El president espanyol s’emmiralla en Sarkozy

José Luis Rodríguez Zapatero imitarà Nicolas Sarkozy i s’aferrarà a la seva presidència de torn de la Unió Europea com si fos un salvavides. La popularitat del president francès estava en caiguda lliure i la relació amb Carla Bruni encara ho empitjorava, quan li va tocar posar-se al capdavant dels Vint-i-set. Però en sis mesos d’embranzida a Brussel·les, aturant la guerra de Geòrgia o colant Espanya al G-20, Sarkozy va aconseguir remuntar i contrarestar el desgast intern, si més no a curt termini.

El president espanyol rebrà el seu baló d’oxigen l’1 de gener del 2010, quan previsiblement estarà més desgastat pels mesos més crus de la crisi. I ahir ja va deixar molt clar quin serà el seu referent. Fins i tot va utilitzar el mateix llenguatge, les mateixes paraules de Sarkozy que encara ressonen als passadissos de Brussel·les. “La presidència espanyola de la UE serà d’acció, d’iniciatives, d’ambició política i no de mera gestió”, va prometre Zapatero després de reunir-se amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.

Zapatero parlava a Brussel·les de posar “especial èmfasi” en les relacions amb Amèrica Llatina, renovar l’agenda amb els EUA, centrar-se en Àfrica “com a continent que més risc representa per a un ordre internacional estable, just, humà, solidari i segur”, i ajudar Obama a estendre un model de “governar que superi les fronteres, les banderes i els idiomes”. Mentrestant, el Banc d’Espanya confirmava que l’economia espanyola s’enfonsa en la pitjor recessió en mig segle i veu negres les pensions.

No serà el primer president ni l’últim que aplica la política exterior com a bàlsam: el mateix Felipe González ho va intentar quan ja notava l’alè de l’aznarisme al clatell. També Aznar va començar a posar els peus sobre la taula i a parlar amb accent mexicà just abans que el PP perdés la Moncloa. I el premier britànic Gordon Brown va ressuscitar liderant la resposta mundial a la tempesta financera quan ja tothom el veia com un cadàver polític.

El resultat, però, s’ha demostrat efímer, i també podria ser-ho per a Zapatero el 30 de juny de l’any que ve. Fins llavors, però, viatjarà per defensar que “s’aprofundeixi en la igualtat d’oportunitats, de gènere i en la lluita contra la discriminació”. I, com Sarkozy, traurà pit europeista i reivindicarà que “s’enforteixin la capacitat d’iniciativa de la Comissió, la capacitat de decisió sobre afers econòmics del Consell i la coordinació i l’adopció de mesures” per fer de la seva “la presidència de la recuperació econòmica”.