Castells rebutja la xifra de Solbes i vol el model el 2009

Pel vicepresident econòmic, Pedro Solbes, només queden serrells per aprovar el nou finançament, però pel conseller català, Antoni Castells, encara està pendent un canvi de pentinat radical. “Tal com estem ara, demà no firmaria”, va desafiar Castells a Madrid hores després que la mà dreta de Solbes i secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, revelés que totes les comunitats no només coneixen ja la xifra de diners addicionals que rebran, sinó que, a més, hi estan d’acord.

Castells va allunyar així un horitzó d’entesa que des la Moncloa es dóna per fet per a la setmana que ve, aprofitant que s’apagaran els llums electorals a Euskadi i Galícia, i ho va fer abans de pronunciar una conferència a Esade. Fins i tot va insinuar cert cansament amb el degoteig setmanal de missatges que presenten l’acord com a imminent. “A mi també m’interessen molt les rodes de premsa del divendres de la senyora De la Vega, però portem tres mesos de rodes de premsa en què uns dies es diu una cosa i altres dies se’n diu una altra”, va ironitzar.

Entre els punts a debat i que tensen la negociació, Castells admet que una part és la xifra de recursos i que ara és insuficient. Mentre que el tàndem Solbes-Ocaña asseguren que està acordat el 98% del model, Castells no es reconeix en aquests percentatges. “És més del 2%. Si fos per això, ja hauríem pactat, som gent raonable”, va rebatre.

Conscient que la crisi forada les arques públiques i sobretot les de les comunitats, el conseller català d’Economia s’obre a aplicar el model “gradualment” perquè pugui ser “digerible financerament” per a un Estat que dobla el dèficit màxim que tolera la Comissió Europea. Això sí, el que no accepta és que la crisi sigui l’excusa de l’Estat per ajornar sine die un finançament que havia d’entrar en vigor el 9 d’agost, com fixa l’Estatut, i sobre el qual De la Vega ja ha donat a entendre ara que potser aquest any només hi haurà una petita entrega a compte i que la resta vindrà el 2010. “Ha de ser aplicable per al 2009, encara que sigui amb endarreriment”, etziba Castells inflexible.

Si l’Estat esgrimeix el dèficit disparat i se situa sota l’espasa de Dàmocles de les sancions de Brussel·les, la Generalitat evoca la seva dependència de la marxa de la construcció per al seu finançament. “La crisi no és un bon moment, però sobretot no ho és per a nosaltres”, va resumir. 

A més de veure eliminat l’impost de patrimoni sense haver rebut encara una compensació per part de l’Estat, com ha promès Solbes, les arques del govern català han patit unes caigudes de més del 50% en la recaptació del tribut de transmissions patrimonials, que suposa el 20% del cistell complet del finançament català. I això sense que deixi d’augmentar la factura social amb l’escolarització de 35.000 nens l’últim any, com es va encarregar de recordar ahir Madrid. Castells no rebutja del tot la tesi de Solbes que el nou model ha de tenir un impacte nul en el dèficit global de l’administració pública perquè el que l’Estat gasti de més ha de ser el que les comunitats gastin de menys. Però ho capgira. “El dèficit es reduirà si millora el finançament”, va sentenciar.