Saura i Herrera demanen la dimissió en bloc del TC

ICV ha decidit provocar un nou debat sobre la sentència pendent de l'Estatut i ha llançat la petició de dimissió en bloc dels magistrats del TC a través dels seus dos líders. Joan Saura, conseller i president d'ICV, i el seu delfí, secretari general i diputat al Congrés, Joan Herrera, han fet públic aquest posicionament al mateix moment: Saura des de Madrid i Herrera des de Barcelona o, més ben dit, des de Sant Joan Despí, en una entrevista a Els matins de TV3.

Per Saura, el millor que pot fer el Tribunal Constitucional és "dimitir en bloc per facilitar la renovació".

En una conferència pronunciada en un esmorzar informatiu organitzat per Fòrum Europa, Saura s'ha referit així al Constitucional, un tribunal que, segons el seu parer, "està deslegitimat" per fer una sentència com la de l'Estatut de Catalunya.

Després de destacar que "existeix divisió" en l'alt tribunal, Saura ha indicat que "davant el bloqueig" de la sentència, "la incapacitat" i "les interferències" seria "important que el Tribunal Constitucional, en un gest de valentia, dimitís i facilités la seva renovació".

Ha puntualitzat que "existeix una divisió en el TC, en bona part, amb clares influències polítiques".

En el cas que el TC no dimitís, ja que això "no és fàcil" que passi, Saura considera que caldria fer una "sentència prudent", ja que ha comentat que, si el TC fa "una interpretació tancada i restrictiva de la Constitució, corre el risc d'asfixiar la política i pervertir el pacte constitucional".

Ha assegurat que la sentència és una "espasa de Dàmocles" que tenen sobre Catalunya, ja que una sentència negativa significaria no només invalidar aspectes importants de l'Estatut català, sinó d'altres Estatuts, i suposaria "un retrocés, una involució en el desenvolupament autonòmic".

En aquest sentit, ha dit que no sap què passaria si es produís una sentència contrària, però ha dit que segurament "res de bo", ja que es crearia una situació política "imprevisible" i probablement caldria reformar la Constitució.

Per això, considera necessari "fer desaparèixer la idea que la Constitució és immutable".

En qualsevol cas, Saura ha dit que "és impossible en aquests moments", amb l'actual conjuntura política, "deixar reformar la Constitució", perquè cap dels dos partits majoritaris, PSOE i PP, "hi semblen interessats i es requereix un quòrum parlamentari que evidentment el PP no donarà".

Segons el parer de Saura, el procés estatutari "ha tingut un obstacle", que és "la posició del PP, que va intentar l'assalt al poder aprofitant el debat sobre l'Estatut amb el crit d'Espanya es trenca", i ha assegurat que "el PP intenta confondre" quan diu que "avançar cap a un Estat federal significa debilitar l'Estat".

Després d'assenyalar que és una premissa "absolutament falsa", ha dit que "la millor simpatia que podria tenir" Mariano Rajoy, "és que retirés el recurs al Tribunal Constitucional".

Però a més de l'"atac de la dreta", Saura ha destacat que el problema que ha tingut l'Estatut han estat "les insuficiències del PSOE", ja que "davant l'Espanya que es trenca del PP, no hi va haver una resposta de quina Espanya es volia des del PSOE".

Ha assegurat que el president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, "està desaparegut del Senat i no se sap què és l'Espanya plural", de manera que "no hi ha una resposta política de model d'Estat davant els atacs del PP".

Per això, Joan Saura ha considerat "molt important" que les forces polítiques d'esquerres "facin una aposta claríssima, contundent, cap a un Estat federal".

Saura, que ha fet un balanç "totalment positiu" dels nous Estatuts, ha dit que "el balanç del govern és més discret" perquè "negociar amb el govern central costa molt, desgasta molt i tot és molt lent".

En aquest sentit, s'ha referit al president de la Generalitat, José Montilla, que va dir que el procés de desgast de l'Estatut podria significar una desafecció de la ciutadania, i ha indicat que realment "ho està significant".

Finalment, Saura ha apostat per aprofitar la presidència espanyola de la UE per oferir una imatge d'Espanya coherent amb una realitat basada en "moltes llengües i moltes cultures", és a dir un "Estat descentralitzat".