Els aragonesos consideren que a la Franja es parla català

Una enquesta de l'edició electrònica d'El Heraldo de Aragón atorga un 70 per cent de res­pos­tes a favor de deno­mi­nar català a la llen­gua uti­lit­zada a les ter­res de la Franja en la futura llei de llengües que s'està deba­tent aquests dies a les Corts d'aquesta auto­no­mia. La mateixa enquesta atorga un 29 per cent als con­tra­ris a aquesta accepció.

L'enquesta va ser plan­te­jada en l'edició digi­tal d'El Heraldo de Aragón el pas­sat 4 de desem­bre a par­tir de la pre­gunta "La llei de llengües ha de deno­mi­nar català a la parla de l'Aragó Ori­en­tal?" La pro­posta del diari va rebre l'esti­ma­ble par­ti­ci­pació de 9.666 res­pos­tes. D'aques­tes, 6.795 opi­ni­ons (un 70,3 per cent) eren par­tidàries de res­pec­tar la deno­mi­nació del català, men­tre que 2.816 (un 29,13 per cent) s'hi opo­sa­ven i 55 (un 0,57 per cent) no es pro­nun­ci­a­ven.

El debat de sobre la llei de llengües d'Aragó, que pot cul­mi­nar amb la votació del pro­jecte el pro­per 17 de desem­bre, s'ha pola­rit­zat sobre dos aspec­tes, prin­ci­pal­ment. D'una banda, l'acti­tud del PP i el PAR, que rebut­gen qual­se­vol referència al català en relació a la llen­gua que es parla als ter­ri­to­ris de la Franja i l'intent de subs­ti­tuir-la per la deno­mi­nació ara­gonès ori­en­tal. De l'altra, l'opo­sició de la majo­ria de for­ces polítiques del Par­la­ment autonòmic a ator­gar el rang jurídic de coo­fi­ci­a­li­tat a les llengües pròpies que no són el cas­tellà.

Fonts del rota­tiu ara­gonès con­sul­ta­des per AVUI.​cat han rela­ti­vit­zat el resul­tat de l'enquesta al·legant que el debat sobre la llei de llengües té interès "només per als polítics". No obs­tant això, el sen­tit de les res­pos­tes "no ha sorprès" als res­pon­sa­bles del diari. Con­si­de­ren que el debat tin­dria molta més reper­cussió en la ciu­ta­da­nia ara­go­nesa si afectés a qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb l'aigua i, en con­cret, el cabal de l'Ebre.