Islàmica poden ser causa de la crisi iraniana. L’expresident Akbar Rafsandjani, ara cap del Consell d’Experts –que té potestat per designar el líder suprem–, està enfrontat a Khamenei i per això dóna suport a Mussaví. El líder suprem i membres del Consell d’Experts tenen molt bona relació amb Ahmadinejad, que ha atacat durament Rafsandjani.