Política
La llei de fosses tira endavant al Parlament amb el vot en contra del PP
La nova normativa permetrà idenfiticar els desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura i preveu que el govern sufragui les exhumacions
El parlament català ha aprovat aquest dimecres la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, l'objectiu de la qual és dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, i obre la porta al fet que el govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic.
El projecte de llei ha tirat endavant amb els vots dels partits que donen suport al govern català i de CiU, mentre que han votat en contra els representants del PP i s'han abstingut els tres diputats del grup mixt.
La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a la recuperació de les seves restes.
La nova normativa inclou la possibilitat que el govern sufragui l'obertura de la fossa comuna, sempre que hi hagi una demanda dels familiars del desaparegut o d'una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica. A més, un comitè tècnic haurà de donar el vistiplau després de comprovar que hi ha proves documentals. Un cop s'hagin fet aquests dos passos, la Generalitat decidirà si es fa càrrec de les despeses.
Assajos a Gurb
L'executiu català va assajar el protocol per a les exhumacions en una fossa comuna de Gurb (Osona) a finals del 2008, on un equip d'investigadors va identificar quatre soldats republicans de Gavà desapareguts durant la Guerra Civil a partir de les restes humanes trobades a la zona, un procés que va costar 60.000 euros.
En aquest cas, la Generalitat tenia l'autorització del propietari dels terrenys per obrir la fossa, però un aspecte de la llei és que contempla aplicar una ocupació temporal amb indemnització en casos en els quals s'hagin d'exhumar cossos i el propietari de la parcel·la no hi estigui d'acord.
Encara que la Generalitat ja ha rebut 18 peticions d'informació de particulars i ajuntaments sobre possibles actuacions una vegada aprovada la llei, la majoria estan interessades a dignificar i senyalitzar fosses.
El govern català ha comptabilitzat un total de 179 fosses comunes, però només preveu l'obertura d'unes dues o tres cada any.
El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha lamentat l'"oblit" i "menyspreu" de les víctimes republicanes durant la dictadura. No obstant això, ha remarcat que no hi haurà "distincions" entre víctimes per qüestions ideològiques i ha reprotxat la negativa del PP a donar suport a la llei.
Com a resposta, el diputat popular Rafael López ha subratllat que el PP sempre ha donar suport "a les víctimes", ha assegurat que a l'Estat "mai no s'ha perdut la memòria històrica" i que va ser amb la majoria absoluta del PP quan van "sorgir les polítiques de memòria històrica".
També de la mateixa manera que el diputat de Ciutadans, Albert Rivera, el representant del PP ha lamentat que Saura pretengui una gestió ideològica d'aquest dret dels ciutadans.
Enfrontament entre PP i ICV
La picabaralla dialèctica entre populars i ecosocialistes ha continuat amb la intervenció del president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, que ha criticat al PP per pretendre amb les seves esmenes estendre l'abast de la llei a la II República, una "ofensa al sistema democràtic", ha conclòs.
Malgrat el suport de CiU, el diputat Santi Vila ha alertat el govern català que el repte de l'exhumació de fosses no ha de ser el "principal", ja que obrir les 179 fosses localitzades a Catalunya costaria 16 milions i s'allargaria durant 59 anys, ha dit. Per això, ha demanat centrar els esforços a dignificar i senyalitzar les fosses, un comentari amb el qual ha marcat distàncies el diputat d'ICV-EUiA al subratllar la importància per a cada familiar de tenir les restes dels seus parents desapareguts.
De la seva banda, el diputat del PSC-CpC Josep Maria Balcells ha destacat que la llei suposa un "compromís legal i moral amb els desapareguts" i una "nova oportunitat per fer les paus amb el passat", mentre que la representant d'ERC, l'escriptora Maria Mercè Roca, ha sentenciat que "els morts pels quals ningú no s'havia preocupat seran ara de tots".
El projecte de llei ha tirat endavant amb els vots dels partits que donen suport al govern català i de CiU, mentre que han votat en contra els representants del PP i s'han abstingut els tres diputats del grup mixt.
La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a la recuperació de les seves restes.
La nova normativa inclou la possibilitat que el govern sufragui l'obertura de la fossa comuna, sempre que hi hagi una demanda dels familiars del desaparegut o d'una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica. A més, un comitè tècnic haurà de donar el vistiplau després de comprovar que hi ha proves documentals. Un cop s'hagin fet aquests dos passos, la Generalitat decidirà si es fa càrrec de les despeses.
Assajos a Gurb
L'executiu català va assajar el protocol per a les exhumacions en una fossa comuna de Gurb (Osona) a finals del 2008, on un equip d'investigadors va identificar quatre soldats republicans de Gavà desapareguts durant la Guerra Civil a partir de les restes humanes trobades a la zona, un procés que va costar 60.000 euros.
En aquest cas, la Generalitat tenia l'autorització del propietari dels terrenys per obrir la fossa, però un aspecte de la llei és que contempla aplicar una ocupació temporal amb indemnització en casos en els quals s'hagin d'exhumar cossos i el propietari de la parcel·la no hi estigui d'acord.
Encara que la Generalitat ja ha rebut 18 peticions d'informació de particulars i ajuntaments sobre possibles actuacions una vegada aprovada la llei, la majoria estan interessades a dignificar i senyalitzar fosses.
El govern català ha comptabilitzat un total de 179 fosses comunes, però només preveu l'obertura d'unes dues o tres cada any.
El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha lamentat l'"oblit" i "menyspreu" de les víctimes republicanes durant la dictadura. No obstant això, ha remarcat que no hi haurà "distincions" entre víctimes per qüestions ideològiques i ha reprotxat la negativa del PP a donar suport a la llei.
Com a resposta, el diputat popular Rafael López ha subratllat que el PP sempre ha donar suport "a les víctimes", ha assegurat que a l'Estat "mai no s'ha perdut la memòria històrica" i que va ser amb la majoria absoluta del PP quan van "sorgir les polítiques de memòria històrica".
També de la mateixa manera que el diputat de Ciutadans, Albert Rivera, el representant del PP ha lamentat que Saura pretengui una gestió ideològica d'aquest dret dels ciutadans.
Enfrontament entre PP i ICV
La picabaralla dialèctica entre populars i ecosocialistes ha continuat amb la intervenció del president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, que ha criticat al PP per pretendre amb les seves esmenes estendre l'abast de la llei a la II República, una "ofensa al sistema democràtic", ha conclòs.
Malgrat el suport de CiU, el diputat Santi Vila ha alertat el govern català que el repte de l'exhumació de fosses no ha de ser el "principal", ja que obrir les 179 fosses localitzades a Catalunya costaria 16 milions i s'allargaria durant 59 anys, ha dit. Per això, ha demanat centrar els esforços a dignificar i senyalitzar les fosses, un comentari amb el qual ha marcat distàncies el diputat d'ICV-EUiA al subratllar la importància per a cada familiar de tenir les restes dels seus parents desapareguts.
De la seva banda, el diputat del PSC-CpC Josep Maria Balcells ha destacat que la llei suposa un "compromís legal i moral amb els desapareguts" i una "nova oportunitat per fer les paus amb el passat", mentre que la representant d'ERC, l'escriptora Maria Mercè Roca, ha sentenciat que "els morts pels quals ningú no s'havia preocupat seran ara de tots".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.