Els crítics d’ERC negocien fusionar-se en un únic sector

La treva estiuenca s’ha acabat i el curs polític d’ERC arrenca ple de reptes. Al debat del finançament, la previsible sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut o les eleccions europees, s’hi ha d’afegir la tempesta interna, que, lluny d’haver-se acabat amb la proclamació de la nova direcció, agafa intensitat amb els primers dies de setembre.

A més de les primàries per triar el candidat –que alguns dirigents situen al juny que ve–, els republicans pensen ara en els congressos regionals, que comencen a mitjans de mes i que tornaran a fer aflorar les tensions internes. Amb la vista posada en aquestes assemblees –tot i que no només–, les dues candidatures crítiques amb el rumb de la direcció que van concórrer a les eleccions internes del juny, la de Joan Carretero i la d’Uriel Bertran, negocien la possibilitat de fusionar-se en un únic sector. Representants dels dos corrents s’han reunit les últimes setmanes per concretar els termes d’un possible acord i divendres van ser els dos caps visibles dels moviments els qui van acostar posicions, segons ha pogut saber l’AVUI.

Aquesta setmana serà clau per tancar l’acord, si és que finalment es consuma. Segons fonts dels dos sectors, la fusió no està tancada i encara se n’han de polir detalls, com ara el paper i l’encaix que hi ha de tenir cadascú. A les eleccions del juny, en què van concórrer quatre candidatures, Carretero va obtenir el 27,5% del suport de la militància i Uriel Bertran el 18,4%. Per tant, sumats controlarien una mica més del 40% del partit. Joan Puigcercós, el guanyador de les eleccions internes i actual president del partit, va ser el preferit pel 37,2% dels militants. I Ernest Benach, que també va aspirar a la presidència del partit, el 26,6%.

Els crítics, que van néixer de l’entorn de Puigcercós, es van articular com a oposició al rumb de la direcció encapçalada per Josep-Lluís Carod-Rovira i Puigcercós, sobretot pel que fa al segon pacte de govern dels republicans amb el PSC i ICV-EUiA.

També aquesta setmana s’aniran perfilant les candidatures als congressos regionals. La batalla que es preveu més calenta és la de Barcelona, en què de moment hi ha dues candidatures decidides, però no es descarta que n’hi hagi tres. El càrrec de president regional dóna directament plaça a l’executiva, i és per això que per als dirigents republicans no és una qüestió menor. De fet, és previsiblement la via d’entrada dels crítics a la direcció de la formació.